dijous, 24 d’abril de 2014

Comunicat de l'ANC davant la celebració del Primer de Maig


CATALUNYA NOU ESTAT D’EUROPA.  MÉS JUST, MÉS PRÒSPER I MÉS SOLIDARI
Durant el transcurs dels darrers anys Catalunya ha perdut bona part del seu teixit productiu, l’atur ha arribat al vergonyós percentatge del 25 % sent dels més alts de la Unió Europea, s’ha incrementat la precarietat laboral, la pobresa i el dolor s’ha instal·lat en moltes de les llars catalanes, molts joves han de marxar del país per cercar el seu projecte de vida. 
Aquest és el devastador panorama social d’aquest 1r. de maig, el qual s’emmarca en el context de la convocatòria d’unes eleccions europees el proper 25 de maig i en ple procés per exercir el dret a l’autodeterminació el 9 de novembre.
Avui la política i les institucions es troben subordinades als dictats d’una economia globalitzada i governada per institucions poc compromeses amb els valors socials d’una societat més justa i equilibrada com el Banc Central Europeu, el Fons Monetari Internacional o la Comissió Europea. Es fa necessària la implicació de la ciutadania per construir un nou paradigma social i nacional superador d’aquesta realitat i posi els canvis necessaris a l’abast de la gent.
L’ANC, està compromesa amb els anhels de llibertat del país, perquè estem convençuts que des de l’exercici de la llibertat podrem afrontar  de millor manera els reptes d’una Catalunya socialment més justa i econòmicament més pròspera.
La Via Catalana cap a la Independència i la millora de les condicions socials dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya són processos que estan estretament vinculats. Una Catalunya socialment més justa, més pròspera i més solidària és més possible  des de l’exercici de la plena llibertat com a poble amb un Estat independent.
En aquest sentit l’ANC i bona part del conjunt de la societat civil catalana està liderant un profund procés de canvi que té com objectiu l’apoderament de la ciutadania per construir estructures de govern noves i més properes amb la constitució d’un Estat propi per fer front als problemes concrets de la nostra realitat concreta.
L’ANC dona suport a les organitzacions socials i sindicals que treballen en la defensa d’una Catalunya socialment més justa i solidària. Estem convençuts que la lluita pels drets laborals i les millores de les condicions socials és la mateixa lluita que la defensa dels drets nacionals per la construcció d’un nou Estat independent.
Des de l’ANC fem una crida als nostres associats i a la societat en general a participar de les manifestacions convocades pels sindicats aquest 1r. de maig, així com a la trobada de la Sectorial de Treballadors de l’ANC davant el monument de Francesc Layret el proper 1 de maig a les 10 h. per anar posteriorment junts a la manifestació. 
Barcelona, Primer de Maig de 2014. 

dimarts, 22 d’abril de 2014

La força de la gent (Article publicat a la revista Tornaveu, núm. 100)

 
 
Tornaveu: “Dispositiu que, reflectint la veu de qui parla, permet de sentir-lo millor, de més lluny.”

Des del desembre de 2009, la revista Tornaveu ha fet aquesta funció: ser la veu d’un gran nombre d’associacions culturals; la veu d’una bona part d’aquesta societat civil catalana que té en l’associacionisme un dels seus trets més característics.

Des del Consolat del Mar, passant pels gremis i les acadèmies, la societat industrial, el cooperativisme, fins arribar al segle XX i XXI, Catalunya, els Països Catalans, han estat sempre un exemple paradigmàtic de la nació que, en no disposar d’un Estat, s’organitza ella mateixa des de la societat civil per suplir aquesta manca.

L’Assemblea Nacional Catalana (ANC) és un exemple més d’aquesta capacitat d’organització de la societat civil d’aquest país. Una organització nascuda fa poc més de dos anys que ha contribuït en bona part a canviar completament i de dalt a baix els escenaris polítics i a fer que aquest país avanci decididament cap a la sobirania plena, cap a la independència.

L’ANC és una organització unitària, transversal i democràtica que compta actualment amb més de 55.000 membres, entre associats, simpatitzants i col·laboradors. Organitzada territorialment en més de 600 assemblees escampades arreu del país, en 52 assemblees sectorials i 23 assemblees exteriors.

Catalunya necessita un Estat. Hi ha una multiplicitat de raons i d’arguments que ho justifiquen. Un Estat propi i independent assegurarà, mitjançant una Constitució democràticament establerta i assumida pel poble català, unes estructures d’Estat adequades a la realitat i a les necessitats de Catalunya. Un Estat independent comportarà l’existència d’un Parlament amb plens poders, que podrà legislar lliurement, que podrà gestionar lliurement, que podrà pactar lliurement.

La independència és només una eina per aconseguir canviar la societat. És la nostra eina per aconseguir construir un Estat millor, un Estat més democràtic, un Estat amb més justícia social... Un Estat, sobretot, de futur. Un Estat en què puguin viure millor els nostres fills i els nostres néts.
 
I en aquest nou Estat per a tothom, l’associacionisme continuarà sent-hi present, no tant per suplir-ne les mancances d’una nació sense estat, sinó per continuar completant les necessitats de la nova societat catalana, per continuar demostrant aquesta necessitat vital que tenim d’autoorganitzar-nos segons el nostre propi criteri, necessitats i valors polítics i socioculturals.

En nom propi i en el de l’Assemblea Nacional Catalana felicitem la revista Tornaveu per aquest número 100. Per aquest treball incansable durant prop de cinc anys en pro de la llengua, la cultura i el moviment associatiu d’aquest país.

diumenge, 20 d’abril de 2014

Full de ruta 2014-2015. Declaració política Assemblea General


 
Declaració política sobre el Full de Ruta 2014-2015.
Llegida en l'Assemblea General de l'ANC que va tenir lloc a Tarragona
el 5 d'abril de 2014
 
La Mesa d’aquesta Assemblea ens ha fet saber el resultat de les votacions que hem fet a primera hora i ara toca una única votació que ratifiqui, això esperem, el text resultant del procés d’esmenes que hem seguit durant les darreres setmanes. 

En relació als Fulls de Ruta aprovats en les Assemblees generals anteriors, el Full de Ruta que us proposem aprovar, introdueix dos    elements -diferents escenaris i actors diversos- que configuren un Full de Ruta complex i més obert que mai.  L’èxit o el fracàs del procés dependrà de la nostra capacitat de diàleg i d’entesa amb els altres actors, de la capacitat de tots plegats de resistir i avançar en els moments difícils que s’acosten i, sobretot, de la capacitat de reprendre el camí traçat.... i de fer-ho al ritme adequat. La bona gestió del tempo i l’habilitat d’escollir la via més adequada seran els principals requisits de l’èxit final. 

Però hi ha dos requisits més que també impregnen aquest moviment que és l’Assemblea i que l’han de seguir caracteritzant: la nostra Via cap a la Independència és una via democràtica i pacífica. Radicalment democràtica i profundament pacífica. 

ESCENARIS 

En el Full de ruta que ara votarem es diu que l'objectiu prioritari del poble català és la celebració de la consulta, de caràcter políticament vinculant, el 9 de novembre de 2014, com la fórmula internacionalment més acceptada d'accedir a la independència en un marc democràtic.
Sabem que aquest objectiu no serà fàcil perquè l'Estat espanyol centra la seva estratègia en impedir-ne la celebració.
Per a arribar a la Declaració d'Independència, pas previ i indispensable per a la constitució del nou Estat català aquest Full de Ruta preveu els escenaris que podran produir-se i les actuacions a dur a terme per arribar-hi.
Els escenaris previstos són aquests:
a)    El dia 9N es farà la consulta de forma més o menys tolerada i en un clima polític que en pugui garantir l’estabilitat i la fiabilitat suficients,

b)    El dia 9N es fa la consulta amb l’oposició total de l’aparell polític, jurídic i mediàtic de l’Estat espanyol. El procés podria tenir mancances i que no tothom pogués exercir el dret de vot en les condicions habituals d’un procés electoral normal. 

c)    La Generalitat considera que no es pot celebrar la consulta perquè la situació política i social no ho permet, perquè no hi ha el clima de llibertat ni les garanties suficients.  

d)    No es fa la consulta perquè la Generalitat ha estat políticament i jurídicament intervinguda per l'Estat espanyol. 

Com podeu veure, tres dels escenaris que preveiem tenen la Consulta com a eix vertebrador. Volem fer la Consulta el dia 9 de novembre i la volem fer en unes condicions òptimes. I en el Full de Ruta preveiem què podem fer per assegurar que puguem exercir de forma pacífica i ordenada un dels drets democràtics bàsics: el dret de vot, el dret a decidir el nostre futur col·lectiu. 

Potser ens trobarem amb alguns municipis on el dret de vot no es pugui exercir lliurement o no ho puguin fer tots els seus habitants. Ens hem de preparar per assegurar l’exercici d’aquest dret en condicions adverses, però amb les garanties suficients com per assegurar que els resultats seran fiables i reconeguts.  

Atès com van les coses i vistes les actituds dels principals partits espanyols, hem d’estar preparats per a qualsevol escenari que es pugui produir. Per tant, també ens hem de preparar per al cas que no puguem celebrar la Consulta del dia 9 de novembre. Tenim prou referents d’altres processos d’independència de nacions que avui tenen Estat propi, com per no aturar-nos. No és l’escenari desitjat, però ho haurem de fer per altres vies democràtiques, reconegudes internacionalment, si no ha estat possible de fer-ho mitjançant un referèndum o una consulta. 

ACTORS

Quan fa poc més de dos anys, el 10 de març de 2012, constituíem aquesta Assemblea al Palau Sant Jordi de Barcelona, sabíem que només érem una part de la societat civil que ens posàvem en marxa i que preníem el relleu a totes aquelles persones, entitats i moviments que ens havien precedit.  

També sabíem que per arribar al final del procés ens caldria sumar a molta altra gent, a entitats i organitzacions de la societat catalana, però que arribaria el moment en què no podríem avançar sense la implicació de les nostres institucions –ajuntaments i Generalitat- i dels partits polítics que representessin la majoria dels ciutadans.  

Avui, 2/3 parts dels diputats del Parlament de Catalunya s’han expressat favorablement a l’exercici del dret a decidir i donen suport a la pregunta formulada i la data anunciada del 9 de novembre. 

Partits polítics, institucions i la societat civil organitzada hem de treballar junts fins al final d’aquest procés i cadascú de nosaltres hi té uns papers específics i exclusius. En aquest Full de Ruta, i a títol purament recopilatori, intentem fer-los explícits, en el benentès que, arribat el moment, cadascú sabrà estar al seu lloc i complir amb la seva funció. Amb aquest Full de Ruta no pretenem res més que definir quin ha de ser el nostre lloc i com hem d’assumir les nostres responsabilitats, les pròpies d’una organització popular, unitària, plural i democràtica, i molt ben explicades en els punts 1 i 3 de la nostra Declaració fundacional, quan diu que L’objecte de l’ANC és la conscienciació i la mobilització de la majoria de la població de Catalunya per tal que es puguin aconseguir, de forma pacífica i democràtica, aquests objectius nacionals: 

1r. Recuperar la independència política de Catalunya mitjançant la constitució d’un Estat de dret, democràtic i social. 

2n. Accedir a la independència exercint el dret d’autodeterminació nacional... 

3r. Formar una majoria al Parlament de Catalunya que encomani al Govern de la Generalitat la convocatòria d’un plebiscit d’autodeterminació nacional sota garanties internacionals, i, si el poble català s’hi pronuncia favorablement, o bé si l’Estat espanyol no permetia el lliure exercici d’aquest dret, que proclami la independència nacional i constitueixi l’Estat català sobirà.

4t. Tractar amb la Unió Europea ...... la permanència de Catalunya dins la Unió, amb el nou estatus de membre de ple dret i alhora gestionar el reconeixement de Catalunya per les Nacions Unides i per cadascun dels seus estats membres.

LA VIA CAP A LA INDEPENDÈNCIA

Quan el punt 3 de la nostra Declaració fundacional ens diu que L’ANC promourà les accions necessàries per a obtenir un suport social majoritari als objectius nacionals damunt definits... i que ho farà sempre des de posicions pacífiques i democràtiques i actuarà en tot moment amb transparència i afavorint la màxima participació interna dels seus membres, ens dóna les claus suficients per entendre el nivell de detall a què s’arriba en el Full de Ruta que us demanem aprovar amb el màxim consens possible. Estem buscant el suport social majoritari als nostres objectius nacionals, ho estem fent des de posicions pacífiques i democràtiques i ho estem fent amb la màxima transparència i participació.
I ho fem així perquè aquesta és la nostra gran força, l’única arma que volem i acceptem: l’expressió democràtica de la majoria. I per aconseguir-ho, hem de seguir canviant moltes coses. La primera de totes, com a societat civil, és la d’implicar-nos activament en la política. En ple segle XXI la transparència és una condició indispensable per aconseguir-ho.
La nostra força és únicament aquesta: saber que som la majoria els qui volem avançar plegats, fent Via cap a la Independència! 

Si teniu presents aquests principis, sabreu llegir i entendre perfectament el que diu aquest Full de Ruta..... i també el que no diu. Sabreu interpretar-lo i aplicar-lo adequadament, en cada moment i circumstància. 

És un Full de Ruta per als homes i dones lliures que, plegats, decidim construir el nostre futur col·lectiu! 

VISCA CATALUNYA LLIURE! 

VISCA LA REPÚBLICA CATALANA!

dissabte, 19 d’abril de 2014

Vull una resposta: R+D+I amb Josep M. Martorell



Programa de Vull una resposta: Parlem sobre Recerca, Desenvolupament i Innovació R+D+I

Emès per ETV Llobregat el dimecres 16 d'abril de 2014.
Convidats:
Josep M. Martorell Director General de Recerca de la Generalitat de Catalunya

Josep Amat enginyer i catedràtic de la UPF
 

dimecres, 16 d’abril de 2014

EL PUNT AVUI TV. Programes del 15 al 22 d'abril


Un 2 de març... (Salvador Puig Antich)


Jo no t’he conegut, però et recorde...
Així comença el poema de Vicent Andrés Estellés dedicat a Puig Antich.
Jo no t’he conegut, però et recorde...
Un 2 de març de fa ja 40 anys, el franquisme agonitzant assassinava Salvador Puig Antich. L’assassinava sota la màscara tenebrosa d’una suposada justícia que emanava del més pur feixisme. El nom, la història i la mort d’en puig Antich van marcar tota una generació.
Segurament, entre el Puig Antich, militant anarquista del Moviment Ibèric d’Alliberament, i jo mateix, més enllà, de coincidir amb els anhels de llibertat i justícia. no hi trobaríem gaires similituds ideològiques. Malgrat això, el nom, la història i la mort d’en Puig Antich m’han perseguit des de sempre.
Crec que no vaig fer el que calia fer. I això m’ha colpit sempre  i encara em colpeix. 
Estic convençut que aquell dia de finals d’hivern de 1974, molts de nosaltres, molts, no vam fer el que calia. I per això tots plegats, tots els que no vam fer el que s’havia de fer, ens sentirem culpables fins al final.
La dictadura va morir com havia començat, matant... i les circumstàncies que envolten el cas Puig Antich segueixen confuses. El cas va ser decretat matèria reservada i la prohibició d’accedir a la documentació policial custodiada pel Ministeri de l’Interior continua vigent.
Moltes incògnites.... com és que el cos del policia mort presentava 5 impactes de bala quan en Salvador només n’havia disparat tres?
Molts de nosaltres, molts, no vam fer el que calia fer. Com els mitjans de l’època que, com molt bé apunta Panyella en la introducció del seu llibre, "Salvador Puig Antich. Un cas obert", van presentar Puig Antich com un vulgar xoriço —«un pistoler», segons s’hi podia llegir textualment—, un tipus que havia disparat «a boca de canó» sobre el policia, buscant expressament causar la mort. Ras i curt, un assassí.
El conegut jutge Santiago Vidal, membre de Jutges per la democràcia, amgistrat de l’Audiència de Barcelona i un dels 33  jutges catalans que ha signat el manifest favorable a la consulta del 9 de novembre, ha fet unes manifestacions clares i rotundes sobre el cas Puig Antic:
"Aquest és un dels casos més foscos de la història judicial del nostre país Hi ha un capítol en el llibre de Panyella que ho resumeix tot: Les togues són de color negre o de color caqui ? Precisament en aquell judici , com malauradament en molts d'aquella època , els membres dels tribunals no anaven vestits de negre , anaven vestits de militar . La gent no sap que molts d'aquests militars ni tan sols eren jutges , feien de jutges . I és clar , durant tot el període que van estar en exercici , mai van entendre que la seva responsabilitat no era atendre les ordres dels seus superiors militars , sinó el de fer justícia . Segurament eren molt obedients i disciplinats , com és propi de la carrera militar , però , difícilment , cap d'aquells judicis i sentències passarien avui el sedàs del Tribunal Internacional de Justícia o del Tribunal Europeu dels Drets Humans .
Obedients i disciplinats, els homes de color caqui, el 8 de gener, condemnaven a mort Puig Antich.  Un tribunal de color caqui en què el mateix capità general de Catalunya havia demanat la presència de “capitanes jóvenes y resolutivos”.
Gómez Bravo, professor d'Història Contemporània de la Universitat Complutense de Madrid, ha escrit el llibre: "Puig Antich, la transición inacabada (1973-2013)". Aques n'és un fragment:  
Las verdaderas razones de la ejecución de Puig Antich estaban radicadas en el malestar anterior a la muerte de Carrero. Así lo señaló el embajador Rivero en un documento crucial fechado el 29 de marzo: “Todo indica que al optar por una ejecución rápida, el Gobierno quería evitar a toda costa la lección del proceso de Burgos de 1970, donde las dudas y las vacilaciones finales que llevaron al indulto preocuparon muy seriamente a los militares, la policía y a sus aliados más conservadores, que lo vieron como una prueba de debilidad convertida en una victoria por los agitadores de dentro y fuera de España”. El tiempo de las conmutaciones y los indultos había pasado, como quedó demostrado poco después.
Diu Panyella en el seu llibre: "els periodistes sempre ens posem en històries que no són les nostres. Aquesta és la història de la família Puig Antich, però també és la història de tots nosaltres. En aquest llibre hi és present la mort, però he volgut que fos un cant a la vida i a la llibertat."
Una cant a la vida i a la llibertat...
Fem nostres les paraules de Vicent Andrés Estellés:
“Dic el teu nom, i dic tots els pobles, tots els morts, els assassinats... Puig Antich, et recorde, en el nom de les coses que fem....”