dijous, 10 de març de 2016

4 anys de l'ANC. Treballar pel tot. Treballar en positiu


Tal dia com avui del 2012, ara fa 4 anys, naixia oficialment l'Assemblea Nacional Catalana. Un Assemblea que s'havia començat a gestar molt abans,  un 13 de setembre de 2009.

Han estat uns anys increïbles i meravellosos. 

Submergint-me en el bagul dels records, he pogut recuperar un article que vaig escriure el mes de febrer de 2012 i que es va publicar en un primer butlletí, modest i senzill, que s'editava des de l'ANC.

Aquí el teniu, amb l'agraïment, una vegada més, a tots els que, en aquest país, heu fet possible allò que semblava impossible.

Una fotografia per al record... La mesa d'aquella assemblea històrica. A la imatge d'esquerra a dreta Maria Mercè Roca, Carme Forcadell, jo mateix i Ricard Gené.



Treballar pel tot. Treballar en positiu. 
febrer de 2012

Tot va començar poc després d’aquell històric 13 de setembre de 2009. Quaranta persones, que després van ser-ne dues-centes, vam crear el grup fundacional del Moviment per la Independència (MxI) que convocaria la Conferència Nacional per l’Estat propi del 30 d’abril de 2011.
Des d’aquell mes de setembre de 2009 fins al 10 de març de 2012, data en què tindrà lloc l’assemblea constituent de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), han passat dos anys i mig. D’aquell Grup Fundacional format per 200 persones hem passat a més de 4.000 inscrits a l’ANC... i la xifra continua pujant dia a dia. Les assemblees territorials, punt clau en l’organització de l’ANC, ja en sumen més de 200. Les assemblees sectorials, organitzades verticalment, per professions, àmbits professionals, sectors, etc., i que són les que han de començar a establir les bases per al debat de la construcció d’un nou Estat, ja en sumen més de 20, i n’hi ha unes quantes més en procés de constitució.
Hem arribat fins aquí després d’un llarg període de treball, reunions, debats, presentacions i actes per tot el país... Hem arribat fins aquí fent mil i un esforços per posar-nos d’acord, debatent, intercanviant opinions... Hem arribat fins aquí buscant el màxim de consens possible entre nosaltres... i ha costat, és veritat. Ha estat dur, també és cert. Però aquest és ja el primer gran èxit de l’ANC: per primera vegada a la història d’aquest país hem sabut posar-nos d’acord gent diversa, vinguda de sectors molt diferents, alguns militants de partit i altres no; gent amb ideologies molt diverses i amb posicionaments sociològics de vegades fins i tot enfrontats. Hem sabut deixar de banda tot allò que ens separa des del punt de vista personal, polític o sociològic i hem après a sumar forces, a treballar pel tot i no per les parts, és a dir: a treballar per un únic objectiu comú i, sobretot, hem après a treballar en positiu.
Després del 10 de març, les bases, els fonaments, ja seran ferms. Començarà, doncs, la feina decisiva, la que ens ha de dur a la consecució d’un Estat propi. Una feina que hem d’encarar amb la mateixa actitud i el mateix tarannà que hem sigut capaços de mostrar fins ara. El nou òrgan executiu que sortirà escollit democràticament ha de tenir com a brúixola conductora i objectiu essencial aquest saber treballar pel tot i no per les parts; aquest saber treballar sempre en positiu.
Aquest país avança amb pas ferm i decidit cap a la seva independència. Això no ho aturarà ningú. El camí per arribar-hi estarà ple de dificultats i entrebancs, segur, però n’estic del tot convençut que ningú podrà evitar que Catalunya sigui un Estat europeu. Disposem de tres eixos fonamentals: La societat civil, el municipalisme i els partits polítics amb les nostres institucions.
En un extrem, la societat civil, amb el seu gran entramat d’associacions i entitats, amb l’ANC com a gran exponent de la unitat i pluralitat d’aquesta societat civil. A l’altre extrem, el municipalisme, amb l’Associació de Municipis per la Independència al capdavant (311 municipis i 15 Consells Comarcals adherits... de moment). I al bell mig, els partits polítics i les institucions. Els dos eixos dels extrems haurem de pressionar al màxim, haurem de fer de falca perquè l’eix central faci el pas endavant final  i definitiu. 
Ha arribat el moment decisiu. Anem cap a l’Estat propi...
Vine amb nosaltres!

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada