dissabte, 20 de febrer de 2016

Els correus d'en Marcús, serveis avançats de comunicació


Davantal del darrer programa de La Clau de la nostra història

Si busquem una definició de la Societat de la Informació podrem trobar, entre altres, la que la defineix com l’organització d'estructures i relacions socials, econòmiques, polítiques i culturals basada en la implantació de les noves tecnologies d'informació i comunicació (TIC) en tots aquests camps.

Encara que moltes vegades apareixen junts, el terme informació i coneixement presenten algunes diferències importants. És clar que tenir informació sobre un fet o un tema determinat no significa que se n’hagi de tenir estrictament un coneixement. Conèixer i pensar no és simplement emmagatzemar, processar i comunicar dades, implica un esforç mental de comprensió i relació amb altres dades i fets que el simple acte d'adquirir informació no requereix.

Així, Abdul Waheed Khan (Subdirector de la UNESCO per la Comunicació i la Informació), va escriure que la societat de la Informació es la pedra angular de les societats del coneixement. El concepte de “societat de la informació” està relacionat amb la idea de la “innovació tecnològica”, mentre que el concepte de “societat del coneixement” inclou una dimensió de transformació social, cultural, econòmica, política i institucional, així com una perspectiva més pluralista.

És del tot evident que la revolució tecnològica que va donar lloc a Internet i a la seva utilitat informativa i comunicativa posterior ha marcat un abans i un després en la història. La tecnologia cada cop més sofisticada està trastocant tot el nostre entorn i està convertint les noves tecnologies en una part imprescindible de la nostra vida.

Aquesta tecnologia cada vegada més sofisticada permet, en el fons i entre molts altres temes, la comunicació a distància.

Des que el món és món, la raça humana ha cercat la comunicació amb els altres. Així, va néixer el llenguatge, que no és res més que la facultat de comunicar-se amb un receptor mitjançat un codi de signes conegut per tots dos.

El llenguatge verbal i escrit,  el de signes, les banderes, el morse....

El correu, el telègraf, el telèfon, la ràdio, la televisió, Internet... han permès a les persones comunicar-se i accedir, doncs a la informació i al coneixement..

Avui, a La Clau de la nostra història farem un viatge al passat, concretament al segle XII, per veure com era en aquella època la comunicació a distància. Concretament parlarem sobre un dels sistemes més antics que permetien aquesta comunicació: el correu.

Ara bé, com ja és habitual, no es quedarem únicament en el passat. Com sempre, intentarem enllaçar, intentarem connectar el passat amb el present, tan dominat ja per aquesta Societat de la Informació i el Coneixement , i evidentment amb el futur. 

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada