Tema Antonio Baños: Lleugeresa, superficialitat o mala fe?

No me'n puc estar... Haig d'escriure aquestes ratlles arran de l’enrenou que s’ha produït, sobretot a les xarxes (sempre les beneïdes i maleïdes xarxes!) a l’entorn de l’anul·lació de la candidatura d’Antonio Baños al Secretariat Nacional de l’ANC.

Primera premissa: Aquesta és una decisió de la Junta Electoral basada en el Reglament Electoral que, alhora, està redactat d’acord amb el Reglament de Règim Intern de l’ANC, que va ser reformat en part per l’Assemblea General de 2016. La Junta Electoral està composta per set membres de la Comissió organitzadora de l’Assemblea General que no es presenten a reelecció. 

Què diuen els reglaments sobre el “tema Baños”:  Només es pot fer publicitat de la candidatura mitjançant el currículum de cadascú que està penjat al web i, de manera presencial, en els diferents actes que puguin organitzar les territorials per intentar conèixer millor el candidat. Després, els reglaments diuen textualment: 

Cap altra publicitat ni campanya no estarà permesa, i podrà ser exclòs el candidat i/o els membres de l'equip que ho incompleixin, si a criteri de la Junta Electoral aquest incompliment fos de rellevància significativa.

Per tant, ens trobem amb una decisió dels membres de la Junta electoral basada en un criteri, correcte, però possiblement restrictiu, del reglament. D’un reglament, i aquí sí que comparteixo moltes de les crítiques que s’hi han fet, força absurd pel que fa a la publicitat de candidats. Un reglament, però, com hem dit abans, que va ser reformat i aprovat en l’Assemblea General de 2016.

Particularment sempre m’han semblat fora de lloc les restriccions a la publicitat i campanya electoral, però sempre s’ha mantingut aquest redactat. Ara bé, les restriccions, absurdes o no, són per a tothom. Tots els candidats reben un correu on se’ls adverteix de la normativa i on se’ls diu que, en cas de voler participar en un acte no permès per aquesta normativa (com una tertúlia, sigui pel tema que sigui) sempre es pot demanar autorització a la Junta Electoral. Són les normes per a tothom, ja siguin absurdes, rares o massa restrictives.

El Sr. Antonio Baños coneixia molt bé aquestes limitacions perquè, a més del correu d'enguany, cal recordar que ja va ser amonestat per la Junta electoral de 2016 pel mateix motiu. El Sr. Antonio Baños, ho mireu com ho mireu, ha incomplert la normativa que altres candidats estan complint (no piulen res al twitter, ni van a debats fora dels organitzats per l’ANC en el seu procés electoral, ni tan sols se'ls ha permès pujar a l'escenari a la mani de diumenge passat o ser presents a reunions comarcals). El Sr. Baños pot presentar contra aquesta decisió una al·legació que serà estudiada com cal, de la mateixa manera que també ho poden fer les altres candidatures que, per diversos motius, han estat anul·lades. 

No em deixa de sorprendre la lleugeresa i superficialitat en què molts es manifesten sobre el tema i es dediquen a opinar i a sentar càtedra sense tenir ni la més mínima informació. Ja no dic dels que es dediquen a criticar i a desprestigiar l’ANC en el seu conjunt o els que semblen oblidar la bona feina feta durant sis anys per l’organització i, alegrement, diuen que es donaran de baixa per aquesta decisió electoral.

Em pregunto, s’hauria produït el mateix enrenou si la persona en qüestió no fos mediàtica i molt coneguda? Tots els que han reaccionat contra l’ANC i tramiten ja la baixa de l’Assemblea, haurien actual igual si l’afectat fos en “Pepe Garcia”, una persona anònima d’algun racó del país? De fet, algú parla, es pregunta, o s’inquieta per les altres 17 candidatures que han estat també anul·lades per motius diversos?

Personalment, preferiria que no hi hagués cap anul·lació de cap candidatura. Que siguin els associats els que decideixin. Però tampoc no puc compartir la idea que els reglaments dels quals s’ha dotat l’ANC siguin només paper mullat.

Em nego a acceptar les crítiques interessades, quan no les desqualificacions o, el que és pitjor, els insults sobre persones que han dedicat i dediquen hores i hores del seu temps a intentar que funcioni el millor possible l’engranatge d’una organització tan complexa com és l’ANC. Em nego a  acceptar segons quins comentaris sobre l’organització que més ha fet en els darrers anys per la independència d’aquest país. 

Acabo ja... Us reprodueixo un comentari, d’alguns dels membres del Secretariat Nacional en funcions i que he pogut llegir a Vilaweb: 

L'altra qüestió és sobre la facilitat amb què periodistes i gent del carrer parleu de "candidats interessants" a partir de valorar-los per com s'expressen a les tertúlies, debats o llibres. Per com de bons són com a mediàtics del procés. Però abans de considerar-los tan valuosos hauríeu de saber si realment són bons per a una entitat com l'ANC. Com a exemple, potser ja va sent hora que se sàpiga que, com a secretari, el sr. Baños no compleix el que la gent podria esperar d'ell. Dels 35 plenaris que ha fet l'ANC en dos anys ell ha assistit només a 13 (ni el 40%!), a les comissions de treball pràcticament ni se l'ha vist durant mesos i ja no diguem en l'organització real dels actes (AGOs, manis, concentracions). Els socis haurien de saber que l'assistència als plenaris és obligatòria i que l'absència no justificada en més de 5 és motiu d'expulsió del secretariat.

En resum, si us plau, no feu bona fama a gent que no penca quan hi ha gent que hem sacrificat hores i família per complir amb el que ens vam comprometre com a secretaris. I hi ha gent molt vàlida que no és mediàtica i fa feina de debò.

 Pensem-hi i reflexionem-hi.