dilluns, 28 de setembre del 2020

Inhabilitació president Torra: repressió i manca d'unitat

 

La més que esperada inhabilitació del president Torra no fa més que evidenciar que la repressió de l’Estat espanyol contra l’independentisme ni s’atura ni té cap intenció de fer-ho. No importa el color del govern de torn. Fins i tot no ha importat mai ni el règim que ha governat històricament l’Estat. ¿Què tenen en comú la restauració borbònica, la dictadura de Primo de Rivera, la segona república, el franquisme o l’actual monarquia parlamentària, els diferents règims que han governat l’Estat espanyol des de principis del segle XX? Doncs la repressió contra Catalunya i contra el president de la Generalitat, la màxima institució del país.

Dels dos presidents de la Mancomunitat de Catalunya i dels onze presidents de la Generalitat que hi ha hagut des del restabliment de l’autogovern en el segle XX, només dos no han sofert la repressió de l’Estat espanyol. Només dos no han estat processats, empresonats, inhabilitats, exiliats o, fins i tot, executats.

L’altre fet que evidencia la inhabilitació del president Torra és la manca d’unitat de tot tipus, tant dels partits polítics independentistes com dels moviments de la societat civil. Cadascú per la seva banda. Cadascú amb les seves particulars convocatòries. I el més preocupant: mancats de qualsevol estratègia que pugui fer efectiu el mandat de l’1 octubre.

Més enllà del que pugui passar en els propers dies, malgrat les mobilitzacions i protestes que es produeixin, tot acabarà amb unes noves eleccions que no resoldran res, que faran que tot quedi igual o pitjor, parlamentàriament parlant.

L’independentisme és ben viu, però orfe de direcció, sense lideratges clars i sense una estratègia comuna, sense la qual la independència i la República s’allunyen en l’horitzó.

divendres, 25 de setembre del 2020

Voliana edicions. Un any de l'operació "Judas". "La mort de Guillem". Indult al procés? (Vull una resposta emès el 24/09/2020)

 Vull una resposta emès el 24 de setembre de 2020 per ETV Llobregat

Convidats:

Jordi Solé i Camardons, Escriptor, professor i sociolingüista i director de Voliana Edicions

Lourdes Escardívol, professora de secundària

Gabriel Ginebra, escriptor. Màster en Direcció d’Empreses i Doctor en Filosofia en Organització d’Empreses.

Davantal

L’onze d’abril de 1993 Guillem Agulló i Salvador, militant de Maulets, moria assassinat a Montanejos, a mans d’un escamot de l’extrema dreta. Després d’apallissar-lo, Pedro Cuevas, cap de l’escamot, el va assassinar  d’una ganivetada al cor. Els agressors van marxar deixant el cos de Guillem mentre feien la salutació feixista i cantaven el Cara al sol. Tenia divuit anys.

Segons la justícia espanyola, la mateixa que empresona polítics i dirigents d’organitzacions civils per la seva ideologia, la mateixa que ara acusa els CDR d rebel·lió i de terrorisme, va dictaminar que no hi va haver delicte d’odi, ni tampoc causes polítiques, ni tan sols assassinat. Pedro Cuevas només va ser condemnat per un delicte d’homicidi a setze anys de presó. Va sortir en llibertat al cap de quatre anys.

L’11 d’abril d’enguany es van complir 27 anys de l’assassinat de Guillem Agulló. Els seus assassins viuen en llibertat. La impunitat del feixisme a l’Estat espanyol és una constant històrica i el  País Valencià ha estat un des llocs on més s’han patit els atacs i la impunitat dels agressors.

Guillem Agulló i Carme Salvador són els pares de Guillem. Dues persones que, quan les coneixes, et deixen empremta per a tota la vida. Incansables lluitadors per la llibertat, per les llibertats. Incansables i tenaços lluitadors per la memòria del seu fill i perquè el seu nom ressoni constantment al cor i al cervell de tothom.

A principis d’any, Núria Cadenes va publicar el llibre “Guillem” i ara s’estrenarà oficialment el documental “La mort de Guillem”, dirigida Carlos Marqués-Marcet.

Han passat 27 anys. Vint-i-set anys sense Guillem Agulló. Vint-i-set anys d’incansable lluita dels seus pares, bones persones, lluitadores per la llibertat, recordant, incansables, el seu fill Guillem, nedador. antifeixista. antiracista. Independentista, bona persona. Tenia divuit anys.

"Quan una voliana es mou tot l’univers tremola...." 

En parlem tot seguit amb els nostres convidats. 

Som-hi. Comencem!

 Final

La frase de la setmana de Gemma Pasqual sobre Guillem Agulló:

Els seus 18 anys són perpetus...La mirada congelada en una fotografia ens encoratja a continuar la lluita.

Un dia més, un programa més marxem amb el pensament posat en tota la nostra gent, la que pateix repressió, presó i exili Els volem lliures. Els volem a casa.

Tornem la setmana que ve. 

Que tingueu molt bona feina!


dissabte, 19 de setembre del 2020

La repressió judicial sobre Quim Torra. Eleccions? La Crida, una fundació? (Darrer programa de Vull una resposta)












Vull una resposta emès el 18 de setembre de 2020 per ETV Llobregat

Convidats

Toni Fitó, advocat. Membre del Comitè Executiu Cambra Barcelona

Gerard Sesè, periodista

Joan Guarch, exregidor Ametlla del Vallès. Representant de la Crida a l’Anoia

Davantal

Què tenen en comú els diferents règims que han governat l’Estat espanyol des de principis del segle XX? Que tenen en comú la restauració borbònica, la dictadura de Primo de Rivera, la segona república, el franquisme o l’actual monarquia parlamentària?

L’element que uneix aquests règims polítics tan diversos i oposats és la repressió contra Catalunya i, més concretament i com a principal element simbòlic, la repressió exercida contra el president de la Generalitat, la màxima institució del país.

Dels dos presidents de la Mancomunitat de Catalunya i dels deu presidents de la Generalitat que hi ha hagut des del restabliment de l’autogovern en el segle XX, només dos no han sofert la repressió de l’Estat espanyol. Només dos no han estat processats, exiliats o executats. Només Pasqual Maragall i José Montilla han pogut eludir la repressió.

Enric Prat de la Riba va estar a la presó, Josep Puig i Cadafalch a l'exili, Francesc Macià a la presó i a l'exili, Lluís Companys a la presó, a l'exili i afusellat, Josep Irla a l'exili, Josep Tarradellas a l'exili, Jordi Pujol a la presó i desterrat, Artur Mas inhabilitat i Carles Puigdemont suspès i a l'exili.

Ara ha estat el torn del Molt Honorable President Joaquim Torra, el 131è president de la Generalitat. Un president que segurament serà inhabilitat pel delicte de penjar una pancarta que demanava llibertat, llibertat d’expressió, llibertat per als presos polítics i exiliats.

Avui mateix, el president ha fet una piulada amb la imatge de la pancarta i amb un únic text: “Doncs sí: llibertat presos polítics i exiliats”

En parlem tot seguit amb els nostres convidats. Som-hi. Comencem!

Final

La frase de la setmana d’un dels fundadors dels Estats Units, Benjamin Franklin:

Qui està disposat a canviar llibertat per seguretat, no mereix ni l’una ni l’altra.

Marxem recordant la frase del president Torra: “Doncs sí, llibertat presos polítics i exiliats” i amb el pensament posat en tota la nostra gent que pateix la repressió. Avui, amb un record especial per a Dani Gallardo, el madrileny empresonat durant les protestes contra la sentència del Suprem, per a qui la Fiscalia demana sis anys de presó.

Tornem la setmana que ve. Que tingueu molt bona feina!


divendres, 18 de setembre del 2020

El Futurisme (1. El moviment agressiu, l'insomni febril, la cursa, el salt mortal, la bufetada, el puny...)

Nosaltres afirmem que la magnificència del món s'ha enriquit amb una bellesa nova: la bellesa de la velocitat. Un cotxe de carreres amb el seu capó adornat amb grans tubs semblants a serpents d'alè explosiu... un cotxe brogent, que sembla que corre sobre la metralla, és més bell que la Victòria de Samotràcia.

L’anterior paràgraf és el punt número 4 del Manifest del Futurisme que Filippo Tommaso Marinetti, poeta i novel•lista italià, va publicar al diari francès Le Figaro l'any 1909.

Dinamisme, valor, audàcia, amor al perill, rebel·lia, lluita, militarisme, patriotisme... són alguns dels valors que recull el Manifest. La ciència i la tècnica dels nous temps imposaven un art diferent, un art que pogués representar el moviment i el dinamisme. Per aconseguir-ho opten per representar la realitat a través del simultaneisme (multiplicar les posicions d’una mateixa figura. Repetir l’acció des de diferents angles).

“Nu baixant una escala”, de Marcel Duchamp, n’es un bon exemple d’aquesta tècnica

També aquesta obra de GinoSeverini - “Jeroglífic dinámic del Bal Tabarin”

En poesia, la millor manera d’expressar aquest moviment era mitjançant els cal·ligrames. Ho veurem en el proper article.

dijous, 10 de setembre del 2020

L'11 de Setembre de 2012...quan tot començava

 

Aquest és un 11 de Setembre atípic, força diferent. La maleïda pandèmia fa que tot se sotmeti als seus dictats. No hi haurà, doncs, les grans concentracions a què ja ens havíem acostumat com si el COVID-19 volgué sotmetre l’independentisme a un bany (gelat) de realisme.

Hi ha hagut grans i extraordinàries concentracions des del 2012: La cadena humana, la V baixa... Personalment, però, guardo el més gran record de la primera de les grans manifestacions, la de l’11 de setembre de 2012, el dia en què prop del 30% de la població total de Catalunya va marxar sobre Barcelona darrere d’una pancarta unitària: Catalunya nou Estat d’Europa” i un sol crit va omplir els carrers de la ciutat: independència!

L’11 de setembre de 2012, entre les 7 i les 8 del vespre, vaig fer i vaig rebre més abraçades que en 63 anys de vida. En aquell espai de 60 minuts em vaig abraçar –ens vam abraçar- amb tothom: La meva dona i les meves filles, els companys i companyes del Secretariat Nacional de l’ANC; voluntariat, periodistes, tècnics de so, persones anònimes... Moltes abraçades... Cadascuna d’elles carregades de sensacions, carregades de sentiments.

Moltes abraçades que servien també per abraçar simbòlicament a la gran quantitat de gent anònima que, pot passar el que sigui, però sempre és allí quan  la necessites. Aquesta gent anònima que tant han fet i fan pel país,  que tant van fer per l’èxit de la marxa de l’11 de setembre.

Moltes abraçades que significaven també l’abraçada del record, l’abraçada que mira enrere, l’abraçada d’homenatge a tants i tantes patriotes que des del 1646 han treballat, han lluitat per una Catalunya independent. L’abraçada que et feia venir noms i rostres a la memòria; persones amb qui has compartit de més a prop o de més lluny el mateix objectiu.

Aquell dia vaig escriure:

Els propers temps seran sens dubte durs. Ens atacaran de totes bandes i faran servir tots les armes que tinguin al seu abast. Sembraran el dubte, el desconcert; atiaran la por; fomentaran la divisió entre nosaltres; ens difamaran... I penseu que això també ho faran compatriotes nostres; ho faran també en català...

Hem de ser valents. Hem de tenir una gran capacitat de resistència. Hem de resistir com sigui l’ofensiva que se’ns llançarà al damunt. I ho podem fer si ens mantenim units com ho vam fer l’11 de setembre. Només així aconseguirem el nostre objectiu. I ho farem amb optimisme. S’ha acabat el “català emprenyat”. Nosaltres som ja el català de la il·lusió, el català que pensa i actua en positiu, el català de la voluntat esperançadora d’un futur millor per a tothom.

L’11 de setembre tots plegats vam fer història. Demostrem a Europa i al món sencer que continuarem fins al final de la mateixa manera que ho vam fer l’11: de manera unitària, democràtica, multitudinària i pacífica.

Han passat moltes coses en aquest país des de l’11-S del 2012. Moments extraordinaris, feliços, que romandran sempre en nosaltres. Moments també molt complexos, preocupants i tristos.

Continuo recordant aquell 11-S de 2012, quan iniciàvem la “revolució dels somriures”, quan tot eren abraçades... Sense enyorança ni malenconia. El recordo perquè m'ajuda a mantenir l’esperança, el convenciment, la il·lusió, el sentiment positiu que aquest país aconseguirà, malgrat tot, més d’hora que tard, la seva llibertat.

dimarts, 8 de setembre del 2020

Un 11-S marcat per la COVID-19. La Crida, liquidació en 15 dies. Analitzem l'enquesta de La Vanguardia (Primer programa 9a temporada de Vull una resposta)

 

Primer programa de la novena temporada de VULL UNA RESPOSTA, emès el 7 de setembre de 2020

Convidats

David Fernández, vicepresident de l’ANC

Francesc Abad, analista polític

Josep Lluís Fernández, coordinador corrent d’esquerres de la Crida

Avui, 7 de setembre de 2020, el Vull una resposta inicia la seva novena temporada d’emissió ininterrompuda. Malauradament, la comencem com la vam acabar: des de casa, però intentant que aquest programa que ens ha acompanyat des de l’octubre de 2012 continuï portant-vos l’actualitat de la política catalana en general i molt especialment del moviment independentista

El 17 de juliol passat emetíem el darrer programa de la temporada del Vull una resposta. En el davantal destacàvem tres temes: El postconfinament no acabava de funcionar i es començaven a produir diversos brots de coronavirus arreu del país: La més que probable dissolució de la Crida i la nova etapa que iniciava l’Assemblea Nacional Catalana.

Des d’aquell dia, els contagis per coronavirus s’han disparat a l’Estat espanyol, que presenta les pitjors xifres d’Europa. A Catalunya es produeixen mil casos diaris de contagis i tot això a una setmana de l’inici del curs escolar.

En poc més de 15 dies es va liquidar la Crida. Les bases van decidir de forma majoritària dissoldre's com a força política per convertir-se en "fundació de suport al nou partit", el nou JxCat del president Puigdemont. Ara tot resta pendent de l’Assemblea General que tindrà lloc d’aquí a pocs dies i que ha d’implementar els resultats de la consulta.  

L’Assemblea Nacional Catalana ha hagut d’adaptar a la Covid-19, el proper l’11 de setembre. Concentracions delimitades de proximitat. Control estricte dels accessos. Inscripcions prèvies.

La fusió de CaixaBank amb Bankia és la fi del sistema financer català, ha afirmat l’historiador d’economia Francesc Cabanes, i ha afegit “és un cop de sabre al procés independentista.”

En parlem tot seguit amb els nostres convidats. Som-hi. Comencem! 

Final

La frase de la setmana.... un petit poema del poeta i artista Joan Brossa

'Mentre el meu amor vigila les cantonades,

pinto amb un esprai vermell en una paret:

Visquen els Països Catalans!

Els dies i els anys passen i nosaltres hem de continuar marxant amb el pensament posat en tota la nostra gent, la que pateix repressió, presó i exili. Els volem lliures. Els volem a casa.

Tornem la setmana que ve. Que tingueu molt bona feina!


dissabte, 5 de setembre del 2020

L'ús del català entre el jovent

 


Avui, convidat pel Jovent Republicà de Nou Barris, he tingut el plaer de participar en el debat "FEM-HO EN CATALÀ. L'ús del català entre el jovent."

Hem compartit opinions i idees amb

Dana Sánchez, coordinadora nacional de l'Associació d'Estudiants Progressistes (AEP)

Marc Lesan, del Canal Malaia

Conductora Emma Serra, Jovent Republicà de Nou Barris

divendres, 4 de setembre del 2020

Independentistes d'Esquerra no celebra cap assemblea el 5 de setembre

 


 Independentistes d’Esquerra no celebra cap assemblea el dissabte 5 de setembre

Desmentim rotundament la notícia apareguda en alguns mitjans de comunicació dient que “Independentistes d’Esquerra” celebra la seva assemblea constituent el dissabte 5 de setembre i que dona suport a Puigdemont.

L’assemblea a la qual es refereixen és la de “l’associació Independentistes d’esquerres” creada, unilateralment, per un grupet escindit de la Comissió Organitzadora de l’assemblea d’Independentistes d’Esquerra.

Independentistes d’Esquerra” va ajornar la celebració de la seva assemblea constituent i, tot i respectant la decisió individual de cada una de les persones adherides, col·lectivament, mai ha decidit donar suport a ningú.

Hem fet arribar a “l’associació Independentistes d’esquerres” les dades de les 18 persones, que representen el 0,32% de les 5.646 adherides al manifest del mes de febrer, que així ens ho han indicat. 

Esperem que ”l’associació Independentistes d’esquerres”, que ha decidit portar a terme la seva assemblea fundacional el proper dia 5, tingui tot l’èxit del món i pugui ser d’utilitat pel futur del país, malgrat ser un projecte que, per tancat i personalitzat, no compartim.

Nosaltres, tal com dèiem en el darrer comunicat, seguirem treballant pels objectius d’Independentistes d’Esquerra, amb realisme, esperança i amb la il•lusió que serem capaços de superar aquestes misèries humanes i construirem un país i un futur millor, continuant el projecte de conformar la unitat republicana, amb una entesa organitzativa que articuli i superi les actuals existents i projecti la seva acció unitària, com diu el nostre manifest fundacional.