dimarts, 30 d’octubre de 2018

Santa Teresa... d'Àvila o catalana? (DAVANTAL del programa núm. 114 de LA CLAU de la nostra història)



El 12 de març de 1622, el Papa Gregori XV va canonitzar Teresa de Cepeda y Ahumada, coneguda com a Santa Teresa de Jesús o Sant Teresa d’Àvila. El 1970, Pau VI la va nomenar doctor de l’Església Universal i va ser la primera dona de les tres actuals doctores de l’Església. 

Si fem un cop d’ull a la historiografia sobre Santa Teresa podrem veure que va tenir 10 germans i dos germanastres i que des de molt petita va manifestar un gran interès per la vida dels sants i les gestes de cavalleria.

Segons escriu ella mateixa en La lliçó de la vida era “enemiguísima de ser monja”, però, a mesura que es va anar fent gran, la vocació religiosa se li planteja com una alternativa, malgrat que manté una lluita interna amb les atraccions mundanes. 

Va experimentar moltes visions i experiències místiques elevades, si bé va ser una visió viva i terrible de l’infern la que la va portar a viure entregada a la religió amb el màxim rigor i perfecció. 

Compagina el govern de l’orde del Carmel amb la fundació de convents (en van fundar fins a un total de 17) així com a escriure. Diuen que va escriure molt poc per iniciativa pròpia i que les seves obres mestres es deuen a l’obediència als seus superiors. 

La Inquisició va vigilar molt de prop els seus escrits, fet que va provocar que molts dels seus textos estiguin autocensurats. El manuscrit “Meditaciones sobre el Cantar de los Cantares” el va cremar ella mateixa per ordre del seu confessor. Va morir el 15 d’octubre de 1582.

Avui, a LA CLAU de la nostra història, ens endinsarem en la vida de Santa Teresa per exposar-ne alguna contradicció amb la historiografia oficial.

VÍDEO: Els impostos (Programa núm. 21 de Catalunya segle XXI)

Segona temporada ETV Llobregat 
http://etv.alacarta.cat/catalunya-segle-xxi/capitol/el-sistema-fiscal-catala-
 Els impostos
 Emès el dilluns 29 d'octubre de 2018

Direcció. Jaume Marfany
Presentació: Maria Vidal i Jaume Marfany
Producció: Maria Vidal, Guillem López 
Convidats:
Xavier Martínez-Gil, economista i doctor en dret tributari. Treballa a l'Agència Tributària de Catalunya i és membre de la Plataforma per una fiscalitat justa.
Cristina Agell, estudiant de Ciències Polítiques i de Dret
Josep Maria Tirapu,, estudiant de Ciències Polítiques i de Dret

dilluns, 29 d’octubre de 2018

La Crida Nacional o... l'èxit depèn de l'esforc



He triat com a títol d'aquest article una frase històrica de Sòfocles, del segle IV abans de Crist: L'èxit depèn de l'esforç.  

Sempre he cregut en la cultura de l’esforc perquè,entre altres aspectes, ajuda a transmetre altres valors, també primordials, com poden ser:  la fortalesa, la paciència, la perseverança, la motivació, la constància, la confiança, la disciplina, la col·laboració, l’esperança… 

El passat 18 de juliol, i en ocasió de la presentació de la Crida Nacional per la República, escrivia un article que titulava “Crida a sumar homes i dones lliures” Ja sabeu que escric més que res per autoordenar-me les idees i reflexionar davant d'un full (o pantalla) en blanc. Així que avui, després de l’acte de constitució de la Crida que va tenir lloc el passat dissabte 27 d’octubre, torno a escriure sobre el tema. 

Molts ja ho sabeu, el 2010 vaig començar a participar en el Moviment Independentista de Catalunya (MIC). El 12 d’abril de 2011, els dos-cents integrants del MIC vam fer pública la Crida a la Conferència Nacional per l'Estat Propi, que tindria lloc a finals del mes d’abril i que tenia per finalitat anar cap a la constitució d'un ampli moviment transversal i unitari, de base, que no seria cap organització constituïda ni esdevindria en cap cas una plataforma políticoelectoral. Un any després naixia oficialment l’Assemblea Nacional Catalana. 

 Cito aquesta etapa perquè dissabte passat vaig anar a Manresa amb la mateixa il·lusió (i, per què no?, també esperança) que el 12 d’abril de 2011. Amb la mateixa il·lusió que el 2012 presidia la Mesa de l’assemblea fundacional de l’Assemblea Nacional Catalana. 

Més enllà del contingut de l’acte, crec que aquest va reunir tots els ingredients necessaris en una presentació d’aquesta mena: gran participació, un ambient carregat d’il·lusió i de sentiment, però un ambient, també, positiu, carregat de confiança i determinació. Es visualitzava la necessitat que tenim la gent de líders i, per damunt de tot, d’organització per assolir la independència i constituir la República catalana. Els crits crec que expressaven a la perfecció els principals desitjos de la gent: llibertat, unitat i independència.

Intercanviant opinions amb un bon amic (gràcies, Ignasi!), arribàvem a la conclusió que aquesta va ser la part més destacable i important de l’acte. La part més política i organitzativa no va anar més enllà d’oferir unes petites píndoles de per on poden anar les ponències que caldrà debatre. Aquest company em deia (i hi estic plenament d’acord) que no ens queda altre remei que promoure activament la Crida per tal que acabi sent l’eina útil que necessitem. Els temes clau són, sens dubte, l’estratègia política i internacional, així com l’estratègia organitzativa, molt important perquè és on es podran visualitzar les diferències que ha de tenir la Crida respecte als partits polítics tradicionals. El meu amic em parlava de com la Crida, si les coses es fan com s’han de fer, pot contribuir a la tan necessària formació de nous dirigents i quadres polítics independentistes. 

Aquesta setmana s’han de penjar al web de la Crida les ponències política i organitzativa. Tot sembla indicar que hi haurà un bon i transparent sistema de participació i gestió de les esmenes que es puguin presentar als dos documents. La primera i decisiva feina serà llegir bé les ponències i treballar-hi, individualment o col·lectiva, per introduir-hi les esmenes que puguin fer de la Crida un moviment diferent, el moviment que respongui de veritat a la il·lusió i als desitjos de la gran majoria de la gent independentista. 

Hi ha un enorme interès, per part de determinats sectors, a desvirtuar la Crida. Els motius i les raons són diverses i diferents, però coincideixen en el fons: la Crida els fa nosa. La Crida, però, en aquests moments, només és l’embrió del que pot arribar a ser. Parafresejant un dels vídeos de dissabte, encara s’està formant la pinya que ha de servir de base per poder elevar el castell. Per això, cal aconseguir que aquesta pinya es reforci amb gent procedent de sectors ideològics i socials diferents i que, entre tots, puguem aportar les esmenes que calgui per tal que el castell es pugui començar a aixecar amb seguretat i fermesa. Què vull que sigui (o no sigui) la Crida?

La Crida no ha de ser ni cap suma ni cap paraigües que aglutini partits existents. La Crida es dirigeix únicament i exclusiva, a les persones. Una persona, una opinió i un vot.
La Crida no pot ser la regeneració de cap partit. La Crida només serà si es converteix en el moviment polític transversal (ideològicament i generacional) on es vegi reflectida tota la gent del país que realment volem canviar les coses, que realment volem la independència i la República catalana per construir un país millor. Un país que defensi els valors republicans i una nova manera de fer les coses: més participativa, més igualitària, més justa, més al servei de la ciutadania.
La Crida s’ha d’organitzar, tan pel que fa als òrgans interns com en la presa de decisions, de manera totalment diferent a la que avui en dia tenen els partits polítics. Més oberta, més transparent i, sobretot, més participativa.
Hem de tenir molt clar que la Crida serà el que vulguem els (en aquests moments) més d’onze mil fundadors. A les nostres mans tindrem el procés de debat i d’esmenes. A les nostres mans tindrem, doncs, la gran possibilitat de construir el moviment que necessitem.
La Crida ha de donar resposta als grans consensos del moviment independentista, totalment transversals i que, majoritàriament, no responen a cap lògica partidista.
La Crida ha de ser la resposta que molta gent espera (i es desespera) davant d’un moviment independentista cada cop més dispers, descoordinat i desconfiat, també envers el paper dels nostres partits.

Malgrat tots els comentaris i opinions adverses, la realitat és que tenim al davant una gran oportunitat. Similar a la que vam tenir i saber aprofitar el 2012 amb l’ANC.

Una vegada més, dependrà del que fem nosaltres... Perquè l'èxit només depèn de l'esforç.

dissabte, 27 d’octubre de 2018

Els impostos (DAVANTAL del programa núm. 21 de Catalunya segle XXI)




Un sistema fiscal  és el conjunt d'instruments establerts per les administracions per regular l'obtenció de recursos econòmics provinents, especialment, de la recaptació d'impostos.

El sistema fiscal català presenta, actualment, una de les recaptacions en relació al PIB de les més baixes de la UE i unes cotitzacions socials força regressives. Per afrontar els reptes que ens planteja el segle XXI ens calen, doncs, profundes reformes que acabin oferint-nos una fiscalitat més justa i redistributiva, basada en la simplicitat, la transparència, l’equitat i la corresponsabilitat. Un sistema fiscal que doni respostes als grans reptes de futur com són l’augment de la desigualtat, la sostenibilitat de l’estat del benestar, la lluita contra el canvi climàtic, la globalització, la digitalització i l’evasió i el frau fiscal.

Hi ha un gran consens social en la necessitat de reduir l’evasió i el frau fiscals a nivells homologables amb les dels països més endreçats del món, aplicant les pràctiques d’aquells països. En canvi, no sembla que n’hi hagi tant pel que fa a la pressió fiscal. Per a la majoria, hauria de pujar perquè avui és més baixa que la mitjana de l’Eurozona i perquè només apujant-la seria possible combatre la desigualtat i proporcionar el nivell de serveis socials que són desitjables. En canvi, per a altres hauria de baixar perquè és millor que sigui baixa i perquè hi ha mecanismes perquè la població obtingui en el mercat els serveis que avui proporciona el sector públic. 

Impostos directes o indirectes? Fins a quin punt és cert que la pressió fiscal està correlacionada amb l’equitat (Suïssa és força equitativa i té una baixa pressió fiscal) i fins a quin punt ho està amb la prosperitat (els països nòrdics tenen una altíssima pressió fiscal i una altíssima prosperitat). 

En parlem avui a Catalunya segle XXI.

divendres, 26 d’octubre de 2018

VÍDEO: Taula de partits. Consell de la República. Fòrum Cívic. La Crida Nacional (Darrer programa de Vull una resposta)

SETENA TEMPORADA

http://etv.alacarta.cat/vull-una-resposta/capitol/marc-guerrero
  Emès el dijous 25  d'octubre de 2018
Taula de partits. Consell de la República. Fòrum Cívic. La Crida Nacional

Presenta: Magda Gregori
Producció: Josep Pedrol i Xavier Portet
Direcció: Jaume Marfany

Convidats:

Mònica Morros, politòloga.
Marc Guerrero, promotor del Manifest Liberal i Fundador de la Crida Nacional. Professor de Relacions Internacionals
 

Enric Gregori,  politòleg
Jaume Marfany, activista cultural i polític. Vicepresident de la CAL 


Nova data en el calendari polític català: 16 de novembre. El president de la Generalitat, Quim Torra, va anunciar ahir al Parlament que convoca una taula de diàleg amb tots els partits polítics. L’objectiu, segons el cap de l’executiu, és poder teixir un diàleg “seriós, honest i sincer”. Veurem si és possible. 

I això passa la mateixa setmana que hem conegut alguns detalls sobre un altre actor destacat del procés català: el Consell de la República. Tot i així, aquest òrgan es presentarà oficialment el proper dimarts al Palau de la Generalitat. En el mateix espai on, aquesta setmana, Quim Torra i Lluís Llach van presentar el Fòrum Cívic. Un consell assessor que ha de servir per canalitzar un gran debat de país. 

Noves passes, però encara falten motles concrecions per entendre les repercussions polítiques que tindran. Ara ho analitzarem amb els nostres convidats. Potser com deia Teresa Pàmies: “I és que mai no ho diem tot perquè ens quedaríem buits”. 

De seguida, ens hi posem. Som-hi. Comencem.