En aquest programa hem parlat
diverses vegades del paper de la censura castellana durant el segle XVI.
Concretament li vam dedicar un capítol que vam titular el “El paper de la
censura en l’historicidi de la Nació catalana”.
Avui insistirem en un tema
clau per entendre com se’ns ha pogut amagar i manipular als catalans la nostra
pròpia història. Parlarem de com la censura i la postveritat han pogut
transformar la realitat històrica.
L’any 2012, el nostre convidat
d’avui escrivia.... L'anàlisi
de la història, de la seva construcció, de la seva falsificació, i del seu
sentit de present esdevenen uns instruments valuosos per entendre la
impossibilitat que representa el tan insistent encaix de Catalunya dins l'estat
espanyol. La història d'Espanya és la història d'una impostura, d'un frau que
ha afectat la manera de com s'entenen a si mateixos no només els catalans, sinó
fonamentalment els espanyols de matriu castellana.
Censura i postveritat... Que
vol dir postveritat?
El 2016, el diccionari Oxford de la llengua
anglesa va escollir el terme “postveritat” com la paraula de l’any.
Postveritat descriu aquella
situació em què, “a l’hora de crear opinió pública, els fets objectius tenen
menys influència que les crides a l’emoció i a les creences personals” o, el
que és el mateix, la paraula designa un fenomen segons el qual una cosa que
aparenta ser veritat acaba essent més important que la veritat mateix...
El periodista Antoni Bassas descrivia
molt bé el sentit real de “postveritat” quan va escriure que a la Facultat de
periodisme els ensenyaven que “els fets són sagrats i les opinions lliures”. En
canvi, avui en dia, el que són sagrades són les opinions i els fets... són
opinables.
Postveritat és una de les
paraules més modernes que existeixen, sorgida a causa de les noves tecnologies
i del que ha vingut a denominar-se “societat de la informació”.
Com veurem avui, però, malgrat
que la paraula encara no existia, el seu significat ja s’aplicava fa uns quants
segles.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada