dilluns, 5 d’agost de 2019

"Llegiu-me, per aprendre a estimar-me" (La passió segons Renée Vivien. 3)


Vers toi le songe pur de mon âme s’élève,
Mon angoisse ne cherche point à s’apaiser,
Car tu m’es inconnue et n’existes qu’en rêve,
Et je n’apprendrai pas le goût de ton baiser    

Vers vosaltres s'alça el somni pur de la meva ànima
La meva angoixa no busca calmar-se,
Perquè m’ets desconeguda i existeixes només en somnis
                                   I no aprendré el sabor del teu petó                                                   

Renée Vivien va beure intensament del simbolisme francès i, a través sobretot de Charles Baudelaire, va assolir una font d’expressió que li permetia materialitzar en paraules tots els sentiments i sensacions que amagava en el seu interior.

El 2017, Anna Carreras escrivia sobre Renée Viiven l’article “L’escriptura del desig”:

No existeix cap relat que no tingui arrels en el sentiment que qui escriu té de la vida. A través d’una poesia antiurbana fruit del seu desajust radical amb cada serrell de la societat i del desafiament a la llei natural d’adaptació al medi, Vivien considera la vida com “un jardí de plaer i mort” i s’allunya del territori propi tan car en la poesia de Baudelaire, de l’hermetisme de Mallarmé i de l’irracionalisme purista de Rimbaud. Però de Baudelaire n’admira la teoria de les correspondències: el necessita per a construir una atmosfera moral alternativa, subversiva, depravada, tediosa, pagana, marginal. Adapta’t o desapareix, deia Maria Mercè Marçal a La passió segons Renée Vivien. [i]
“De Baudelaire n’admira la teoria de les correspondències...”

El poema Correspondances[ii] és el nucli a l’entorn del qual gira tota la poètica de Baudelaire pel que fa al seu univers simbòlic i a allò que ell anomenava “la teoria de les correspondències.”

El poema té com a tema central les correspondències. Per una banda, les que s’interrelacionen entre la realitat perceptible i la realitat espiritual. Per una altra, les que es produeixen entre els diferents sentits.

Tot es correspon dins de l’univers. Tota forma, moviment, nombre, color, perfum, és, en el món natural i en el món espiritual, significatiu, recíproc. Tot es correspon perquè tot presenta una semblança i una analogia. El sonet ho sintetitza magníficament en el vers vuitè: les parfums, les couleurs et les sons se répondent. (Els perfums, els colors i els sons es corresponen)

El món dels sentits s’interrelaciona i mitjançant el sedàs de la Imaginació del poeta esdevé un món viu que ens comunica el seu missatge oníric. Baudelaire se serveix de la comparació per fer-nos arribar el món del tacte: frais comme des chairs des enfants (fresc com la carn dels infants) (V.9); l’univers dels sons: Doux comme les hautbois (Dolç com els oboès) (V.10) i també les sensacions viscudes per la mirada: verts comme les prairies (verd com les pastures) (V.10)

Com ell mateix diu en Els paradisos artificials [iii]: “Els sons es vesteixen de colors i els colors contenen una música”. Un món dels sentits, doncs, ple de simbolisme, de vegades eix únic del poema, com en Parfumexotique [iv] o La chevelure [v], però gairebé sempre present. És el món de la sinestèsia, l’associació d’elements provinents de diferents dominis sensorials.

Observem aquests fragments, la riquesa sensorial del seu vocabulari, la utilització constant de la metàfora, la comparació i la sinestèsia i com, de nou, l’univers dels sentits se’ns ofereix amb una vitalitat profunda:

Chaque fleur s’evapore ainsi qu’un encensoir (V.2, Harmonie du soir) [vi] (Cada flor s’evapora així com un encenser)
Les sons et les parfums tournent dans l’air du soir (V.3, Íd.) (Els sons i els perfums giren en l’aire de la tarda)
Le violin frémit comme un coeur qu’on afflige (V.6, Íd.) (El violí tremola com un cor afligit)
Valse mélancolique et langoureux vertige! (V.7, Íd.). (Vals de malenconia i lànguid vertigen)
Rytme, parfum, lueur, ô mon unique reine! (V.28, Hymne à la beauté) [vii](Ritme, perfum, resplendor. Oh la meva única reina!)
Baudelaire és el primer que sap extreure bellesa d’on aparentment no n’hi pot haver, del Mal,  i que obre una via estètica al sofriment. El títol del seu recull prou sembla indicar-ho: Les Fleurs du Mal. El substantiu flors, eminentment associat a la bellesa, és complementat per l’adjectiu mal.

De la mateixa manera que Renée Vivien que va saber traslladar en paraules el seu món intern, sensible i espiritual. Llegint els seus versos podem observar com també es mou en un món dual, entre dos aigües d’energies oposades: l’atracció i el refús; la passió i la decepció; l’èxtasi i la tristesa, l’amor i la mort.

Renée Vivien és com Baudelaire i se li poden atribuir, igualment, les paraules del poeta francès:

Pour ne pas sentir l’horrible fardeau du temps qui brise vos épaules et vous penche vers la terre il faut vous enivrer sans trêve. Mais de quoi? De vin, de poésie ou de vertu, à votre guise. Mais enivrez-vous.[viii]
Per no sentir l’horrible càrrega de temps que trenca les espatlles i s’inclina cap al sòl, cal embriagar-se sense descans. Però,  de què? Vi, poesia o virtut, com vulgueu. Però, embriagueu-vos!
Baudelaire també ens diu: lis-moi pour apprendre à m’aimer.[ix] (Llegiu-me per aprendre a estimar-me)

Aprenguem, doncs, a estimar Baudelaire, a estimar Renée Vivien, embriagant-nos de la seva poesia.



[i] L’escriptura del desig. Anna Carreras. https://ja.cat/wGget
[ii] Correspondences Charles Baudelaire https://fleursdumal.org/poem/103 
[iii] Els paradisos artificials. Charles Baudelaire http://www.pitbook.com/textes/pdf/paradis_artificiels.pdf
[iv] Parfumexotique Charles Baudelaire https://fleursdumal.org/poem/120 
[v]La chevelure. Charles Baudelaire  https://fleursdumal.org/poem/203
[vi] Harmonie du soir Charles Baudelaire https://fleursdumal.org/poem/142
[vii] Hymne à la beauté. Charles Baudelaire https://fleursdumal.org/poem/202
[viii] Enivrez-vous Charles Baudelaire http://clicnet.swarthmore.edu/litterature/classique/baudelaire/enivrez.html
[ix] Entradeta a Les flors del mal. Baudelaire, Charles. Traducció  de Xavier Benguerel. Edicions del Mall. Barcelona, 1985

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada