dissabte, 30 de juny de 2018

Sistemes electorals (DAVANTAL programa núm. 18 de Catalunya segle XXI)



Darrere els sistemes electorals podem trobar l’evolució històrica del concepte de representació. A l’edat mitjana ja hi havia aquests òrgans de representació, però els seus membres no eren elegits pel poble de la manera que ho entenem avui dia. En el cas català, Les Corts van ser establertes el 1283, cinquanta anys abans que les corts angleses, i són considerades les primeres corts de tota Europa amb participació popular efectiva. Les componien el Rei i els anomenats tres braços: l’eclesiàstic, el militar o noble i el de les viles i ciutats. 

La Cambra dels Comuns del Regne Unit és la cambra baixa del Parlament del Regne Unit. El Parlament també comprèn el monarca (el rei o la reina) i la cambra alta, la Cambra dels Lords. La Cambra dels Comuns és la part més important del Parlament. S'elegeix democràticament amb un escrutini uninominal majoritari d'una volta (els electors han de triar un candidat i qui obté més vots guanya les eleccions).

En el segle XIX (i XVIII) es va posar de manifest la conveniència de la proporcionalitat, sense la qual, les decisions del parlament es poden apartar molt de les que prendria directament el conjunt de la ciutadania; això va donar lloc a un nou paradigma: sistemes “proporcionals”.

El parlament del cantó de Zürich il·lustra molt bé aquesta nova etapa evolutiva. Més encara, a banda de ser pioners de la “revolució proporcional” de finals del segle XIX, darrerament, ja en el segle XXI, els cantons suïssos estan protagonitzant una nova innovació molt interessant amb els anomenats sistemes “biproporcionals”.

Sistema majoritari? Sistema proporcional? Sistema biproporcional?

En parlem a Catalunya segle XXI.

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada