dilluns, 23 de juny de 2014

Declaració de juny de l'Assemblea Nacional Catalana


El Secretariat Nacional de l’Assemblea Nacional Catalana, reunit en sessió ordinària el dia 21 de juny de 2014, a Barcelona, tenint en compte el marc polític que s’està dibuixant a partir dels resultats de les passades eleccions europees, dels indicis del canvi d’estratègia per part de l’Estat espanyol en relació al nostre procés d’independència, en la perspectiva immediata d’entrar en la campanya de la Consulta del 9 de novembre i que tindrà un punt àlgid l’11 de setembre, ha aprovat el seu posicionament, que vol fer públic amb aquesta

DECLARACIÓ DE JUNY

PREÀMBUL

1.- Sobre les eleccions europees

A Catalunya les eleccions europees celebrades el passat 25 de maig han representat un clar triomf de les forces polítiques que en el seu programa incloïen la defensa de la celebració de la Consulta del 9 de novembre i la petició d’empara al Parlament europeu en el cas que l’Estat espanyol ho impedís. De retruc, han representat el pitjor resultat de les opcions que s’oposen a la celebració d’aquesta Consulta.

Malgrat el notable increment de la participació en aquestes eleccions, aquests resultats no són extrapolables a la Consulta del 9 de novembre. Encara som lluny del nivell de participació desitjable en aquesta consulta i, amb una participació significativament més alta, els resultats podrien ser diferents. Aquestes eleccions també han servit per constatar que alguna cosa de veritat s’està movent al País Valencià i a les Illes. La presència de Compromís al Parlament europeu i, en general, el creixement important del suport electoral a les forces sobiranistes mostra el canvi de tendència d’ambdós països i obre l’esperança al sorgiment de formes d’organització pròpies que segueixin el camí iniciat per Catalunya.

A Espanya aquestes eleccions han mostrat una tendència a la fragmentació del panorama polític. A la caiguda important dels dos grans partits que han protagonitzat, fins ara, tota l’etapa iniciada amb l’aprovació de la Constitució espanyola de 1978, s’hi ha de sumar l’aparició de forces clarament rupturistes i la radicalització de IU. A això cal afegir la consolidació de les forces nacionalistes al País Basc.  

En el conjunt de la Unió Europea, també s’observa una tendència cap a una major fragmentació i radicalització entorn del paper de la mateixa UE i amb una pèrdua significativa de suport a les forces aplegades en els dos grups tradicionalment majoritaris al Parlament europeu. Cada cop més ciutadans europeus posen en qüestió les institucions europees a causa de l’opacitat del seu funcionament, fet que es tradueix en l'avenç d'opcions populistes i dels anomenats partits euroescèptics.

2.- La situació política i social a Espanya

Aquest marc polític i social, ja prou complex en sí mateix, ha adquirit una nova dimensió arran de l’abdicació del rei Joan Carles I i el procés successori, dissenyat per fer-se de forma molt ràpida i contundent per tal d’evitar la consolidació del moviment republicà que ha començat a aflorar amb una certa força.

Si bé cal llegir aquest procés successori des de la lògica interna de la pròpia monarquia i la seva voluntat de pervivència, és previsible també que la figura del nou monarca serà utilitzada pel Govern espanyol com un element d’intervenció en el nostre procés d’independència. I que ho farà des de les al·lusions a la concòrdia, la gesticulació sentimental i les promeses d’un futur millor.

Aquesta intervenció de la monarquia, sense cap valor constitucional i sense cap efecte vinculant pel govern o les “Cortes”, formarà part de la nova estratègia dels aparells de l’Estat espanyol, el que hem anomenat “tercera via”, encaminada a dividir la societat catalana i portar-ne una part cap a posicions reformadores del mateix Estat, com a forma de trencament del front favorable a la Consulta, en connivència amb determinats sectors empresarials catalans i alguns poders mediàtics conservadors, que se signifiquen per apostar sempre pel poder de torn. És la mateixa estratègia emprada l’any 1931 per aturar la constitució de la República catalana o l’any 1977 per trencar el front rupturista català i imposar-nos un pacte constitucional que ha estat  instrumentalitzat contínuament a favor del manteniment del poder en mans dels de sempre.

Però a l’altra plat de la balança hi ha l’aparició, per primera vegada, d’una força emergent rupturista amb el status quo establert i que hauria de representar un nou front obert. Està per veure si tindrà lloc un procés de consolidació d’aquest moviment polític i si la seva influència sobre les forces polítiques de l’esquerra espanyola poden dibuixar un nou mapa polític a Espanya a mig termini.

3.- La situació a Catalunya: el procés fins el 9N.

Superades les eleccions europees, la unitat d’acció política entorn de la preparació, convocatòria i celebració de la Consulta del 9 de novembre ha de ser una realitat al més aviat possible. Qualsevol acció que no estigui encaminada a aquest objectiu unitari pot provocar l’alentiment i trencament del procés democràtic cap a la constitució d’un Estat independent.
En aquest procés, la tramitació de la Llei de Consultes Populars no Referendàries i la tramitació de la Llei electoral catalana o, en el seu defecte, la llei que permeti la constitució de la Sindicatura electoral catalana com a màxima autoritat electoral, esdevenen la prioritat del Parlament de Catalunya, no només per al procés d'autodeterminació, sinó també perquè es tracta d'importants estructures democràtiques pendents.

D'altra banda, com dèiem en la nostra Declaració de febrer, la unitat d’acció política s’ha de concretar amb una  àmplia majoria parlamentària que asseguri la millor gestió dels terminis per tramitar i aprovar aquesta llei i la convocatòria de la Consulta. Fer la Consulta el dia 9 de novembre serà el primer exercici de la sobirania que ens permeti finalitzar el procés amb èxit. 

4.- Procés intern.

El proppassat 5 d’abril vàrem celebrar, a Tarragona, la III Assemblea General, en la que es va aprovar el Full de Ruta que descriu els quatre escenaris previsibles en el camí cap a la independència i exposa les grans línies de treball en cadascun d’aquests escenaris.

El dia 10 de maig vàrem celebrar les eleccions al Secretariat Nacional i el dia 17 del mateix mes es constituïa el nou Secretariat resultant d’aquelles eleccions.

Avui, menys d’un mes després, el Secretariat Nacional ha aprovat el Pla d’Actuació 2014-2015, que detalla l’estructura organitzativa de l’Assemblea per aquest període i les accions que caldrà realitzar fins el 9 de novembre, per fer possible la realització de la Consulta primer i, a continuació, per fer possible la Declaració d’independència quan es consideri convenient.

La constitució d’un òrgan unitari de les forces polítiques i socials favorables a la celebració d’aquesta Consulta i la d’un altre òrgan unitari de les entitats i organitzacions de la societat civil per dur a terme una campanya a favor de l’opció Sí i Sí en aquesta Consulta, esdevenen eixos de treball principals de l’Assemblea.

És en aquest marc i amb la ferma decisió que només podem assolir l’objectiu final si seguim escrivint el guió i marcant el ritme adequat, que el Secretariat Nacional de l’Assemblea Nacional Catalana fa pública aquesta

PRESA DE POSICIÓ:

1.   Valorem positivament els resultats de les eleccions europees a Catalunya i l’augment de la participació registrada. Tot i això, aquests resultats no són extrapolables a la Consulta del dia 9 de novembre. Per això cal multiplicar els esforços per aconseguir que el 9N la participació no permeti dubtar de la legitimitat i representativitat dels resultats i per obtenir un suport majoritari a la doble resposta favorable a la constitució d’un Estat independent, al Sí i Sí.

2.   Fem una crida a totes les forces polítiques i socials favorables a la celebració de la Consulta del dia 9 de novembre d’enguany per constituir, de manera immediata, una Taula nacional de forces polítiques i socials com a òrgan unitari de debat i coordinació de la campanya encaminada  a garantir  la realització de la Consulta.

3.   Impulsarem una campanya per ampliar el suport social al Sí i Sí en la Consulta del 9 de novembre proper, de comú acord  amb l’Associació de Municipis per la Independència  i Òmnium Cultural. Totes les accions i actes que l’Assemblea porti a terme a partir d’ara estaran inscrits en aquesta campanya. D’una forma especial, ho estaran les accions inscrites en la campanya de l’11S, que començaran el primer dia de juliol, tindran el seu punt àlgid el mateix dia 11 de setembre i seguiran fins al tancament de la campanya oficial del 9N.

4.   Alertem la població sobre la promesa d'una "tercera via" que, segons molts indicis, intentarà posar en marxa el Govern espanyol, amb el suport de destacats empresaris i grups mediàtics, apel·lant al tradicional "seny català".  Aquesta operació combinarà gestos amables del nou monarca en moments clau del procés successori amb un possible acord dels partits dinàstics espanyols per fer algunes concessions en matèria de llengua i de finançament o, fins i tot, una reforma cosmètica, "federalitzant", de la Constitució espanyola. No es pot descartar tampoc un increment dels intents de criminalitzar i desprestigiar un procés com el nostre, que és profundament democràtic, pacífic, no partidista i inclusiu. Apel·lem al "seny català" per a valorar la credibilitat i abast real d'aquestes promeses atenent a l'experiència existent.

5.   Demanem a les forces polítiques favorables a la celebració de la Consulta del 9N que no caiguin en falses esperances relacionades amb la forma de l’Estat espanyol –Monarquia o República- amb la creença que amb una República espanyola trobaríem l’encaix de Catalunya.  La presa de partit dels catalans sobre la forma de govern d'Espanya s'ha saldat històricament amb greus derrotes i l'anorreament de l'autogovern. No podem tornar a caure en aquest error. La transformació real de l’Estat espanyol no es produirà fins que Catalunya es pugui constituir, si així ho decideix el poble, en un Estat lliure i independent.

6.   Encoratgem tothom a no defallir en la feina que encara ens queda per eixamplar la majoria social favorable a la constitució d’un Estat propi independent i a no distreure’ns amb vies o camins alternatius que només condueixen a la casella de sortida.

7.   Demanem que tothom sàpiga mantenir l'esperit cívic i constructiu que fa que el món ja ens vegi avui com un poble madur, i a no caure en provocacions ni discussions estèrils.


Seguirem el guió previst en el nostre Full de Ruta i considerem essencial mantenir el calendari fixat, de manera que el dia 9 de novembre es realitzi la Consulta en els termes acordats per les forces polítiques i el President de la Generalitat el dia 12 de desembre de 2013. Avui, ara i aquí, desprès d'anys i anys d’intentar totes les maneres possibles de mantenir unes relacions d’igualtat amb els altres pobles que conformen l’Estat espanyol, els catalans tenim tot el dret de construir l'única alternativa que ens queda: la constitució d’un Estat independent, si així ho decidim entre tots de forma lliure i democràtica el 9N.

Ara és l’hora!

Barcelona, 21 de juny de 2014



diumenge, 22 de juny de 2014

24 de juny: La nit del foc i dels Països Catalans

24 de juny. La nit del solstici d’estiu. La nit més curta de l’any. La nit del foc.
Passen els segles, però quan s’apropa la Nit de Sant Joan, el foc apareix, any rere any, com l’element purificador per excel·lència.
El 24 de juny és la festa més estesa i unitària dels Països Catalans. És una jornada lligada al foc i al caràcter mediterrani del poble català. Des de fa temps, i a causa d’aquest marcat caràcter unitari i col·lectiu que presenta la festa arreu del nostre país, s'ha considerat aquesta data com la Festa Nacional dels Països Catalans, independentment de reconeixements oficials.
La Flama i la pròpia Nit de Sant Joan ens uneixen com a poble. És l'única festa que celebrem de forma conjunta arreu: són les festes de Perpinyà, les fogueres d'Alacant, els salts de cavall a Ciutadella de Menorca, les baixades de falles al Pirineu i Andorra, les revetlles populars a Catalunya i el País Valencià... La Flama esdevé, doncs, un acte d’afirmació i de reivindicació nacional dels Països Catalans.
De nou, el 22 de juny, la flama que roman permanentment encesa al Castellet de Perpinyà tornarà a pujar al cim del Canigó per tal de reprendre, un any més, la cerimònia simbòlica de regeneració. Després, tothom qui ho vulgui podrà prendre la flama per tal de dur-la arreu de les terres dels Països Catalans.
La Festa Nacional dels Països Catalans... La nostra nació, negada i ignorada per molts, necessita cada vegada més del nostre coratge i determinació perquè els Països Catalans som una unitat cultural, històrica, lingüística i nacional, però alhora som també una unitat d'agressió... la que rebem contínuament des de l'Estat espanyol. 
Coratge i determinació perquè, com diu el missatge d'enguany: "Els que ara som aquí, en aquesta plaça, som una flama en moviment. Saben on anem i sabem que hi anirem. Als nostres ulls brilla la flama de la determinació, de la ill·lusió del projectes. Estem aquí drets i decidits i sabem que tenim dret a decidir. 
La Flama del Canigó ens recorda, any rere any, que som un sol poble, unit per una llengua, una història i una cultura comunes que, com la Flama que es regenera cada any al cim del Canigó, referma i renova cada any el seu compromís d’esdevenir algun dia un poble lliure.
I el crit d’una sola llengua
s’alci dels llocs més distants
omplint els aires encesos
d’un clamor de Llibertat

dijous, 19 de juny de 2014

Vull una resposta: Declara't a Catalunya. La Hisenda pròpia


Programa de Vull una resposta:
Declara't a Catalunya. La Hisenda pròpia 

Emès per ETV Llobregat el dimecres 18 de juny de 2014.

Convidats:

Marcel Padrós  membre del Secretariat Nacional de l'ANC i coordinador de la campanya Declara't a Catalunya 
Podeu veure tots els programes emesos fins ara a ETV a la carta

diumenge, 15 de juny de 2014

Vicent Andrés Estellés. Demà serà una cançó (4. Llibre de meravelles)


El poema Demà serà una cançó no es pot veure aïlladament, sinó que cal situar-lo en l’àmbit general que forma el poemari de Llibre de meravelles.

Demà serà una cançó és una peça més d’un itinerari vital que el poeta realitza per la València de la postguerra. El “jo líric” reflexiona, a través de tot un seguit de poemes narratius, sobre l’amor i la mort, sobre el passat, el record, la memòria… A vegades, com un testimoni –amarg- de la tragèdia viscuda per tot un poble amb el qual ell s’identifica i forma una unitat col•lectiva. A vegades, el “jo poètic” és només un observador o un simple narrador d’una història. El Llibre de meravelles esdevé, doncs, una reflexió sobre la realitat, una amarga crítica, no només de la situació humana, social i política del temps de postguerra, sinó també, en una translació de l’especificitat a la generalitat, de la soledat de l’home, de la desolació de l’ésser humà davant l’angoixa i l’amargor del fet de viure.

Qui és “l’animal de records”? Podem esbrinar-ho a la primera part delLlibre de meravelles, que ens situa en l’inici d’aquest recorregut poètico-humà i ho fa descrivint com és el dia a dia, com és l’ambient d’hostilitat i repressió que viu el “jo poètic” i el seu poble:

Hi ha la fam, la precarietat
com hi ha els sermons i hi ha el pecat 
i les notes de societat.

Veiem, també, l’evolució en l’estat anímic del subjecte líric que passa de ser Un entre tants com esperen i callen a Un entre tants com no aguarden i lluiten. És una persona concreta en un lloc concret: ACÍ em pariren i ací estic, però els seus sofriments i els seus anhels són universals: UN entre tants, en un lloc de la Terra. També, el seu missatge d’esperança abans de començar el seu llarg periple per València:

Creixen els fils, creix l’amor, creix la vida
No hi ha per què recelar ni patir. 
Bella és la vida.

“L’animal de records” és aquest subjecte líric que és el mateix poeta, però que també pot ser qualsevol de nosaltres i, encara més, qualsevol ésser humà a qualsevol lloc del planeta.

dijous, 12 de juny de 2014

Crida de l'ANC a mobilitzar-se el 14 de juny per l'escola catalana


Aquest dissabte, els membres de l’ANC serem a la cercavila en defensa de la nostra escola. 

“Per un país de tots, decidim escola catalana” 

Tots, units darrera d’aquest lema, reafirmarem el nostre compromís amb l’escola catalana de qualitat i per a tothom. Deixarem ben clar que som una nació, que com a tal prenem les nostres decisions i que com a tal organitzem i seguirem organitzant l’escola com nosaltres, majoritàriament, la volem. Res ni ningú, al marge del poble de Catalunya, ens farà modificar el model educatiu. 

Sabem que la millor garantia per a preservar el nostre model educatiu és tenint un estat que el defensi. Per això treballem, i treballarem fins aconseguir-lo. I, mentrestant, res ni ningú ens dividirà. Dissabte deixarem clar que ni ens dividiran ni farem cap pas enrere. 

Punt de trobada: Gran Via amb carrer Girona
Hora: entre les 5 i les 6 de la tarda

Tothom a Barcelona el dissabte 14 de juny!
 

diumenge, 8 de juny de 2014

Vicent Andrés Estellés: Demà serà una cançó (3. El record)

El missatge del “jo poètic” s’adreça a una segona persona autoreferencial i utilitza, majoritàriament, el temps verbal de present. També fa servir el temps verbal de pretèrit quan evoca imatges del temps passat. El record, el pensament i expressió de la mort i el pas del temps ens vénen suggerits a través de l’ús que el poeta fa del verb, el substantiu i l’adjectiu: “Records; sols recordes; versos del record; et permets recordar; ara evoques i penses.” Tot plegat ens evoquen el record, la memòria, com el present queda convertit, a l’instant, en passat: “ja no vius, sols recordes”.
 
La nova actitud lírica que representa Estellés es veu reflectida en l’ús del llenguatge. Sinceritat, vinculació amb el poble, amb el seu poble, és el que el poeta vol aconseguir i, per això, utilitza una opció comunicativa que té com a base essencial la senzillesa. Aquest llenguatge senzill, pròxim al poble, l’aconsegueix Estellés amb l’ús (a part dels dialectalismes) d’un vocabulari al més realista possible, d’una dicció sense concessions, franca, sincera i oberta.
 
El tema central del poema és el record, un record de temps més feliços, ple de melangia i enyorança. Un record del qual ens nodrim i que és la base de la nostra vida. El present, gairebé no existeix. Tot és record o memòria, ja que el present –efímer- esdevé quasi instantàniament record. La vida, a mesura que passen els anys, ens queda reduïda bàsicament al record al qual ens aferrem per reviure moments feliços o de plaer, però també situacions dolentes, instants desagradables que, forçosament, hem acabat assumint i -per què no?- modificant o canviant.

dimarts, 3 de juny de 2014

Per què l'ANC no va convocar ahir?

 
Alguns potser s'ho han preguntat; per què l'ANC no va donar suport a les convocatòries d'ahir al vespre davant dels ajuntaments? 
 
En un comunicat intern enviat ahir a totes les seves assemblees, territorials, sectorials i exteriors, es deia que:  L'ANC basa la seva actuació en el Full de Ruta 2014-2015 aprovat en la passada Assemblea General i que remarca clarament que "l'objectiu prioritari del poble català és la celebració de la consulta el 9 de novembre de 2014 com a fórmula internacionalment més acceptada d'accedir a la independència en un marc democràtic."
 
L'arbre mai ens ha d'impedir de veure clarament el bosc que hi ha al darrere.
 
La notícia de l'abdicació de Joan Carles I va molt més enllà d'un canvi dinàstic en què el fill substitueix el pare en la figura de rei i de Cap d'estat. Va molt més enllà de la dicotomia espanyola entre monarquia i república. Va molt més enllà d'un canvi reial per motius de salut o per fer un rentat de cara d'una institució desprestigiada pels escàndols i les corrupteles.
 
Felip V va ser el monarca que va acabar amb la independència de Catalunya i dels Països Catalans. Va ser el monarca que va acabar amb les nostres lleis, amb les nostres institucions, amb la nostra llibertat. Felip V va ser el monarca que ens va condemnar a 300 anys d'obscuritat.
 
La figura de Felip VI es pretén que també sigui l'element clau, l'element que pot acabar amb el projecte independentista que, 300 anys després, està ben a punt de retornar la llibertat, ben a punt d'aconseguir que Catalunya sigui, de nou, un Estat independent.
 
Felip VI és el designat per acabar amb el moviment popular més important que ha tingut mai aquest país. I no ho farà com el seu antecessor, a sang i foc, No ho farà amb la força de les armes. Felip VI és el designat per liderar l'arma més perillosa, l'arma que, segons l'estratègia espanyola, podria frenar d'una vegada per totes el creixement i l'arrelament de l'independentisme. Felip VI serà la figura cabdal que es posarà al capdavant de la tercera via.
 
Preparem-nos, doncs, perquè l'Estat espanyol posarà tota la carn a la graella. És el seu darrer, però més perillós i efectiu, cartutx. Aviat, ben aviat, ens arribaran els "cants de sirena" de la tercera via. Uns cants al quals s'afegiran determinats partits polítics, algunes organitzacions i molts "prohoms" i mitjans d'informació que tots coneixem.
 
Preparem-nos, doncs, perquè aquesta serà la batalla decisiva. Una batalla que l'haurem de guanyar principalment nosaltres, la societat civil. Una batalla en què ens ho juguem tot, perquè el dia 9 de novembre és, i deixeu-me que em posi èpic, l'ara o mai. O, si ho preferiu més suau, el 9 de novembre és l'ara o d'aquí a dues generacions més.   
 
Hem de ser-ne molt conscients de l'escenari polític que s'obrirà d'aquí a poc. Hem de ser ben conscients que encara no hem guanyat i que el 9 de novembre no ens val cap altra resultat que la victòria contundent del doble sí.
 
Ahir, l'ANC podria haver fet d'arbre que tapava el bosc. La nostra feina és una altra i respon als criteris del nostre Full de Ruta i, també, de ser ben conscients del que implica la Declaració de Sobirania del nostre Parlament del gener de 2013.
 
Preparem-nos per la batalla que es lliurarà en els propers mesos. Siguem un autèntic "exèrcit", pacífic i democràtic. Armem-nos amb les millors armes de què disposem: la raó, la justícia, la força i el coratge. Protegim-nos amb les cuirasses de la il·lusió i el convenciment. Només així podrem guanyar.
 
Som més a prop que mai. Som ben a punt d'aconseguir-ho. Que res ens distregui del nostre objectiu.
 

dilluns, 2 de juny de 2014

Comunicat ANC sobre els resultats de les eleccions europees



El Secretariat nacional de l’Assemblea Nacional Catalana, reunit el dia 31 de maig de 2014, en relació a les eleccions europees celebrades el passat dia 25 de maig, fa pública la seva valoració i proposta per a l’etapa que s’enceta després d’aquestes eleccions:

1.      Constatem la clara victòria de les coalicions que, en els seus programes, destacaven el suport a la celebració de la Consulta del 9 de novembre d’enguany i que incloïen els punts programàtics proposats per l’Assemblea.

2.      Per a les coalicions impulsades per CiU, ERC i ICV-EUiA, els resultats són clarament superiors als registrats en les eleccions europees de 2009. També ho és el nivell de participació a Catalunya, que s’ha incrementat en més de 10 punts (quasi un 30% respecte la participació de 2009). Malgrat això, s’ha de considerar que els índexs de participació són baixos en relació als que hauran de produir-se el dia 9 de novembre.

3.      A menys de sis mesos de la Consulta, els resultats d’aquestes eleccions evidencien que  cal assegurar uns nivells de participació clarament superiors el dia 9 de novembre i treballar per aconseguir un suport majoritari al Sí i Sí.

4.      Per assolir aquests objectius, cal que l’acció política vinculada amb la Consulta i amb el SÍ a la independència prengui un camí d’unitat permanent i estable entre les forces polítiques i socials i les institucions del nostre país.

És per això que proposem la constitució d’una Taula de Forces polítiques i socials que assumeixi la responsabilitat de dirigir la campanya unitària que faci possible la celebració de la Consulta el dia 9 de novembre.

El 9N, votarem!

...i votarem SÍ i SÍ!

diumenge, 1 de juny de 2014

Comunicat ANC: 14 de juny. Per un país de tots, decidim escola catalana


L’Assemblea Nacional Catalana, i en especial la seva sectorial de Docents per la Independència, membre de Som Escola, participarà activament en la cercavila “Per un país de tots, decidim escola catalana”, que el proper dissabte 14 de juny a les 18 h. recorrerà el centre de Barcelona en defensa de l’escola catalana i el dret de Catalunya a decidir el propi model educatiu.
 
La LOMQE, coneguda també com a Llei Wert, és la culminació de tot un procés polític que, emparat per la Sentència del Tribunal Constitucional contra l'Estatut, té l’objectiu d’esbotzar el model educatiu català. El sistema educatiu, aplicat amb èxit a les nostres escoles, compta amb un amplíssim suport social i polític, i ha aconseguit que ningú sigui discriminat a l'escola per la llengua que parla habitualment a casa.
 
La LOMQE entra clarament en conflicte amb la Llei d'Educació de Catalunya (LEC) aprovada per majoria en el Parlament de Catalunya, envaeix les competències educatives que corresponen a la Generalitat, es basa en una concepció centralista i autoritària de l'Estat i no resol els problemes que té actualment l'educació.
 
Denunciem que aquesta ofensiva legislativa i dels tribunals respon a un objectiu molt clar: trencar la convivència i el consens que sempre ha existit al nostre país entorn de la immersió lingüística i el model educatiu. La comunitat educativa és un dels flancs per on el govern espanyol pretén de fer realitat la frase d’Aznar: “Antes que se rompa España se dividirà Cataluña”.
 
La situació a les escoles està arribant al límit. L'assetjament continuat a què estan sotmeses per les contínues sentències dels diferents tribunals creen una situació que n’entorpeix considerablement l’activitat docent. Si a aquest assetjament hi afegim l’ofec econòmic a què està sotmesa Catalunya dins de l’Estat espanyol, arribarem fàcilment a la conclusió que si volem garantir la immersió lingüística i una escola de qualitat, integradora i equitativa necessitem poder disposar d’una total capacitat legislativa i dels recursos econòmics necessaris, recursos que generem però que no tenim, perquè el govern espanyol ens els nega. Necessitem un Estat.
 
És per tot això̀ que donem ple suport a les accions que pugui emprendre Som Escola i, especialment, a la convocatòria del proper 14 de juny, a Barcelona i fem una crida a les forces polítiques i a la societat en general a fer una resposta col·lectiva, contundent, democràtica i participativa en defensa del nostre model d'escola, que és garantia per al nostre futur nacional.
 
Secretariat Nacional de l’ANC 
 
Barcelona, 31 de maig de 2014