dimarts, 1 de març de 2016

L'electrificació. La segona revolució industrial


Davantal del darrer programa de La Clau de la nostra història: 

És indubtable que, des de fa més d’un segle, la generació d’energia elèctrica és una activitat humana bàsica i indispensable en el món actual.

Per obtenir energia elèctrica disposem de tècniques molt diferents i que acostumem a dividir en energies renovables i no renovables.

Si ens fixem en les dades del 2013 corresponents a la producció bruta d’electricitat a Catalunya veurem que d’un total produït de 45.719 GWh,  38.552 GWh van ser obtinguts a través d’energies no renovables i només 7.167 GWh procedien d’energies renovables.

Dins de les no renovables, la producció màxima la donen les centrals nuclears amb 23.996 GWh i dins de l’apartat de les renovables tenim la hidràulica amb 3.670 GWh i l’eòlica amb 2.681 GWh. La fotovoltaica només arriba a 402 GWh i la solar termoelèctrica es queda amb un escàs 0,6 GWh

Això vol dir que, en conjunt, la producció d'energia elèctrica amb fonts energètiques no renovables a Catalunya, el 2013, va ser d’un 84,3% i les nuclears representaven un 52,5% de la producció total.

Com serà el model energètic de la Catalunya del futur? Tot sembla indicar que les energies renovables poden ser l’aposta estratègica del futur perquè són netes, es restitueixen gratuïtament i poden ser una bona part de la solució al problema energètic a llarg termini.

Ara bé, per tal que les energies renovables siguin el component principal de la producció i consum d’energia de la Catalunya del futur segurament caldrà que, alhora, la societat sigui capaç de reduir les necessitats energètiques actuals.

Es parla també d’altres energies encara en procés d’experimentació o de desenvolupament.  

L’hidrogen és un element que es pot fer servir per produir electricitat. A Islàndia, des del 2002, hi ha una estació d’hidrogen i alguns cotxes i autobusos ja funcionen amb aquesta nova font d’energia. El problema principal és que l’hidrogen és un element força escàs i el procés per obtenir-ne és, de moment, força car.

L’energia solar amb plaques solars d’alt rendiment, L’inconvenient principal de les plaques actuals tenen un rendiment molt pobre ja que només entre un 10 i un 15 per cent de la radiació solar és transformada  en electricitat.

Pel que fa a les centrals nuclears, s’està treballant en dues alternatives al sistema de producció actual.

El primer seria utilitzar com a combustible en lloc de l’urani o el plutoni, un material anomenat tori, un material que té un potencial energètic 40 vegades superior a l’urani i , en canvi, és molt poc radioactiu. 

El segon consistiria a fer servir la FUSIÓ nuclear en comptes de l’actual FISIÓ. La FUSIÓ permetria generar una gran quantitat d’energia utilitxzant molt pocs recursos. A més, i molt important, aquest mètode eliminaria de soca-rel les actuals i perilloses deixalles radioactives.

Durant segles, les societats humanes hem anat fent servir diverses fonts d’energia que hem anat substituint a mesura que se’n descobrien de noves i més eficients.

A Catalunya, l’electrificació va suposar l’inici de la segona revolució industrial.

Avui, a La Clau de la nostra història parlarem de les empreses i les persones que van impulsar, a principis del segle XX, l’electrificació de Catalunya.

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada