dimarts, 29 de novembre de 2016

Jaufré Rudel (3. Les "vides" dels trobadors)


La Vida de Jaufré Rudel és un més dels relats en prosa que narren de manera esquemàtica les biografies d’alguns trobadors. De vegades, aquests textos apareixen com a encapçalament dels seus cançoners i sòn d’extensió desigual. En trobarem de molt curts com el de Cercamon:

Cercamons si fo un joglars de Gascoigna, e trobet vers e pastoretas a la usanza antiga. E cerquet tot lo mon lai on el poc anar, e per so fez se dire Cercamons.

D’altres, com la del trobador Guilhem de Cabestany, arriben a ocupar unes dues-centes línees d’imprès normal.

Les dades més corrents que hi apareixen són les referents al lloc de naixement, la seva condició familiar, estudis, les corts que va visitar, le dames a qui va trobar, així com alguna circumstància del seu final, si va ingressar en algun convent, etc.

El que més interessa d’aquestes Vides és, però, el seu valor com a document històric. La consideració o no d’aquest valor ha estat motiu de debat entre els estudiosos, que mantenen posicions que poden anar des de considerar-les simplement com a fantasies fins a atorgar-los l’autoritat de document.

En algunes de les Vides apareixen, si bé no és gaire freqüent, elements que semblen llegendaris o excessivament fantàstics i altres que entren en contradicció amb el que se sap a través de fonts més fiables. Això fa que Vides com la de Guilhem de Cabestany o la de Perdigon continguin determinats passatges d’autenticitat dubtosa.

Hi ha diferències, per exemple, entre les Vides de Guilhem de Peitieu i de Jaufré Rudel. Guilhem d’Aquitània és un personatge públic, un home massa a la vista perquè les històries que s’expliquessin fossin fruit de la fantasia. En canvi, el cas de Jaufré Rudel és diferent. És un personatge poc conegut i, per tant, és impossible verficar l’exactitud històrica de la seva Vida.

Alguns biògrafs van escriure aqueste Vides a través de la lectura d’alguna de les poesies del trobador. N’hi algunes d’aquest estil, com la segona de Marcabrú o la de Peire de Valeria. La Vida d’aquest darrer trobador presenta un aspecte realment curiós: el biògraf la va redactar basant-se en una poesia que suposava era d’autoria confirmada, però que més tard va quedar demostrat que calia atribuir-la a un altre trobador, Arnaut deTintinhac.

Malgrat tot això, sobre moltes d’aquestes biografies s’han pogut fer estudis històrics que han demostrat que moltes de les dades que hi figuren són del tot certes, fet que presuposa que han  estat escrites per biògrafs informats i amb esperit crític. Algunes d’aquestes són les del trobador català Guilhem deBerguedà, o d’altres com les de Bertran de Born o la de Peire Cardenal, de la qual coneixem el nom del biògraf: Miquel de la Tor, que va conèixer el trobador i en va copiar les poesies.

Sigui com sigui, i deixant de banda el seu valor històric, aquestes Vides esdevenen una bella mostra de prosa provençal. Moltes d’elles assoleixen valors narratius de gran mèrit i recullen belles i ben estructurades escenes.

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada