diumenge, 22 de gener de 2017

L'apassionant món de la frase feta (1)


L’altre dia em van convidar a fer una xerrada per cloure un sopar de les parelles lingüístiques del barri de Sants de Barcelona. Una organització i coordinació que des de fa anys porta el voluntariat de la CAL de Sants. Pensant  en quin tema seria el més adequat, em va venir a la memòria en Joan Coma i el seu ja famós “Per fer una truita primer cal trencar els ous”.

La paraula, el llenguatge és l’eina més importat de què disposem els humans, però, i el tema dels “ous” ho ha demostrat, és una eina que es pot fer servir per construir, però també per destruir; per ensenyar i per aprendre, però també per manipular i alienar; per facilitar el coneixement o per mantenir en la ignorància; per clarificar o per mantenir-se en la volguda ambigüitat.

El món de les paraules és un món extraordinari, ple de sorpreses i d’històries que et deixen amb la boca ben oberta. Només heu de llegir el llibre de Jordi Esteban “Paraules viatgeres”, s’adonareu que descobrir la història de les paraules que usem cada dia no només satisfà la nostra curiositat, sinó que cada mot ens fa reviure una història i prenem consciència del valor que té.

La frase feta és una expressió que prové del món popular, que té un significat per ella mateixa i que en cap cas pot deduir-se del significat individual dels seus components. S’usa en sentit figurat i gairebé mai, es pot traduir, literalment, d’una llengua a una altra.

Emprendre un viatge al món de les frases fetes significa anar de sorpresa en sorpresa i que l’interès per conèixer vagi augmentant exponencialment, a mesura que ens hi anem aturant. Fins i tot el somriure serà un habitual en el nostre itinerari.   

“Cada terra fa sa guerra” Una frase feta que podem interpretar de dues maneres. La primera, que cada país, cada nació té els seus costums, la seva manera de fer i de viure diferent d’altres països. La segona, la podríem interpretar com una manera gràfica d’explicar que els interessos de cadascú sempre compten i que tothom, per sistema, procura aprofitar qualsevol situació imaginable, si en pot traure benefici.

Sigui com sigui, en el terreny de les frases fetes, cada terra fa sa guerra. Posem-hi un exemple mol clar i didàctic.

En català, si volem expressar que plou molt, que està caient un bon xàfec, podem dir que “plou a bots i barrals”. El bot és un recipient de cuir que serveix per contenir vi i altres líquids. Un barral és un atuell per a contenir líquids, de formes i matèries diverses.

I com solucionen el tema en la llengua castellana? Allà no hi plouen “pellejos” ni “garrafes” ni “botijjos”, encara que sí una de les accepcions del mot, “càntaros”. En casgtella o bé “Llueve a càntaros” o bé “Caen Chuzos de punta”.

El francès encara té una expressió molt més curiosa: “Pleuvoir comme vache qui pisse” La traducció seria “Ploure com una vaca que pixa”.

I tots recordarem l’expressió anglesa “Rain cats and dogs” és adir que, en el món anglosaxó plouen “gats i gossos”.

Ens endinsem una mica en aquest apassionant món de la frase feta? Som-hi!

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada