dilluns, 14 de novembre de 2016

13 de novembre, un pas més


Article publicat a Racó català

Diumenge 13 de novembre, la ciutadania d’aquest país estem de nou convocats per manifestar-nos al carrer, aquesta vegada en defensa de les nostres institucions i de la mateixa democràcia. 

En els darrers anys ens hem acostumat a parlar de dies i de manifestacions decisives, de dies i de manifestacions històriques. Sembla que, una vegada més, hem de tornar a qualificar la concentració de diumenge amb els mateixos adjectius. Potser perquè de fet és així; potser perquè, de fet, totes i cadascuna de les accions, manifestacions i concentracions que hem fet, estem fent i que ens queden per fer fins a assolir l’objectiu final són això: decisives i històriques.

La de diumenge també ho és, possiblement perquè és força diferent de les anteriors. La judicialització cada vegada més intensa de la política, amb l’augment de les mesures repressives per part de l’Estat espanyol contra, principalment, els càrrecs electes catalans per complir estrictament el mandat democràtic rebut de les urnes, obliguen la ciutadania a demostrar el suport incondicional als nostres representants i a les nostres institucions.

La causa que ha originat aquesta concentració, doncs, va molt més enllà d’independència si o no. Es tracta de manifestar el suport a uns determinats representants polítics escollits democràticament per la ciutadania. Es tracta, doncs, de defensar els valors més elementals de la democràcia.

Estem parlant de democràcia, de llibertat d’expressió i de fidelitat a un mandat sorgit de les urnes. També, però, seria bo que aquesta concentració recordés també el cas de Santiago Espot, cridat a declarar per l’Audiència Nacional i acusat d’injúries a la corona i d’ultratge als símbols d’Espanya.

I és per això també, perquè estem parlant de democràcia, que aquesta convocatòria ha de reunir a l’avinguda Maria Cristina demòcrates de signes i ideologies diferents. La defensa i el suport a la democràcia ha de convocar, també, persones i càrrecs polítics representants de l’ampli ventall del sobiranisme.

La concentració de diumenge serà un pas més que ens aproparà al referèndum i a la independència. Un pas més que ens ha d’anar preparant per passar de la il·lusió i el convenciment dels darrers anys a la decisió i el coratge que necessitarem els propers mesos.

Res, però, serà possible sense una direcció unificada del procés d’independència. Una única direcció evitaria els problemes que es van generar el passat 4 de novembre amb la detenció de Montserrat Venturós. Ara més que mai necessitem una fèrria unitat d’acció i una sola estratègia comuna que impedeixi que nosaltres mateixos ens posem pals a les rodes. Només una direcció nacional, on es trobin tots els partits i les principals organitzacions de la societat civil, pot ser el garant del procés.

Una direcció unificada del procés que, cal recordar-ho una vegada més, l’ANC ha proposat des de fa un parell d’anys en els seus fulls de ruta. També en l’actual aprovat en l’assemblea general del passat mes d’abril a Manresa:

“Ara, més que mai, cal una coordinació del procés, tant a nivell polític com social, per això és imprescindible, i urgent, que l'ANC reactivi la Taula de Forces Polítiques i Socials per l’estat propi, per poder coordinar, efectivament i a nivell de país i a nivell internacional, les principals actuacions polítiques i socials durant tot el procés d’independència; donar suport a les iniciatives del Parlament i del Govern encaminades a assolir la independència i afrontar amb unitat i amb èxit els atacs de l’Estat Espanyol, tot evitant els partidismes.”

En l’horitzó més proper, però, tenim el diumenge 13 de novembre. Caldrà que des de la societat civil continuem demostrant la nostra determinació. Caldrà continuar demostrant que aquest és un procés que va engegar la societat civil i que estem disposats a defensar-lo on calgui, quan calgui i com calgui. 

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada