dimecres, 12 de setembre del 2018

Nosaltres no som l'independentisme "màgic"... (Parlament al Fossar de les moreres. 11-09-2018)



El lema d’avui és Llibertat presos polítics. Retorn dels exiliats
Sí... Avui, com ahir i com demà. som aquí per exigir la llibertat dels empresonats, el retorn dels exiliats i expressar el suport a tots els que avui en dia pateixen la repressió de l’Estat espanyol. Sempre serem amb ells, mai els deixarem sols. Ara bé, cal deixar ben clar, cal remarcar-ho una i altra vegada que són molt més que presos polítics... s’han convertit en veritables ostatges del govern espanyol. No podem confiar en la justícia espanyola perquè els ostatges només són alliberats mitjançant pactes polítics d’igual a igual...i això només serà possible si som capaços de fer efectiva la independència i la República catalana.
Vaig tenir l’honor de compartir amb la Carme Forcadell 4 anys meravellosos. Crec que vam tenir moments de tota mena: d’incertesa, de dubte, d’alegria, de tristor, d’eufòria, de debat, de discussions, d’acord i de desacord... Però per damunt de tot van ser 4 anys extraordinaris en què, tots plegats, vam començar a fer realitat el que fins llavors pertanyia al món dels somnis.
La frase que m’agradaria transmetre-us de la Carme és la que ens va fer arribar des de la presó: No ens convertiu en víctimes, som dones, som demòcrates i volem ser lliures. No ens ploreu. Reivindiqueu-nos.
Des de fa mesos, aquest país està tenyit de groc. El groc de la llibertat.
El groc s’ha convertit en una eina més per lluitar contra ells, contra els antidemòcrates i els fexiistes. Ha passat a ser el color de la dignitat, el color de la llibertat. El color groc els fa molt de mal. Els colpeja constantment, els encega. El color groc diu ben alt a tothom que nosaltres, la gent, els polítics, les institucions no ens aturarem fins que siguin lliures, fins que tots puguin tornar a casa. I això, és cert, no ho aconseguirem només amb els llaços grocs, sinó amb la independència i la República catalana. 
El país tenyit de groc ens permet recordar els empresonats, els exiliats, els represaliats. Ens permet recordar-nos cada dia, a cada moment la situació injusta que estan i estem patint. Ens martelleja el cap de manera repetida amb el perquè són a la presó i per què són a l’exili. El color groc crea solidaritat a l’Estat, a Europa i al món. El color groc també ens cohesiona, ens agrupa, ens fa copartícips d’aquesta lluita per la llibertat. El color groc uneix demòcrates en una lluita comuna.
No importen les accions dels antidemòcrates i feixistes. Soc partidari de per cada llaç que treguin nosaltres en posem dos. Som plenament conscients del que busquen amb les seves accions de “neteja ciutadana”. Ens provoquen per tal que reaccionem violentament als seves actuacions. No ens hi trobaran. Mentalitzem-nos que serà inútil tot el que facin, Han perdut totes les batalles i també perdran aquesta del record, de la dignitat, de l’exigència de llibertat que simbolitzen els llaços grocs. 
L’any passat us deia que L’1 d’octubre una part de la Nació, nosaltres, el Principat,  podíem fer el pas definitiu per la recuperació de les llibertats perdudes. La victòria del SÍ en el referèndum d’autodeterminació ens havia d’obrir el camí a la constitució de la nova República catalana independent.
I us demanava confiança, determinació i coratge.... Que guanyaríem a la nostra manera. Democràticament, cívicament, de manera no violenta.. que en el camí fins a l’1 d’octubre tothom tenia la seva feina a fer. I que si cadascú la feia la victòria estava assegurada.
Nosaltres, la gent, vam fer el que havíem de fer. L’1 d’octubre va ser una gran victòria i així l’hem de veure, així l’hem de recordar, així l’hem de reivindicar.
El passat, passat està. Malgrat tot, el passat, passat està. A l’Assemblea vaig aprendre moltes coses. Entre altres la de mirar sempre endavant i pensar i actuar sempre en positiu. Mirem enrere, doncs, només per aprendre dels errors comesos i per evitar que no es tornin a repetir.
Malcom X el lluitador pels drets civils deia No hi ha res millor que l’adversitat. Les derrotes, les angoixes, les pèrdues, comporten la seva pròpia llavor, la seva pròpia lliçó sobre com millorar el teu rendiment la propera vegada.
Aquesta samarreta és de l’any 2011, poc després de la Conferència Nacional per l’Estat Propi i molt abans que nasqués oficialment l’ANC. Em recorda on érem llavors. M’ajuda a veure en positiu on som ara. Perquè, malgrat tot, hem recorregut un llarg camí i hem avançat de tal manera que no existeix cap possibilitat de marxa enrere.
El passat, passat està, Tenim al davant tres dates claus.. la primera, avui mateix que hem de tornar a demostrar i a demostrar-nos que res ha canviat, que som aquí, com sempre, disposats a fer efectiva la independència i la República catalana. Després vindran  l’1 d’Octubre i els judici als presos polítics. Preparem-nos, posem tots els esforços a reforçar la nostra determinació i coratge. Som majoria els que volem una República catalana independent. Ara per ara, eixamplar la base social mai pot ser l’objectiu dels independentistes. En tot cas, augmentar aquesta majoria que ja vol la República, serà la conseqüència inevitable de la nostra actuació, del nostre missatge, de la nostra feina en pro de les llibertats nacionals i socials.
Que quedi ben clar.... Nosaltres no som mags... Nosaltres no som l’independentisme màgic... En tot cas l’independentisme màgic és aquell que pensa que l’Estat espanyol s’asseurà a negociar un referèndum acordat. Nosaltres som l’independentisme de la lluita diària. Nosaltres som l'independentisme de les consultes populars. L'independentisme de la confiança, la determinació i el coratge. L’independentisme que lluita per un país de futur, per un país millor, per un país lliure. L’independentisme que lluita per la República de tots.Nosaltres som l'independentisme de l'1 d'octubre.
Abans d’acabar vull recordar i retre homenatge a tots els que ens han precedit i que avui ja no hi són. Persones com Eva Serra o Mossèn Josep Dalmau que enguany ens han deixat. També serà en nom de tots ells que guanyarem.
Com Ramon Llull, jo també crec que la paraula és l’arma més poderosa. Que les paraules tenen poder, el poder de fer canviar de parer, de pensament i d’acció a totes les persones. Crec en les paraules... Però també el mateix Llull ens recordava en ple segle XIII que: “Contemplació sense acció no serveix de res.”
“Contemplació sense acció no serveix de res.”
Llibertat presos polítics! Visca la República catalana! Visca la terra!

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada