dissabte, 3 de juny de 2017

El mercader de Venècia (1.Introducció i trama)


Em proposo i us proposo fer un breu, però intens passeig per una de les obres més conegudes de WiliamShakespeare, El mercader de Venècia

Mirarem de fer el recorregut fixant-nos en alguns dels aspectes més importants de l’obra. Començarem per una breu introducció, seguirem amb la trama i el conflicte dramàtic que se’ns presenta. Ens fixarem especialment en el conflicte de Shylock i Antonio; l’amistat, l’amor.... Veurem la importància del temps i l’espai en l’obra i el paper que hi juga l’equívoc sexual i la comèdia. Finalment, ens fixarem en l’ús que Shakespeare fa de la metàfora, concretament de tres metàfores.

Comencem, doncs, per fer-ne una petita introducció (podeu veure'n un resum aquí)

El mercader de Venècia va ser escrita per Wiliam Shakespeare sobre el 1596-1597 i està considerada una de les grans comèdies del dramaturg anglès. Es tracta d’una obra estructurada en cinc actes que contenen un total de vint escenes.

En l’acte I assistim al plantejament de les dues trames principals que configuraran la història. Aquestes dues trames estan completament entrellaçades i formen un tot únic amb completa dependència l’una de l’altra.

En l’acte II vivim la situació creada a l’entorn de la prova de l’elecció del cofre per part dels pretendents de Porcia.

En l’acte III, assistim a la intervenció de Bassanio en l’elecció del cofre i com, després d’escollir encertadament, obté l’amor de Porcia. També se’ns anticipa, amb l’inici de la venjança de Shylock, allò que serà l’acte IV.

L’acte IV és pròpiament el desenllaç de la trama de la venjança a través de l’escenificació del judici de la demanda de Shylock contra Antonio.

Finalment, l’acte V i últim ens presenta com es resol la metàfora dels anells i assistim al clàssic “final feliç” de moltes de les comèdies de Shakespeare.

Fem un breu repàs de les dues trames que componen la història...

Tal com hem citat abans, el text està escenificat en base a dues trames que es complementen l'una a l’altra. Per una banda, tenim les tribulacions i peripècies de Bassanio per conquistar Porcia i, per una altra, l’odi i la venjança que Shylock vol dur a terme contra la persona d’Antonio. Aquestes, serien les dues trames principals que, acompanyades d’altres de secundàries com, per exemple, l’amor entre Jessica i Lorenzo, configuren l’obra del dramaturg anglès.

Aquestes dues trames  apleguen en elles una mateixa lluita, en dos sentits i a través de dos mitjans diferents, per a l’obtenció del poder polític i econòmic.

En efecte, Shylock, amb la seva venjança, busca, per una banda, mantenir la seva forma de vida que és la usura i, per una altra, pretén vèncer al sistema –la societat cristiana de Venècia -utilitzant el propi sistema. El seu error principal és oblidar que les lleis de Venècia van ser creades –com la majoria de lleis -per protegir els seus creadors: la societat veneciana i, especialment, la classe noble i acomodada. 

Bassanio també busca, a través del seu casament amb Porcia, el poder i la fortuna. Bassanio, però, triomfa i ho fa, perquè forma part del sistema que Shylock pretén vèncer i, per tant, forma part d’una mateixa cultura i posseeix idèntics valors ja que tots –Porcia, la societat veneciana, etc. -són nobles i cristians.

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada