dimarts, 29 de setembre de 2015

El president Mas i el 15 d'octubre... res és casual


Sabíem que havia d'arribar i que seria després de les eleccions del 27-S, sobretot si les guanyàvem. Així ha estat. Acaben d'anunciar-ho: "El president Artur Mas, la vicepresidenta Joana Ortega i la consellera Irene Rigau han estat encausats pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) en el cas que investiga el 9-N. Són acusats de quatre delictes de desobediència greu, prevaricació, malversació de fons públics i usurpació de funcions en l’organització del procés participatiu del 9 de novembre del 2014 sobre el futur polític de Catalunya."

L’Estat espanyol cuida molt els detalls i per això no és cap casualitat que el president Mas sigui citat a declarar el 15 d’octubre, l’aniversari de l’afusellament del president Companys.

Davant de la revolució pacífica, democràtica, sempre en positiu que plantegem els independentistes, l’Estat espanyol només sap fer servir l’amenaça constant, l’estratègia de la por, de l’engany, de la guerra bruta, com més bruta millor...  I la imputació del president i la data en què ha de declarar formen part d’aquesta vergonyant i antidemocràtica manera d’actuar.

Ho han fet abans.... 26 de gener de 1939, les tropes franquistes entren a Barcelona. S’ha relacionat poc que aquesta data coincidia també amb un aniversari: 298 anys de la batalla de Montjuïc, la gran batalla de la Guerra dels Segadors que els catalans van guanyar a les tropes reials. (Podeu llegir les dades de la batalla aquí)

L’entrada de les tropes franquistes precisament en aquell dia tampoc va ser motiu de la casualitat. Així ens ho recorda Antoni Rovira i Virgili en un escrit del 24 de gener de 1939:

Les pitjors amenaces que damunt de Catalunya pesaven, cada vegada més precises i feixugues, comencen a ésser una realitat dramàtica. La meitat del territori del vell Principat és ja perduda. Els franquistes són, com qui diu, a les portes de Barcelona. Hi entraran potser, demà passat, dijous, dia 26 de gener? Aquesta possibilitat torna a torturar-me. Tristíssim és de pensar que l’enemic s’apoderarà de Barcelona. Però aquesta tristesa és per a mi encara més gran quan penso que hi pot entrar el dia mateix de l’aniversari de la victòria catalana de Montjuïc. Qui sap si els franquistes, assessorats per algun erudit nostre de la mena dels caragirats, han triat a posta aquesta data i han preparat l’entrada per al dia 26, com un escarni a la gloriosa data nacional.

Escarni...

L’odi de l’Estat espanyol els entela la ment i els ofusca el pensament i, volgudament ignorants del procés que es viu a Catalunya, són incapaços de veure que les seves actuacions ens esperonen encara més cap a la inevitable llibertat. 

dilluns, 28 de setembre de 2015

27-S: Victòria sense pal·liatius



Més enllà de les més que previsibles lectures unionistes, queda clar que la victòria de l'independentisme, amb dades a la mà, és inqüestionable. 

Aquest és el text del correu que he enviat a la gent de l'ANC del meu poble, Esplugues de Llobregat:

Companys/es,

Els resultats electorals de la nit d'ahir només tenen una possible lectura: l'independentisme ha guanyat les eleccions!

72 diputats independentistes sobre un total de 135. Per primer vegada a la història un Parlament amb clara majoria independentista.

48% dels vots SÍ. 39% dels vots NO. 11% dels vots SÍ/NO... Victòria en percentatge de vots.

SÍ 1.955.856 vots. NO 1.603.631 vots. SI/NO 514.417 vots. Victòria també en vots.

Els independentistes hem guanyat a 907 municipis i els unionistes a 35. 

S'ha acabat el mite sobre la "majoria silenciosa". Unes eleccions amb una participació extraordinària, més que mai, donen encara més legitimitat a la victòria independentista. La meitat dels "nous votants" han optat per opcions independentistes.

Al Baix Llobregat guanya Junts pel Sí... Un "impossible" més que també cau.

A Esplugues, la suma de Junts pel Sí i les CUP converteix l'independentisme en la força més votada 23,66% + 5,82%= 29.48%

A partir d'ara res serà fàcil, però el camí està més que marcat. No hi ha cap possibilitat de marxa enrere i el procés d'independència no té aturador possible.

La força de la gent tornarà a ser decisiva durant els propers mesos. Preparem-nos, doncs, per afrontar l'etapa decisiva que ens ha de dur a la proclamació de la República Catalana independent.

Endavant i bona feina!

divendres, 25 de setembre de 2015

Guerra de banderes o...el menys important de tot.

La guerra de banderes d'ahir a l'ajuntament de Barcelona, el missatge visual que projecta, pot induir, a determinades persones, a pensar que el procés d'independència respon a uns motius massa simplistes i excloents. 
A risc segur de repetir-nos, és bo recordar els valors que impregnen el moviment independentista català dels darrers anys. És bo insistir que el conflicte Catalunya-Espanya, si més no des del costat català, no respon a una batalla entre dos nacionalismes.
El procés independentista català és un moviment sorgit des de la base, que va de baix cap a dalt, àmpliament transversal, amarat de valors com el de la justícia social, la llibertat i la democràcia. La independència no la volem només per canviar de bandera... ni la volem només per motius històrics, culturals i lingüístics... ni tan sols només per motius econòmics.
La independència la volem per poder iniciar la tasca més colossal, més extraordinària, més apassionant i, també, més complicada i difícil de construir un país nou.
El moviment independentista català sap molt bé que la independència per si sola no és garantia de res, però sí que és l'oportunitat de tot i per això sabem que dependrà de nosaltres el poder construir aquest país de futur, un país que pugui desenvolupar els 10 eixos de la República catalana, un país millor per als nostres fills i per als nostres néts.
I sí... tindrem la nostra bandera, el símbol que ens identificarà arreu del món... però això serà sens dubte el menys important de tot.

divendres, 18 de setembre de 2015

Sabem que només depèn de nosaltres


Mai ningú no va dir que seria fàcil....

Diumenge 27 de setembre, la independència guanyarà a les urnes. Guanyarà a la manera d’aquest país: democràticament i pacíficament. Guanyarà de manera inqüestionable i les candidatures que incorporen en el seu programa la independència començaran la construcció d’un nou país.

Això és el que passarà el 27 de setembre... Ara bé, que ningú esperi un camí de roses, ni d’aquí al 27 ni molt menys encara a  partir del 28.

L’Estat espanyol ho està intentat tot i està fent servir tots els mitjans de què disposa, guerra bruta inclosa. Ho sabíem i estic segur que estem preparats per afrontar el que calgui. El camí que encara ens toca recórrer és llarg i ple d’entrebancs. Aquesta evidència, però, en cap cas ens ha de fer disminuir la nostra capacitat d’il·lusió i de convenciment. En cap cas ha de reduir la nostra força i coratge, ans al contrari, ha de ser el detonant que  ens esperoni, més si cal, de cara al 27 i el post 27.

Les darreres declaracions internacionals com les del president Obama o del portaveu de la Comissió Europea, Margaritis Schinas, sembla que han animat molt els unionistes. Seria bo que analitzéssim amb molta cura ambdues declaracions perquè, cap dels dos, en cap moment, citen el nom de Catalunya. Llegiu, per exemple, l’editorial deVicent Partal. 

Evidentment, i com no podia d'una altra manera, el vicepresident de la Comissió europea, Valdis Dombrovskis, ha desmentit aquestes declaracions i ha assegurat que Brussel·les no té cap intenció d'influir en unes eleccions catalanes que "ara són realment decisió dels votants."  El tret els ha tornat a sortir per la culata. Veieu l'article de Vilaweb

En canvi, els parlaments de Dinamarca (19 de juny), d’Irlanda (7 de juliol), d’Uruguai (26 d’agost), de Paraguai (2 de setembre) de Bèlgica (15 de setembre) o congressistes dels EE.UU, entre ells el republicà Dana Tyrone Rohrabacher, president del subcomitè d’Europa del congrés dels Estats Units, ha manifestat obertament i clara que Catalunya té dret a l’autodeterminació.

Avui mateix, el president de la Comissió d’Afers Europeus del Parlament de Suècia, Carl Schlyter, ha dit que "Catalunya compliria tots els criteris’ per ser membre de la UE i que Espanya veuria ‘els beneficis de tenir una bona relació amb Catalunya. Si els catalans escullen ‘un futur diferent’ els governs europeus hauran de reaccionar."

Schliter, sobre el caràcter plebiscitari de les eleccions, ha afirmat que  ‘En diguis com en diguis, si la gent vota una clara majoria de partits que volen un futur diferent per a Catalunya, com ho pots aturar?’ I encara més: ‘Fins i tot si no ho volen reconèixer com un referèndum, hi haurà una realitat política. Un es pot quedar en un racó i dir que no li agrada, però això tant se val: la realitat hi és.

Una més, encara.... Martí Anglada, periodista de gran reputació, ha piulat a la xarxa: “No sortirem de la UE: negociarem el reingrés DES DE DINS. Les empreses alemanyes i franceses no se suïciden. Regal electoral de Juncker a Rajoy.

Això és el que hi ha... Estan espantats i ho tenen absolutament perdut. Ho saben i faran tot el que estigui a la seva mà, més net o més brut per intentar frenar el que el 27-S serà una realitat.

Ens queda, encara, molt a suportar, molt a patir. Ens queda, encara, molt a fer. Però res ens pot aturar. Tenim la il·lusió, el convenciment, la força i el coratge. Tenim la força de la gent.

Sabem que només depèn de nosaltres.

dimecres, 16 de setembre de 2015

Quarta temporada de "Vull una resposta"


El 4 de setembre passat vam iniciar el que serà la 4a temporada d'emissió ininterrompuda del programa Vull una resposta, que setmanalment emet ETV Llobregat.

Vull una resposta ha tingut una llarga trajectòria que continua i que continuarà després de les eleccions del 27-S. Va ser el mes de novembre de 2012 quan vam emetre el primer programa. Feia poques setmanes de la gran manifestació de l'11 de setembre i el procés d'independència de Catalunya començava el que seria l'embranzida final. El tema d'aquell programa va ser el de les pensions.

Les primeres emissions les vaig fer gairebé en solitari. Feia una mica de tot: director, productor, presentador.... Va ser amb la incorporació de nova gent quan el programa va començar a funcionar de veritat i a tenir una qualitat més que digna.



Josep Pedrol, Núria Orriols, Jaume Antoni Morell, Xènia Serrat, Magda Gregori són les persones que han anat fent gran aquest programa. La feina de tots ha estat més que destacable, però m'agradaria remarcar el treball dut a terme a la producció i coordinació per en Josep Pedrol, sense ell, sense tots ells, res hauria estat possible.


Des d'aquell mes de novembre de 2012 fins ara hem emès 140 programes amb els temes i els convidats més diversos. Hem parlat de pensions, del federalisme, d'economia, de la Unió Europea, d'eleccions, de regeneració democràtica, d'immigració, del model sanitari,  de les balances fiscals,d'esport, de recerca i desenvolupament, de totes les campanyes i accions de l'ANC, de campanyes, del 9 de novembre, dels diferents 11 de setembre... i de moltes altres qüestions, sempre relacionades amb el procés d'independència.


En el programa han intervingut centenars de convidats: Carme Forcadell, Alfred Bosch, Jordi Turull, Alfons López Tena, Josep Rull, Marta Rovira, Albert Pont, Ernest Maragall, Jaume Bosch, Josep Ginesta, Clara Ponsatí, Miquel Puig, Dolors Feliu, Josep M. Martorell, Jaume López, Joan Amorós, Marc Sallas, Vicenç Navarro, Josep L. Cleries, Eduardo Reyes, Vicent Partal, Toni Albà, el CCN, la Plataforma proseleccions.... i molts més.

Més de 120 hores de tertúlia i debat a l'entorn de temes i qüestions cabdals per al nou país, per al nou Estat.

Vull una resposta s'emet tots els divendres al vespre per ETV Llobregat. Posteriorment el programa s'emet en diferit pels canals associats a la XTDIP. Dels 140 programes emesos fins ara, encara teniu al vostre abast els 121 darrers, a partir del 13 de febrer de 2013. Podeu veure'ls a ETV a la carta. 


El meu agraïment a tots els que cada setmana estan fent possible Vull una resposta. Començant pels que ens seguiu, ja sigui per televisió o a través d'Internet. A tots els convidats, ja que ells són el centre del programa. Però, sobretot a tots els col·laboradors que he citat anteriorment que, amb el seu esforç i qualitat humana i professional han aconseguit i encara aconsegueixen fer realitat setmanalment el Vull una resposta.

I, evidentment, a tota la gent d'aquest gran televisió, sempre al servei del país, que és ETV Llobregat

dilluns, 14 de setembre de 2015

No volem "sorpreses" el 28-S


Estem en campanya... Els partits ja tenen els ulls com a taronges i injectats en sang...

Ara bé, com apunta Carles Campuzano en el seu blog, en campanya no tot s'hi val. Llegiu l'article sobre els nous lerrouxistes i, sobretot, el paràgraf final que em permeto reproduir-vos:

“I és que seria imprescindible que en Joan Herrera i la Dolors Camats, en Joan Coscubiela i en Joan Josep Nuet, per la memoria d’en Candel, d’en Benet, del ” Guti” i d’en López Raimundo fessin callar d’una vegada per totes als dirigents de Podemos que estan recollint el pitjor estil d’Alejandro Lerroux i Alfonso Guerra. En campanya no tot s’hi val i menys en nom de la justícia social”

Estem en campanya....

La meva capacitat de sorpresa es veu que no té límits. Després d’haver vist l’actuació de Barcelona en Comú a l’’ajuntament en la votació per a l’adhesió a l’AMI; després d’escoltar els mítings del senyor Pablo Iglesias i després de llegir l’article sobre els nous lerrouxistes ara, fa un moment, llegeixo que la número 2 de la CUP, Anna Gabriel, ens “alerta” que hi pot haver “sorpreses” en la política de pactes després del 27-S. La “sorpresa” és obrir la porta a acords polítics amb Catalunya Sí que es Pot.

Tots els independentistes (aquesta era la meva convicció) donàvem per suposat que la CUP, amb més o menys reticències, amb més o menys exigències, donaria suport a la llista majoritària per la independència, que tot apunta que sigui la de Junts pel Sí. Tant ho hem donat per suposat, que la pròpia ANC no fa campanya per cap de les dues candidatures específicament, sinó que ho fa per la independència.

La CUP, com tothom, és ben lliure de decidir la seva estratègia política i amb qui vol anar o deixar d’anar en el procés que s’obrirà a partir del 27-S. Ara bé, seria molt convenient, seria profundament ètic, seria fins i tot una demostració d’honradesa política que ens diguessin clarament quina serà la seva postura el dia 28.

Personalment no m’he manifestat a favor de cap de les dues candidatures independentistes. Al meu poble, Esplugues de Llobregat, hem creat fins i tot una plataforma entre Òmnium, Súmate i l’ANC precisament perquè tots els nostres esforços es dirigeixin a sumar vots independentistes, sense partidismes de cap tipus.

M’agradaria que tots plegats ens clarifiquéssim una mica i deixéssim de jugar al joc partidista dels embolics. L’hem hagut de patir molt durant el darrer any.

Digueu-nos, doncs, clarament i sense ambigüitats, tots plegats què penseu fer el 28-S. Més que res perquè els votants tinguem ben clar quin serà el futur del nostre vot.

No fos cas que el 28-S tinguéssim massa sorpreses i no totes agradables per a l’independentisme no partidista. 

dissabte, 12 de setembre de 2015

dijous, 10 de setembre de 2015

Sí que es pot?




Article publicat a Tribuna.cat


Barcelona en comú s’ha abstingut a l’hora de votar l’adhesió a l’AMI de l’Ajuntament de Barcelona.  No censuraré l’actitud i la decisió que han pres com a organització. Són ben lliures d’actuar com millor creguin i amb l’estratègia política que considerin més adequada. Em limitaré a manifestar el meu desacord total amb els arguments que Jaume Asens va fer servir per justificar l’abstenció del grup.

Fins on jo sé, hi ha regidors independentistes a les files de Barcelona en comú. Fins on jo sé Jaume Asens mateix és independentista. Com s’entén, doncs, l’abstenció en bloc del grup? Argumenten que hp fan en om de la pròpia pluralitat que representen. És a dir, que la diversitat d’opinió dins del grup municipal es resol inhibint-se a l’hora de votar i adoptant aquell sistema que tant hem criticat de la “disciplina de partit”.

Abstenir-se no vol dir ser neutrals. Abstenir-se és una posició política com qualsevol altra i, des de Barcelona en comú, eren ben conscients que la seva abstenció significava la victòria del no. Com també són ben conscients que la seva abstenció és, per damunt de tot, electoralista.

Més sorprenent encara són els arguments utilitzats a favor de l’abstenció i contra l’AMI. Les paraules d’en Jaume Asens (ignoro si són de collita pròpia) són per emmarcar i poden ocupar un lloc d’honor al costat d’alguns discursos de determinada esquerra, aquella que fa servir la demagògia i el populisme que tant diuen menysprear.

Barcelona en comú ha fet la seva pròpia interpretació de què és i què representa l’AMI i ens ha situat l’organització allà en els inicis del catalanisme polític a principis del segle XX, fins i tot una mica més enrere. 

A través de l’AMI, per a Barcelona en comú, emanen els valors propis de la Catalunya del romanticisme, de la Catalunya clerical, de la Renaixença (amb Jacint Verdaguer al capdavant) dels polítics de la Lliga, de Torras i Bages, etc. La Catalunya conservadora i carrinclona que, pel que es veu, representen més de 750 ajuntaments adherits a l’associació com, per posar un exemple, Castelldefels, Martorell, Molins de Rei o Berga.

Particularment, em sento orgullós de ser hereu d’aquesta Catalunya que Barcelona en comú sembla menysprear. Com també em sento orgullós dels valors republicans que em va traslladar el meu pare i de tot el que representen.

Em sento orgullós de tots els que han lluitat per la llibertat:  des dels Angelets de la terra, ja durant el segle XVII, fins a l’independentisme modern, tot passant per la gent que es manifestava  a les barricades liberals democràtiques del segle XIX amb els crits d’«independència» i  dels diversos intents de proclamació, a Catalunya, d’un Estat propi (des del 1835, però especialment el 1873 amb Baldomer Lostau, el 1932 amb Francesc Macià i el 1934 amb Lluís Companys). També d’en Salvador Seguí, aquell que deia: “a nosaltres, els treballadors, la independència de la nostra terra no ens fa por”; d’en Francesc Layret, de l’Assemblea de Catalunya... i de tants altres.

Crec fermament que la independència és un valor abstracte. La independència no té ideologia (o en té moltes). No és de dretes, ni de centre, ni d’esquerres. No és clerical, però tampoc és antireligiosa. No és patrimoni d’en Verdaguer, però tampoc d’en Salvat Papasseit.

La independència, crec que ho sabeu molt bé, és únicament una eina per intentar canviar la societat. Segurament la millor eina de què disposem. I només la farem possible a través de la força de la gent, disposant d’una gran majoria social.

I la independència, que comportarà la construcció d’un nou país, serà possible el 27-S. I ho serà perquè hem sabut construir aquesta gran majoria social, àmpliament transversal, d’ideologies i valors diferents que hi donarà suport a través del seu vot.  

dimecres, 9 de setembre de 2015

Esplugues Decideix Independència


Manifest Esplugues Decideix Independència

El proper 27 de setembre tots els ciutadans i ciutadanes de Catalunya estem cridats a les urnes per votar en les que seran les eleccions més importants i decisives per al futur d’aquest país des de fa més de 300 anys.

Des de fa moltes dècades, Catalunya pateix una situació política, econòmica i social molt greu, que afecta sobretot la qualitat de vida dels seus ciutadans. L’Estat espanyol i els seus poders van perdre ja fa temps a Catalunya tota la seva credibilitat i l’encaix de Catalunya dintre d’Espanya ha esdevingut impossible.

Després de tant de temps, la conclusió final és que només disposar d’un Estat propi ens permetrà dissenyar de nou totes les institucions i adequar-les a les necessitats i potencialitats socials, econòmiques i polítiques dels catalans i catalanes.

Sabem que per aconseguir resultats diferents cal canviar i fer les coses diferents. Que són els canvis els que ens permeten avançar. El 27 de setembre ens ofereix la gran oportunitat de poder crear un Estat amb més participació i sense corrupció. Un Estat que ens permeti dissenyar un país nou, un país més democràtic, més lliure. Un país amb més justícia social, amb més igualtat. Un país que sigui més sostenible i on puguem gestionar més i millor la diversitat.

Per això MANIFESTEM que:

Esplugues Decideix Independència és una plataforma formada per entitats i ciutadans de la nostra vila que volen afavorir i impulsar el vot per a les dues candidatures que el 27-S defensen la creació de la República Catalana independent.

Esplugues Decideix Independència vol convertir-se en un actor que incorpori a les eleccions plebiscitàries del 27 de Setembre tot l’esperit ciutadà i tota la força social que ha impulsat el procés per la plena sobirania del nostre país.

És per això que els ciutadans i les ciutadanes i les entitats que hem posat en marxa aquesta plataforma convoquem a tots els independentistes d’Esplugues a implicar-se activament en aquest històric procés electoral. I els convoquem a fer-ho participant de Esplugues Decideix Independència i de totes les accions que desenvoluparem per donar suport a les candidatures de Junts Pel Sí i la CUP.

Ha arribat l’hora de convertir en una majoria social incontestable tot l’esforç i tota la il·lusió dels ciutadans i les ciutadanes de Catalunya que creiem que el futur del nostre país ha d’estar a les nostres mans. I per això, Esplugues Decideix Independència vol esdevenir una eina que contribueixi a fer-ho possible.

Els impulsors de Esplugues Decideix Independència estem convençuts que ho aconseguirem. Però cal el compromís actiu de tothom. I cal sobretot que esmercem tot l’esforç per sumar voluntats, encomanar la nostra il·lusió i fer arribar arreu d’Esplugues la nostra esperança en el país que volem.

Et demanem, per tant, que ens acompanyis com ho has fet durant aquests últims anys. I que esdevinguis protagonista d’aquest moment que viu Catalunya.

Esplugues de Llobregat, 11 de setembre de 2015

espluguesdi@gmail.com
facebook.com/esplugues.decideixindependencia
@espluguesdi
espluguesdi.blogspot.com