dissabte, 25 d’agost de 2018

Lo somni, de Bernat Metge (1)




Poc temps ha passat que estant en la presó, no per demèrits que mos perseguidors e envejosos sabessen contra mi (segons que despuis clarament a llur vergonya s’és demostrat), mas per sola iniquitat que m’havien, o per ventura per algun secret juí de Déu, un divendres, entorn mija nit, estudiant en la cambra on jo havia acostumat estar, la qual és testimoni de les mies cogitacions, me vénc fort gran desig de dormir, e llevant-me en peus passegé un poc per la dita cambra; mas sobtat de molta son, covenc-me gitar sobre lo llit, e sobtosament, sens desp­ullar, adormí’m, no pas en la forma acostumada, mas en aquella que malalts o famejant­s solen dormir.
Estant així, a mi aparec, a mon vijares, un hom de mija estatura, ab reverent cara, vestit de vellut pelós carmesí, sembrat de corones dobles d’aur, ab un barret vermell en lo cap. E acompanyaven-lo dos hòmens de gran estatura, la u dels quals era jove, fort bell e tenia una rota entre les mans; l’altre era molt vell, ab llonga barba e sens ulls, lo qual tenia un gran bastó en la mà. E entorn de tots los dessús dits havia molts falcons, astors e cans de diversa natura, qui cridaven e udolaven fort llejament.
D’aquest manera s’inicia el llibre Lo Somni de Bernat Metge, amb un paràgraf que ens situa en l’escenari i en el pretès motiu o justificació de les pàgines que seguiran. Així podem veure com el personatge, Bernat, ens explica que ha patit presó de manera injusta[1], víctima d’un complot que determinats personatges van ordir contra ell.

Aquest primer paràgraf del llibre I de Lo Somni ens evoca els fets succeïts el 1396 quan els consells de les principals ciutats de la Corona catalanoaragonesa van elaborar memorials de greuges contra els administradors i els cortesans de Joan I amb la intenció que el rei intervingués directament en la qüestió. Entre altres acusacions, s’imputava a Bernat Metge i els seus amics una desviació de fons per a la contractació d’un exèrcit mercenari que hauria d’envair el país i enderrocar el monarca. Joan I, però, va mantenir la confiança en la fidelitat dels seus servidors i només la seva mort inesperada el 19 de maig de 1396, i el problema successori que se’n va derivar, va permetre els enemics de Metge, els perseguidors i envejosos, organitzar un procés contra els consellers de Joan I que va conduir finalment a l’autor de Lo Somni a la presó.

Metge, però, aventura una possible intervenció divina en tot aquest afer[2]. En efecte, l’escriptor posa en boca de Bernat que tot pot haver estat degut a una obscura o secreta intenció de Déu que, d’aquesta manera, busca algun bé veritable  per al  personatge de Lo Somni.

Cal dir, però, que malgrat les aparences, Lo Somni no va ser escrit per Bernat Metge durant la seva estada a la presó. Allí només hi va escriure una obra considerada menor[3]. Lo Somni va ser escrita en una fase posterior a l’empresonament de Metge.

Aquest primer paràgraf ens dóna, a més, molta més informació encara sobre la magna obra de l’escriptor barceloní. Bernat –el personatge protagonista de Lo Somni- ens adverteix molt subtilment que el somni –somnium- que s’esdevindrà a continuació  no serà tal, sinó que es tractarà, atenent a la divisió que Macrobi[4] fa dels somnis, un insomnium[5] o, fins i tot, una aparició o visum[6]. Ho podem deduir de la manera que Bernat s’adorm[7] i que fa que el seu somnium pugui interpretar-se com a fals i que, per tant, no tingui cap significació o, si més no, no la que aparentment podem arribar a deduir en una primera lectura. També podem arribar a aquesta suposició si en fixem en la descripció que el Bernat personatge fa de la seva visió –el visum- i dels personatges que hi apareixen. Aquests són descrits com tres espectres i, dos d’ells, Orfeu i Tirèsias, com dos hòmens de gran statura que divergeixen, doncs, de les dimensions d’una criatura natural. [És que els antics sempre eren vistos com a gegants.] A més, el grup que visiona Bernat és tempestuós i acompanyat de coses turbulentes i ell mateix ho està veient com si encara no s‘hagués adormit. Aquesta forma subtil de narrar ens fa pensar en la falsedat del seu somni.

A l’Edat Mitjana, el Comentari de Macrobi sobre el Somni d’Escipió (veieu l’’annex, nota 1) permetia que els lectors llegissin aquesta obra ciceroniana com un somni que combinava les tres úniques classes de somnis que podien tenir significació de veritat: el somnium, la visio i l’oraculum. Bernat Metge, però, ens introdueix el seu somnium  com una barreja d’insomnium i de visum, i d’aquests, segons Macrobi, no se’n podia extreure cap lliçó filosòfica.



[1] No per demèrits que mos perseguidors e envejosos sabessen contra mi.
[2] o per ventura per algun secret juí de Déu.
[3] La medecina apropiada a tot mal.
[4] Los Somni de Bernat Metge manté una relació molt directa amb el Somni d’Escipió, un episodi de De República ciceronià i amb el comentari neoplatònic que en va fer Macrobi.
[5] L’insomnium és una rèplica de les afliccions que aquell que somnia ha tingut durant el dia.
[6] Els visum són els somnis que es produeixen quan, en el primer estadi de la son, algú que es creu encara despert imagina espectres divergents, ja sigui pel seu aspecte o les seves dimensions, que giren al seu voltant de forma tempestuosa o turbulenta.   
[7] Sobtadament, sens despullar... en aquella que malalts o famejants solen dormir.

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada