dimecres, 13 de juliol de 2016

Consulta referèndum ANC. Votaré sí


La gent de l’ANC ja ha començat a votar, telemàticament, donant resposta a la pregunta que se li formula des del Secretariat Nacional:

Des de les bases de l’Assemblea hem demanat sempre que es consultés al màxim possible als associats i que s’introduís el vot telemàtic per facilitar-ne la participació. Ja ho tenim. Consulta i vot per Internet. No tenim, doncs, cap mena d’excusa per a no participar-hi.

Com més gran sigui la participació, més força tindrà el resultat. Parlo de força, no de legitimitat, perquè tots som conscients que la gent que no vota, no compta i, en una consulta, els resultats es mesuren i es valoren per la quantitat de sís i de nos.

Durant aquests darrers dies hem estat sotmesos a un seguit d’opinions, a favor o en contra, de l’opció del referèndum d’independència. En contra, destaquen les d’alguns opinadors d’alt nivell com poden ser l’Hèctor López Bofill, en Xavier Sala-Martín, en Salvador Cardús o en Germà Bel. A favor em quedo amb les d'en Pere Pugès i Jordi Graupera. Malgrat ser d’alt nivell, les hem de veure com el que són, opinadors, persones que manifesten una opinió personal més ben o més mal argumentada.

En el món de les xarxes hi ha, com ja és habitual, de tot i molt. La Xarxa és el lloc ideal per expressar les opinions més viscerals, les que sempre van a la contra d’algú o d’alguna cosa. En el tema que ens ocupa, no deixen mai de sorprendre’m les persones que votaran no basant-se en arguments "de tan pes" com “és fer seguidisme de la CUP”, “si el SN de l’ANC hi fa campanya a favor, jo hi votaré en contra” “estic cansat de votar, DUI ja” i alguns altres que per raons estpetiques prefereixo no publicar.

Puc entendre el no al referèndum si està basat en uns arguments sòlids, amb els quals puc estar o no d’acord, però que es basen en una visió dels fets i de la situació política, malgrat ser, com no pot ser d'altra maners, una visió sempre subjectiva, però que pot estar ben apuntalada per l’argumentació. No puc entendre el vot a la contra, el vot negatiu (en el sentit filosòfic del terme), el vot visceral mancat de raciocini, intel·ligència i estratègia.

No cal que us digui que el meu vot serà afirmatiu. Ja n’he explicat abastament els motius i els meus arguments en altres articles. Repasseu, si ho voleu, Com culminem el procés? (Full de ruta JxS)Referèndum vinculant... Com culminem el procés?. Referèndum? Mentre esperem l'ANC..

Podem passar hores i hores discutint el que podria haver estat. Podríem haver aprofitat millor el 9-N de 2014. Podríem haver fet eleccions la primavera del 2015. Podríem haver tingut una veritable candidatura unitària per al 27-S i no una coalició entre dos partits i algun afegitó. Podríem haver guanyat amb més claredat encara les eleccions. Podríem haver aconseguit una unitat d’acció clara, decidida i estable entre la CUP i JxS. Podríem.... El passat, però, passat està.

Tenim l'escenari i la situació política que tenim. Insegura i fràgil. Cal, més que mai, molta intel·ligència i una gran estratègia.

L’únic que uneix l’independentisme és el SÍ. La resta, qualsevol altre tema, ens divideix. L’únic que ens uneix és el desig d’esdevenir una República catalana independent. La resta, el que vulgueu, ens divideix.

No és el mateix sobiranisme que independència (llegiu l’interessant article de Jaume López, Referèndum i procés constituent). L’únic que ens apropa dins del món divers del sobiranisme és el Dret a Decidir. La resta, ens divideix i ens separa.

Per mi queda molt clar que l’únic que ens uneix a tots plegats, independentistes i sobiranistes, és la idea del referèndum. La resta, remarquem-ho de nou, només ens separa i ens divideix.

Sempre hem tingut el mateix objectiu. Sempre hem patit el mateix problema. 

Des de sempre, l’objectiu, i alhora el problema, ha estat el mateix: sumar, sumar, sumar... Només quan la suma sigui inqüestionable podrem dir que hem guanyat.


Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada