divendres, 30 de gener de 2015

Constitució(ns) catalana. Comunicat de l'ANC


Sovint, i cada vegada amb més assiduïtat, apareixen escrits, comunicats o documents amb la pretesa autoria de l'Assemblea Nacional Catalana. Darrerament, s'ha parlat molt en diversos mitjans d'una "pretesa Constitució de la nova República catalana" que hauria elaborat l'ANC.

En aquest sentit, la posició de 'Assemblea sempre ha estat molt clara i expressada en el darrer Full de ruta aprovat en l'Assemblea General de Tarragona de 2014: 

Elaborar la Constitució del nou Estat és un projecte de país. Per disposar de les bases necessàries perquè ho sigui, l’ANC impulsa el  projecte “El país que volem”. Per convertir-lo en un veritable projecte de país, l’ANC proposa la creació d’un òrgan o organització específica de la qual puguin formar part totes les entitats i organitzacions de la societat civil.

Per tal d'aclarir i desmentir, doncs, alguns malentesos, el Comitè Permanent de l'ANC ha enviat aquest comunicat a totes les seves assemblees:

Comunicat del Comitè Permanent de l'ANC

A hores d’ara totes les assemblees deveu haver rebut un escrit de la sectorial de Juristes per la independència que incloïa un document annex sobre un projecte de Constitució per al nou Estat català.

En relació a aquest escrit i a altres de similars que pugueu rebre, el Comitè Permanent de l’ANC vol fer-vos arribar els següents aclariments:
1.    Cap document es pot presentar en nom de l’ANC si abans no ha estat aprovat per algun dels seus òrgans, ja sigui el Comitè Permanent, el Secretariat Nacional o l’Assemblea General.
2.   La posició oficial de l’ANC només es manifesta a través d’aquest correu de Comunicació Interna. Qualsevol altre correu que pugueu rebre amb declaracions, propostes, comunicats o manifestos no representa en cap cas la posició oficial de l’ANC, sinó només la de l’assemblea, organització o persona que la signi.
3.  L’article del Reglament de Règim Intern citat (4.2) en el comunicat de Juristes per la independència s’oblida de l’apartat d) del mateix article que especifica clarament que les assemblees sectorials han de “presentar els seus treballs i conclusions, estructurats en àmbits, a les Assemblees Territorials i al Secretariat Nacional per a la seva posterior difusió a la societat en general”.
4.    L’ANC vol deixar ben clar i remarcar que no ha redactat ni redactarà mai cap projecte de Constitució per al nou Estat català.
Barcelona, 30 de gener de 2015

diumenge, 25 de gener de 2015

"Que el partidisme no ens faci traïdors"


Manllevant Jordi Grau i alhora Jordi Carbonell: “Que el partidisme no ens faci traïdors”

Diuen que els homes no podem fer dues coses alhora i crec que als partits polítics els passa una cosa similar. En aquests moments, doncs, són incapaços de treballar per dos objectius a un mateix temps i el que estan fent és prioritzar. No cal dir que, ara per ara, guanyar les municipals és el seu principal objectiu.

Les eleccions avançades, malgrat semblar una contradicció, s’han endarrerit. I a hores d’ara més d’un desitjaria que l’ANC entrés en una crisi interna profunda. O bé, com a mal menor, que ens dediquéssim exclusivament a dinamitzar i mobilitzar la societat l’11 de setembre. Més d’un voldria que la feina de l’Assemblea es limités simplement a això i que deixéssim que la política la facin els polítics.

L’Assemblea fa nosa i d'aquí provenen alguns dels intents de desprestigiar-la. Només heu de veure les darreres filtracions interessades a la premsa. La unitat d’acció, la real i no la que es fa només amb paraules, sembla no interessar, és tan incòmoda i fa tanta nosa com ho pot fer l’ANC.  

No hem arribat fins aquí, no hem arribat tan lluny perquè el procés caigui ara exclusivament en mans dels partits polítics, i menys quan alguns semblen anteposar  els seus propis interessos als del país. L’Assemblea som un actor principal, conjuntament amb altres organitzacions i forces polítiques, en tot aquest procés i en cap cas abandonarem aquesta posició que hem mantingut en els darrers dos anys.

Som on som i tenim el que tenim. Unes eleccions en l’horitzó de 8 mesos que, tal com estan programades, ja no podran ser plebiscitàries. Unes eleccions que, si no aconseguim que es produeixin canvis importants, no ens serviran per avançar definitivament cap a la independència.

Només la unitat d’acció, àmplia i transversal, farà que aconseguim el nostre objectiu. Només l’ANC i la societat civil organitzada poden ser els impulsors i els garants d’aquesta unitat d’acció. Només la força de la gent farà que les eleccions del 27 de setembre esdevinguin realment un plebiscit per la independència i obrin el pas al procés constituent de la República catalana.

Que el partidisme, doncs, no ens faci traïdors. 

dimecres, 21 de gener de 2015

L'altre repte del 9N: 1.400.000 signatures


Ho hem dit i repetit: la consulta del passat 9 de novembre va ser un èxit extraordinari. Més de dos milions tres-centes mil persones vam desobeir l'Estat espanyol, vam anar a votar i vam realitzar el primer gran acte de sobirania.

Hi havia un altre repte important le 9N: el procés de recollida de signatures per tal de denunciar la manca de democràcia de l'Estat espanyol davant els organismes internacionals. L'èxit també ha estat esclatant. Segurament la recollida més important de signatures que s'ha fet mai en només 12 hores.

L'acció no s'atura aquí. Ara queda lliurar-les de manera solemne i pública, perquè tot el món se n'assabenti, als respectius organismes internacionals.

Aquest és el comunicat que hem fet públic des de l'Assemblea Nacional Catalana:

Quan es va promoure el procés participatiu que va tenir lloc el 9 de novembre passat, l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) va proposar als partits (UDC, CDC, ERC, ICV, EUiA i CUP) i a les principals entitats civils (OC i AMI) que, aprofitant la celebració del Procés, el mateix dia 9 de novembre i en les proximitats de les meses de votació, es recollissin signatures de denúncia contra el Govern espanyol, per la seva actitud antidemocràtica, i es fessin arribar als principals organismes polítics internacionals.

Aquesta proposta va ser acceptada per tothom i, a més, es va decidir que s’elaborés un text per recollir les signatures dels càrrecs electes del país als diferents parlaments on hi ha representació catalana i als ajuntaments de Catalunya. Així mateix, les signatures dels ciutadans que es recollissin el mateix dia 9 representarien el suport a la denúncia signada pels càrrecs electes.

Després de recollir totes les signatures, s’han organitzat per municipis, per facilitar-ne la classificació i numeració posterior. S’ha fet també una acta notarial amb els textos de les denúncies i els fitxers amb tots els fulls de recollida de signatures, digitalitzats i convenientment ordenats i relacionats.
Després de tot aquest procés de validació i registre, les xifres són les següents:

3.703 signatures vàlides de càrrecs electes
1.386.628 signatures vàlides de ciutadans i ciutadanes

L’acta notarial i les signatures digitalitzades es lliuraran de manera oficial i solemne a les Nacions Unides, al Parlament europeu, a la Comissió europea, al Consell d'Europa i a l’OSCE. 

dimarts, 20 de gener de 2015

Som un actor polític



Article publicat a Tribuna.cat 

Durant les darreres setmanes, els independentistes hem estat convivint amb una estranya barreja de sensacions. Els dies han anat transcorrent enmig de la perplexitat, la decepció, la impotència, la indignació...

Finalment, el dimecres 14 de gener, l’acord va arribar i, el mateix dimecres al vespre, vam poder escoltar com els dos actors principals d’aquest trist serial que ha durat setmanes ens n’explicaven l’abast.  

Volíem l’acord o, millor dit, el necessitàvem, per acabar d’una vegada amb aquest maleït carreró sense sortida en què havíem entrat i que amenaçava el propi procés d’independència. L’acord era imprescindible perquè la unitat d’acció de l’independentisme començava a esquerdar-se per diferents bandes.

Aquest acord té aspectes negatius? I tant! Aquest no és l’acord que demanava l’Assemblea, ni pel que fa a la data, ni en la forma, ni en com s’ha desenvolupat, ni tampoc perquè no ens mostra cap full de ruta perfectament tancat i acordat. És, a més, un acord només entre dos partits que sembla oblidar la transversalitat del moviment independentista.

Ara bé... tenim el que tenim i, el principal és que tenim ja una data: 27 de setembre. Des de l’Assemblea hem après que mirar enrere, que les mirades al passat només ens poden servir per aprendre dels errors que hàgim pogut cometre. Des de l’Assemblea sabem que, per damunt de tot, cal mirar endavant, més enllà de l’horitzó. Ens cal, sempre, dirigir la mirada cap al futur.

No mirarem enrere... Disposem de 8 mesos per poder treballar de manera més intensa si cal en el nostre principal objectiu: ampliar la majoria social favorable a la independència. Disposem de 8 mesos per assegurar la victòria de l’independentisme en les properes eleccions.

L’Assemblea, recordem-ho de nou i que tothom ho tingui ben present, és una organització sorgida de la societat civil, però amb un clar objectiu polític: la independència. Que ningú, doncs, ho oblidi, i els partits polítics els primers. Som actors polítics de primer ordre en aquest procés i no estem disposats a renunciar-hi.

Després del que hem viscut a partir del 9 de novembre, estem preparats per jugar-hi més fort encara, no només per aconseguir la República catalana independent, sinó perquè aquesta república sigui diferent. Volem un Estat nou que ens serveixi per construir un nou país. Un Estat nou que ens permeti lluitar des del primer dia contra les emergències socials i econòmiques que patim. Un Estat nou que signifiqui regeneració democràtica, una regeneració que, tots en som conscients, ha de començar pels propis partits polítics.

El principal garant d’aquest procés ha de ser el full de ruta que caldrà aplicar immediatament després de les eleccions. Un full de ruta comú, acordat i amb compromisos de compliment per part de totes les forces polítiques sobiranistes.

És en aquest full de ruta en què l'Assemblea va centrar, des del primer moment, tots els seus esforços, malgrat la mentida que han mirat d'escampar alguns mitjans i gent interessada, intentant fer creure que a l'ANC només li preocupaven les llistes, les candidatures i els noms.

Algun dia, segur, n'haurem de parlar abastament d'aquests darrers dos mesos. Haurem de parlar de la feina silenciosa, discreta, sacrificada i intensa que ha fet l'Assemblea.

divendres, 16 de gener de 2015

Comunicat de l'ANC sobrel'acord Mas-Junqueras



Arran de l'acord del 14 de gener entre el president de la Generalitat de Catalunya i el líder del primer partit de l'oposició, amb la presència de l'Assemblea Nacional Catalana, Òmnium Cultural i l'Associació de Municipis per la Independència, el Secretariat Nacional de l'Assemblea expressa que:

Amb l'acord que han assolit el president de la Generalitat i el cap de l'oposició tenim una data per al referèndum definitiu: les eleccions. El 27 de setembre s'ha convertit en el nou horitzó en el qual hem d'abocar els nostres esforços per garantir-ne el caràcter constituent i, des de l'Assemblea, hem treballat per fer possible aquest acord que ens porti a culminar el nostre procés polític amb èxit.

 Cal dir que aquest no és l'acord que demanava l'Assemblea, ni pel que fa al calendari, ni en la forma, ni tampoc mostra un full de ruta perfectament travat i tancat, però ara ens toca guanyar les eleccions de la independència. I per això des de l'Assemblea treballarem per aconseguir dues coses: d'una banda, sumar més forces polítiques a l'esmentat acord per a la transició nacional i, d'altra banda, incorporar més persones a la majoria social per la independència.

Des de l'Assemblea no creiem en els intents de reformar un Estat caduc. Volem crear un Estat nou, perquè és l'única manera de tenir totes les eines que ens han de permetre fer front a les emergències socials, econòmiques i democràtiques que patim.

Tenim molta feina i un objectiu engrescador. Ara toca tornar a treballar plegats per fer de les properes eleccions al Parlament de Catalunya les nostres eleccions decisives. 

Secretariat Nacional de 
L'Assemblea Nacional Catalana

dijous, 15 de gener de 2015

Hi ha acord... Les meves sensacions



Hi ha acord....

Durant aquestes darreres setmanes, hem treballat molt perquè els polítics arribessin a una fórmula d'acord que pogués acabar amb aquest maleït impàs que amenaçava el propi procés d'independència.

Durant les darreres setmanes, els independentistes hem estat convivint amb una estranya barreja de sensacions. Hem anat passant els dies entre la perplexitat, la decepció, la tristesa, la indignació, la impotència... 

Hi ha acord...

La primera sensació que vaig tenir ahir escoltant el president Mas va ser una sensació agre-dolça. Volíem l'acord. Era imprescindible perquè la unitat d'acció de l'indendentisme començava a esquerdar-se per diferents bandes. 

Hem arribat fins aquí gràcies a la unitat d'acció. El que ha diferenciat el moviment independentista dels darrers anys en relació al de dècades anteriors és que ha sabut trobar la fórmula que ens ha permès la gran unitat, profundament transversal, a l'entorn d'un sol objectiu. Aquest valor l'hem sabut transmetre a determinades forces polítiques i també a les institucions. Només podem guanyar si continuem per aquest camí.

Hi ha acord...

Sensació dolça de l'acord pel que significa de voluntat de recuperar aquesta unitat que perillava. Sensació dolça de l'acord perquè sabem que tenim una data en què ens jugarem el futur del país. Sensació dolça de l'acord perquè, per primera vegada, he sentit parlar de Full de ruta comú i acordat. Aquest Full de ruta en què l'Assemblea va centrar, des del primer moment, tots els seus esforços, malgrat la mentida que han mirat d'escampar alguns mitjans i gent interessada, intentant fer creure que a l'ANC només li preocupaven les llistes, les candidatures i els noms.

Algun dia n'haurem de parlar abastament d'aquests darrers dos mesos i de la feina discreta, sacrificada i intensa que ha fet l'Assemblea.

Hi ha acord...

Sensacions agres de l'acord.... Evidentment, la data... i no en diré cap més, malgrat que en pugui tenir. Per què...?

Doncs, perquè hi ha acord...

Les mirades al passat només ens han de servir per aprendre dels possibles errors comesos. La nostra mirada sempre ha d'estar posada cap al davant, més enllà fins i tot de l'horitzó. L'Assemblea transmet sempre il·lusió, transmet sempre sentiments i sensacions positives. Nosaltres hem après a mirar endavant, a mirar al futur. I així ho continuarem fent.

No mirem enrere.... Disposem de 8 mesos per treballar intensament en el nostre principal objectiu: ampliar la majoria social favorable a la independència. Disposem de 8 mesos per assegurar la victòria de l'independentisme en les properes eleccions. 

I, durant aquests 8 mesos, hem de ser els garants que la unitat d'acció sigui l'element que marqui el desenvolupament de la propera campanya electoral. Hem de fer un seguiment exhaustiu dels nostres polítics perquè no es desviïn ni un mil·límetre del camí de la unitat i perquè el Full de ruta en el qual tant hem treballat sigui el comú, sigui l'unitari.

Hi ha acord... 

Unitat, unitat unitat... àmplia, global... El 27 de setembre només ens val un únic, clar i inqüestionable resultat.


dilluns, 12 de gener de 2015

12 de gener: Iniciem la campanya "Acord, eleccions i independència"


L'Assemblea Nacional Catalana  inicia una setmana clau per tal d’aconseguir un acord que permeti la celebració d’unes eleccions de caràcter plebiscitari abans de les eleccions municipals. 

Sota el lema "Acord, eleccions i independència", l’Assemblea durà a terme diverses accions i mobilitzacions que s’aniran desenvolupant en funció del ritme i avenços en les negociacions.

La campanya s'incia aquest mateix dilluns al vespre amb una piulada massiva a les 20.30h i, posteriorment, a les 21.30h una cassolada que anirem repetint fins al dijous 15 si no hi ha cap mena d'acord. Aquesta data és el termini màxim que s'ha marcat l'ANC perquè arribi l’acord que faciliti la celebració de les eleccions.

Si no fos així, l’Assemblea preveu convocar per dijous mateix concentracions arreu del territori; i prepara una mobilització de major intensitat el diumenge, sempre que l'acord continués sense arribar. 

Tant si hi ha acord com si no, la part més important d'aquesta campanya tindrà lloc el 24 de gener, data en què tindrà lloc el procés de consulta a totes els associats, simpatitzants i col·laboradors de l'ANC. En aquesta consulta caldrà decidir quin ha de ser el posicionament de l'Assemblea, tant si s'arriba a un acord, com en el cas no desitjable que aquest acord no es produeixi.

SI HI HA ACORD, la consulta servirà per definir quin ha de ser el grau d'implicació i de compromís de l'organització en aquestes eleccions. SI NO HI HAGUÉS ACORD, la consulta serà el punt de partida per fer públic el posicionament i la proposta d'actuació a curt termini de l'Assemblea.


diumenge, 11 de gener de 2015

Acord, eleccions i independència!


La gent ja no entén res.

La gent es pregunta.... ¿com és possible que un procés que ha costat tant d’esforç i treball fer-lo arribar fins aquí s’encalli en una negociació entre dues persones, per molt alt que sigui el càrrec que ostentin?

La gent es pregunta com és que l’ANC no ha fet res? Perquè l’ANC no ha  actuat encara?

És cert que l’Assemblea s’ha mantingut en un aparent segon terme durant aquestes darreres setmanes. Després del 9 de novembre el procés l’havien de tirar endavant els polítics, perquè el pas següent i decisiu depèn estrictament del fet que hi hagi eleccions avançades.

A la gent, sobretot a la nostra gent, li pot semblar que l’ANC ha mantingut una actitud passiva en aquest escenari de negociacions polítiques. Res més lluny de la realitat. No ens és possible clarificar ni entrar en detalls sobre la feina que ha fet l’Assemblea durant aquestes setmanes. La discreció, la responsabilitat i el respecte a tercers ens autoobliga, de moment, a mantenir un silenci prudent. Us puc assegurar, però, que ha estat una feina ingent i que, n’estem segurs, contribuirà de manera important que el procés d’independència avanci i es desenvolupi amb seguretat i rapidesa.

Ha arribat, però, el moment en què, com a organització, ja no podem restar en silenci ni un minut més. L’acord ha d’arribar ja. Les eleccions s’han de convocar ja.

Sempre hem afirmat que estem preparats per qualsevol escenari que es pugui produir. En aquests moments, doncs, hem d’estar preparats per a dos possibles escenaris polítics: el de l’acord i el del desacord.

A partir d’avui obrim un procés de consulta a les nostres bases. Una consulta que ens ha de servir, si hi ha acord, per definir quin ha de ser el grau de suport, el grau d’implicació de l’ANC en aquestes eleccions. La decisió que prenguem serà de gran importància, perquè només ens val un resultat. Ens hi estarem jugant el propi procés d'independència i hem d'assegurar-nos que el resultat sigui del tot inqüestionable. 

Si finalment no hi hagués acord, el procés de consulta ens ha de servir per decidir quina ha de ser l’actuació de l’Assemblea a curt termini. Si no hi hagués acord, l’ANC haurà de prendre decisions molt importants i transcendentals, perquè, com hem dit i repetit infinitat de vegades, l’ANC no es quedarà de braços plegats. L’ANC, no en tingueu cap dubte,  no farà el paper d’un simple espectador que contempla, atònit, com s’esvaeix tota la feina feta fins ara.

Avui mateix, doncs, posem en marxa la campanya Acord, eleccions i independència! Pressionarem fins allà on puguem per tal que els polítics arribin a un acord, perquè els polítics facin la seva feina.

Si tot plegat s’encalla. Si els polítics, com a representants del poble, no fan el que han de fer, potser caldrà dir que no han estat a l'alçada, que ens han decebut...  i potser algú haurà d'acabar prenent decisions.

dijous, 8 de gener de 2015

Si cal, estem preparats!


Article publicat a Tribuna.cat
No van venir amb el nou any, ni tampoc ens la portaran els Reis. La tan esperada convocatòria d'eleccions avançades es fa esperar molt més del que caldria. El temps, però, s'acaba i, en no més de 15 dies, la incògnita s'haurà d'haver desvelat. 
Sempre he mantingut el convenciment que hi haurà un acord entre les principals forces polítiques que permetrà celebrar aquestes eleccions avançades de caràcter plebiscitari. Sempre he dit que la clau de tot radica en un acord unitari a l'entorn del full de ruta que ha de marcar el procés postelectoral i de transició cap a la independència. El què volem fer amb aquestes eleccions que ens permet aparcar, si més no momentàniament, el conflictiu com.

Malgrat aquest meu convenciment, detecto que entre tos aquells que, ara fa prop de dos mesos, vam desafiar l'Estat espanyol i vam anar a votar el 9N, es comença a escampar una desagradable, però coneguda sensació. Aquesta gent, que som la que durant els darrers 5 anys ha estat empenyent el procés d'independència fins a situar-lo a tocar de l'objectiu, intuïm que, una vegada més, el procés sembla encallar-se quan se situa en el terreny dels partits polítics. I a tots nosaltres, que hem estat i som els autèntics protagonistes del procés, a tots plegats se'ns fa molt complicat entendre tot el que està passant. 

Potser ha arribat el moment de recordar a més d'un per què i com hem arribat fins aquí. El perquè és ben clar: ens ha manat un sol objectiu, aconseguir la independència. El com hi hem arribat és fàcilment demostrable: la força de la gent i la unitat d'acció basada en la transversalitat. El procés d'independència d'aquest país és força singular i no té comparació possible. És un procés que ha anat de baix a dalt, que ha estat empès per la gent, per la societat civil organitzada i que ha aconseguit esdevenir majoritari gràcies a la seva profunda transversalitat.

Aquests continguts bàsics del procés sobiranista català provoquen que estigui liderat per un moviment popular, profundament amarat dels valors de la justícia social, de la regeneració democràtica i de la llibertat. Un moviment que veu en la independència l'eina més eficaç per assolir un autèntic estat de dret, democràtic i social que esdevingui l'oportunitat de dur a terme grans i profunds canvis, que obri el pas a una major participació ciutadana, a una més eficaç lluita contra tota mena de corrupció, que pugui garantir tots aquells drets socials i públics més essencials. 

Aquest és, doncs i que quedi ben clar, un procés al capdavant del qual hi ha la força de la gent, diversa, heterogènia, moguda per desitjos de canvi, per sentiments de regeneració democràtica i de justícia social. Que quedi ben clar també que no hem arribat fins aquí per limitar-nos ara a ser-ne uns atònits i passius espectadors. Continuo estant convençut que hi haurà eleccions avançades. Continuo creient que ningú no serà tan pobre i tan curt de mires, políticament parlant, per no posar el país per damunt de qualsevol altre interès, per molt legítim que sigui. Continuo creient, doncs, que hi haurà els acords necessaris i que l'independentisme sortirà enfortit i victoriós per poder culminar feliçment, d'una vegada per totes, el procés d'independència.

I si no és així? I si finalment no hi ha acord? 

En aquests moments d'incertesa, passi el que passi en el futur més pròxim, caldrà recordar un dels paràgrafs del Full de ruta de l'ANC, aprovat en l'Assemblea General del passat mes d'abril a Tarragona:

L'ANC considera que la societat catalana ha d'estar preparada i disposada a actuar, democràticament i pacífica, en qualsevol dels escenaris polítics que es puguin arribar a produir

Si cal, estem preparats!

dimarts, 6 de gener de 2015

Bones vacances, Ovidi!

BONES VACANCES, OVIDI!


Tot ben senzill i ben alegre
em creureu mort i jo no hauré mort.
Faré vacances!

Aviat farà vint anys que l'Ovidi se'n va anar de vacances. 

És impossible... impossible oblidar l'Ovidi... encara que alguns pretenguin allunyar-lo de la memòria col·lectiva i fer veure com si mai hagués existit.

Núria Cadenas va fer el 2002 un llibre extraordinari sobre l'Ovidi; un personatge tan gran que, en paraules de l'autora "no cap en aquest llibre." La Núria, referint-se a l'Ovidi, escrivia:

"L'Ovidi Montllor és teatre i llums, càmera, acció, és una copeta d'Aromes de Montserrat i les peces del dominó que xoquen contra la taula, una apassionada discussió sobre les misèries de la filosofia i la voluntat de canviar tantes coses. L'Ovidi és Alcoi, és clar, però també Barcelona. És poesia i futbol, menjar poc i pair bé, fera i pollet, ira i tendresa. La veu més pregona de la cultura catalana. És el gest. El treball. La terra. Terra."

D'aquí a poc, el 27 de març, farà 22 anys de la mort de Vicent Andrés Estellés, el gran poeta valencià. L'Ovidi va musicar i interpretar alguns dels seus coneguts poemes, entre ells el meravellós "M'aclame a tu"

Seràs la clau que obre tots els panys,
seràs la llum, la llum il·limitada,
seràs confí on l'aurora comença,
seràs forment, escala il·luminada!

Seràs l'ocell i seràs la bandera,
l'himne fecund del retorn de la pàtria,
tros esquinçat de l'emblema que puja.

Avui, com qualsevol altre dia de l'any, és un bon moment per recordar l'Ovidi, la persona i la seva obra. Us convidem a fer-ho. Repasseu alguns dels seus poemes. Agafeu forces de cara al dia que durarà anys:

Estreny fort les dents.
Estreny els punys.
Infla't d'aire els pulmons.
Obre bé els ulls.
Fes treballar el cap.
Controla el cor.
No tanques mai la boca.
Crida ben fort.
Deixa't anar.
Dóna't tot tu.

Serà blava i tranquil.la la mar. 
Serà espessa i verda la vall. 
Serà gran i dolça la muntanya. 
Serà un dia que durarà anys.

El llibre de Núria Cadenes acabava amb la mort de l'Ovidi:

"Al cementiri d'Alcoi plovia a bots i barrals, aquell dia. La teva ciutat plorava amb ràbia i ràfegues de vent mentre les dolçaines tocaven la Moixeranga més trista. Després, en un dia de sol, allà on comença el barranc del Cinc, prop d'un romer et van deixar anar. Quina putada que ens has fet, Ovidi."

Quina putada...

dilluns, 5 de gener de 2015

Parlem de literatura... digital? (6. I'm simply saying)


Deena Larsen és una artista que s'autodefineix en la seva pàgina web com "una addicta a l’hipertext, a la literatura electrònica i als nous mitjans de comunicació. Nascuda a Denver, és una escriptora que ha experimentat amb les diverses possibilitats que ofereix la literatura digital. Ha publicat la seva obra a revistes en línia, ha fet tallers i conferències i cursos tant presencials com a distància. És autora digital des dels anys 80.

Sobre la poesia de Deena Larsen podeu llegir estudis interessants com el de Carla Vilardebó

De les seves obres, voldria remarcar-ne una de les que considero més interessants:  I'm  simply saying 

Després (o abans...) de visionar I'm simply saying, i si voleu aprofundir una mica més en aquesta obra, us recomano que us mireu aquest excel·lent treball d'Oreto Domènec, una bona companya del País Valencià:


De l'Oreto, us recomano també el seu espai Llegim i piulem, no se'n penedireu.
Per la meva part, em limitaré en els pròxims apunts, a fer unes simples i senzilles reflexions a l'entorn de I'm simply sanying, de Deena Larsen.