dissabte, 5 de març de 2016

Seguretat i defensa. El sometent (davantal)


Au, jovent!
Via fora!
Via fora, sometent!

Un Estat ha de  saber garantir la seguretat del país i dels seus ciutadans.

La seguretat interior ha de ser garantida per un conjunt de cossos de protecció civil i policíacs, especialitzats en situacions de risc i d’emergència, distribuïts per tot el territori, que col·laborin en l’organització i cohesió del teixit social: policies, bombers, agents rurals, forestals, ambientals, assistents, treballadors socials...

Actualment, podríem assegurar que Catalunya disposa d’estructures de l’administració pública en matèries com la seguretat contra incendis, la gestió d’emergències, protecció civil, emergències sanitàries, salut pública, seguretat industrial. seguretat laboral, seguretat informàtica....

Tot  i així, la Catalunya del futur haurà de desenvolupar polítiques de seguretat pública completes i adaptades al país en la majoria d’aquestes matèries.

A més, si ens movem en el marc d’un Estat propi, caldrà desenvolupar camps que a hores d’ara no estan coberts com la seguretat marítima, la seguretat aeronàutica, duanes i fronteres.

Pel que fa a la seguretat exterior, ens porta sempre a la pregunta “Cal que, per garantir aquesta seguretat, Catalunya disposi d’un exèrcit?”

Una part molt important de la societat catalana ha deixat prou constància que aposta per una Catalunya que alguns han definit com un “Estat de pau”, on el concepte de seguretat armada (exèrcit i armamentisme) sigui substituït pel de seguretat humana (cohesió social, cooperació i cossos policíacs i de protecció civil especialitzats).

Si finalment aquesta és l’opció escollida per la ciutadania caldrà repensar la seguretat davant les possibles agressions exteriors i, com a conseqüència, la pròpia seguretat interior, així com la participació en els estructures de seguretat europees i internacionals.

L’estructura militar pot ser substituïda per uns bons sistemes d’informació, d’intel·ligència i de policia. Disposar de cossos de policia, civils i de protecció civil amb una capacitat de  mobilització immediata fora de les fronteres i amb mitjans adequats per a la intervenció, tant en situació de conflicte com en la gestió de les diverses situacions de crisis humanitàries que es puguin arribar a produir.

Històricament, com s’ha anat estructurant aquesta seguretat interior i exterior al nostre país?

Avui, a La Clau de la nostra història, parlarem d’un model de milícia popular molt eficient, amb normes molt precises i estructures organitzatives ben falcades en l’entramat institucional, de forma que tothom que devia participar-hi tenia funcions clares i cadena de comandament.

Anirem fins al segle XIII per parlar del Sometent.

2 comentaris :