dissabte, 13 de febrer de 2016

Passejant amb Brossa...paleta o poeta?


Hi ha una història, que Brossa sovint contava, que retrata amb una gran fidelitat el personatge i la persona. Ell mateix explicava: 

[...]
"Un dia va ser obligatori el carnet d'identitat. Em va semblar que no tenia més remei que fer-me'l. Anar a comissaria ja era prou per a mi i, per això, no vaig capficar-me a omplir el formulari. Li vaig demanar al funcionari que ho fes. I es va encetar aquest diàleg, després de preguntar-me allò del nom i cognoms i lloc de naixement:

- Profesión.
- Poeta.
- ¿Paleta?
- Hombre, no, paleta, no.
- Da igual, no se preocupe; pondremos: jornalero.
I jo el vaig deixar fer, és clar que sí."

Joan Brossa, com a poeta experimental i avantguardista que crec que és, em desorienta una mica. La seva extensa –i diversificada- producció, la seva experimentació constant fa que, segurament, no rebi tots els seus poemes amb el mateix grau de comprensió i d’acceptació. 

Admiro en Brossa l’ús que fa en la seva obra de determinat tipus de composició, com és el cas de la sextina medieval o del sonet. M’agrada el Brossa de la ironia i de l’humor càustic. M’entusiasma el Brossa de la poesia visual o dels poemes objecte. M’atrau més el Brossa  que utilitza el sonet o la sextina per elaborar el seu missatge poètic que no pas el Brossa del vers lliure. Em sedueix el Brossa que tracta el tema de l’amor, o del compromís polític i social, o de la quotidianitat, més que no pas el Brossa del surrealisme o de les imatges hipagòniques.

Hem passejat pel món de la poesia amb Els Entra-i-surts de Brossa i la poesia sintètica de Vint-i-set poemes. Aquest darrer poemari està inclòs en el seu llibre Cappare, del qual destacaria Dotze sonets a Victòria.

Us convido a continuar el passeig poètic, ara pels sonets de Brossa.  

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada