dimarts, 24 de novembre de 2020

"Tossudament sóc" Un poema d'aniversari

Com és el meu aniversari, em ve de gust autodedicar-me aquest poema de Quim Ponsa titulat "Present d'indicatiu".

Aparentment, pot semblar només un joc de paraules, o més aviat de temps verbals, però és ple de contingut. Només cal aplicar-hi reflexió...

Sóc.

Vaja, crec que sóc,

de fet ahir pensava que era,

i aquest matí en llevar-me, era.

Ara, de fet, cada minut que passa,

penso que no sóc tant, ni sóc tan poc,

però, què carai!, en el fons sé que sóc,

encara que molts no vulguin que sigui,

i intentin que deixi de ser el que sóc.

Però jo, tossudament sóc.

 

L'únic problema és que, malgrat ser,

no sé què sóc.


diumenge, 22 de novembre de 2020

On són Independentistes d'Esquerra? M'explico...

 

El mes de gener d’enguany em van proposar de treballar per un nou projecte que vam decidir anomenar-lo Independentistes d’EsquerrA.

Avui, he vist uns quants twits (alguns són a la imatge de més amunt) i he decidit no fer cas al que em vaig proposar fa un parell de mesos i que era no escriure res personal sobre l’enfonsament –volgut i provocat- d’aquell projecte. De fet, molt del que llegireu tot seguit ja ho vam manifestar en un comunicat oficial el 24 d’agost.

Quan alguns vam decidir participar en el projecte Independentistes d’EsquerrA ho vam fer impulsats per les idees que es recollien el manifest fundacional. Volíem col·laborar activament en la consecució de la República Catalana.  Enteníem que l’objectiu d’Independentistes d’EsquerrA no era, ni havia de ser, de tipus electoral, ni de llistes de partits, sinó que -com va començar a recollir la proposta de ponència política- era treballar per aconseguir crear un Bloc d’unitat republicana, ampli i transversal, aglutinador de l’independentisme per aconseguir el nostre alliberament nacional.

I no només això, volíem fer les coses de manera molt diferent, amb radicalitat democràtica, de baix a dalt, amb una nova manera de fer política (no amb “quotes” ni pactes a “les cúpules”, com és propi de la “vella política”.

A mesura que avançàvem amb el temps vam començar a adonar-nos que la intenció d’alguns –potser els més mediàtics- impulsors del projecte tenien unes intencions molt diferents.

La primera confirmació del que ja sospitàvem va arribar quan alguns d’aquests membres van ser escollits per formar part de l’Executiva Nacional del partit Junts per Catalunya: Josep Andreu, Maria Àngels Cabasés i Irene Negre. A partir d’aquí, ens v a arribar la notícia que alguns Fundadors, entre els quals hi havia els que formaven part de l’Executiva Nacional de Junts per Catalunya,  havien creat l’associació “Independentistes d’EsquerrES” (de la qual ells mateixos es van nomenar la Junta Directiva).  Se’ns va dir que només era una associació instrumental per avançar tràmits i que restaria inactiva fins que l’Assemblea aprovés els Estatus definitius i elegís la Junta Directiva.

Després d’unes quantes reunions de la Comissió Organitzadora de l’Assemblea Fundacional –algunes d’elles força agres i tenses- uns quants dels seus membres (els qui conformaven la Junta Directiva de la dita associació), van abandonar-la i van comunicar que, prescindint de la resta de membres de la Comissió, organitzarien, com a Independentistes d’EsquerrES, l’Assemblea Fundacional.

De res van valer els esforços que vam fer per refer les relacions i la confiança entre tots els membres de la Comissió Organitzadora, fins i tot, els vam proposar una mediació independent. Davant del greu problema que s’havia originat i per evitar les divisions que sempre han portat a mal borràs els projectes de l’esquerra, i els dels independentistes. Vam decidir no formar part d’una d’aquestes divisions i ens vam retirar del projecte.

El temps, com acostuma a passar, ha desvetllat els veritables interessos de les persones que es van apropiar del projecte que representava Independentistes d’EsquerrA i que van convertir en l’engany que és Independentistes  d’EsquerrES: una utilització política per interessos personals, de promoció o manteniment de la pròpia i individual “carrera” política i per oferir una imatge (falsa) que l’esquerra independentista dóna suport i forma part del partit Junts per Catalunya.

Un dels twits es pregunta on són –on som- els Independentistes d’EsquerrA? A llocs, plataformes o projectes diferents, potser... però continuem treballant per la independència, la justícia social, els valors republicans i la República catalana. Continuem treballant per aquests objectius, amb realisme, esperança i amb la il•lusió que serem capaços de superar aquestes misèries humanes i construirem un país i un futur millor, continuant el projecte de conformar la unitat republicana, amb una entesa organitzativa que articuli i superi les actuals existents i projecti la seva acció unitària.

divendres, 20 de novembre de 2020

Torna el Major Trapero. Sondeig ICPS: el SÍ guanyaria el referèndum. Eleccions 14 de febrer













Vull una resposta. Novena temporada. 

Emès per ETV Llobregat el 19 de novembre de 2020

Convidats:

Albert Donaire,  activista. Candidat primàries per Demòcrates Girona

Natàlia Esteve, advocada

Gerard Sesè, periodista

Com va dir l’ara “emèrito” ja fa uns quants anys, “a nadie nunca se le obligó a hablar en castellano”. Aquesta setmana, al Congreso de los Diputados, hem tornat a presenciar, una vegada més, una nova  vexació a la llengua catalana... i a la gallega. Albert Botran i Néstor Rego han vist com se’ls ha retirat la paraula per no fer servir, com mana la llei, la llengua castellana.  

I el debat sobre la Llei d’educació ens ha portat tres grans paradoxes. La primera els  crits de “Libertad Libertad” en boca de representants tan amants de la democràcia com els del PP i de Vox. La segona, que només un partit català independentista ha votat a favor d’aquesta Llei. JxCat, PDeCat i la CUP s’hi ha abstingut, Els uns diuen que la Llei blinda la immersió lingüística i els altres que és molt ambigua i interpretable. La tercera i la més greu és que, en el fons, tot sembla d’una gran hipocresia política. Com ja s’ha denunciat moltes vegades, les lleis que afavoreixen la llengua catalana no es compleixen i que, en el cas de la immersió, el que es pot guanyar a primària es perd totalment a secundària. Tots coneixem instituts on la llengua vehicular és el castellà i tots en coneixem on bona part de l’ensenyament es fa en castellà. I no només a les àrees metropolitanes.

La llengua catalana, i amb ella la cultura d’aquest país, sofreix des de fa segles una llarga i forta repressió. La persecució “legal” s’origina a partir del moment que comencem a perdre les llibertats nacionals. Els anys, els segles, han anat passant, però els atacs lingüístics han continuat duent a terme una autèntica política de genocidi cultural i lingüístic.

La llengua catalana, però i de manera gairebé miraculosa, ha resistit aquesta persecució acarnissada que es va iniciar a finals del segle XVII als territoris del nord i que va continuar amb Felip V al segle XVIII, amb el jacobinisme il·lustrat i l’època liberal, i que va ser particularment brutal durant les dictadures de Primo de Rivera i del General Franco que van assajar un autèntic intent de lingüicidi i de genocidi cultural contra la comunitat catalanoparlant. Les dècades finals del segle XX i els inicis del XXI són diferents pel que fa a mètode, però idèntiques en els objectius.

I així ens va...

L’actualitat política també ens ha portat la restitució en el seu càrrec del Major Trapero, el sondeig de l’Institut de Ciències Polítiques i Socials i el del Centre Investigacions Sociològiques.

En parlem tot seguit amb els nostres convidats. 

Som-hi. Comencem!

Final

La frase de la setmana del premi Nobel de literatura William Faulkner

“Podeu confiar plenament en les males persones... Mai no canvien.”

Des del Vull una resposta ens alegrem i ens indignem. Ens alegrem perquè Dani Gallardo està en llibertat provisional. Ens indignem perquè ha hagut de patir la presó provisional durant més d’un any.

Marxem com sempre amb el pensament posat en tota la nostra gent, la que pateix repressió, presó i exili. Els volem lliures. Els volem a casa.

Tornem la setmana que ve. Que tingueu molt bona feina!

dilluns, 16 de novembre de 2020

Més puntualitzacions a "Jo sóc ANC. En defensa pròpia"











En Pep Fort i Padró és un dels Secretaris Nacionals que va presentar la dimissió després del polèmic plenari del diumenge 25 d'octubre. Tant ell com els altres secretaris que van presentar la dimissió han mantingut silenci al respecte dels motius que els van impulsar a fer-ho. 

Arran de l'article "Jo sóc ANC. En defensa pròpia" en Pep Fort ha fet un fil a twitter puntualitzant algunes coses. Crec que afegeix informació important que complementa el meu article i que, en nom de la transparència, caldria que arribés a tothom perquè pogués reflexionar-hi i poder opinar i decidir en conseqüència.

Em permeto publicar les puntualitzacions d'en Pep Fort en aquest blog:

Com a un dels dimissionaris, ja que se'ns anomena, una puntualització: Vam dimitir en principi 7+1, 3 érem del comitè permanent, no 4. Vam signar una PdR, 6 del CP+4 SN. La que es va fer enrere, els seus motius tindrà. Sobre el decàleg, puc signar quasi tot el que dius.

El que afirma @jm_clavero (Chema Clavero), no és cert. No era un pas intermig. Al ple del 25-O hi va haver (per a mí), un frau de llei. Es va portar a votació una PdR on es votà un decàleg inexistent. Sobre les votacions dels punts famosos, només dir que era un parany, 100%. Venint de qui ve...

Crec que s'ha posat el fre de mà. A alguns ja els va bé. Aquest decàleg no és el que deuria ser un catàleg d'accions de pressió, és un programa electoral, un programa de govern, una carta als reis, com dius. Potser no saben que el 14-F és una de les darreres oportunitats.

Per acabar, quan els partits polítics amb presència al @parlamentcat  et feliciten per el decàleg, potser no estàs exercint la pressió on cal o no has fet tant bé les coses. Quan necessites justificar i explicar tant, potser no vas bé. Reflexioneu-hi. Salut, sort i encerts!

diumenge, 15 de novembre de 2020

Jo sóc ANC. "En defensa pròpia"













(En anar a posar el títol, m'he atrevit a manllevar-lo del nostre gran poeta  i Jacint Verdaguer) 

Intoxicació, manipulació, tret de context... (Diversos)

....el senyor @JaumeMarfany que te bastant perque callar, ja que si recordo va ser apartat durant un temps després de que no quadressin els números a la primera assemblea de l'ANC (Carles Santacruz)

El que va fer ahir en @JaumeMarfany  és digne d'un bon espanyol (Lluís Gibert)

Al costat d’altres “perles” aquestes encapçalen el rànquing d”d’arguments” arran del darrer programa de Vull una resposta. Ja sóc ben conscient que twitter és  com les pistoles, les carrega el diable, i que no n’hauria de fer ni cas, però em sento obligat a escriure quatre ratlles sobre el tema.

“Jo sóc ANC”... Molt poca gent, si n’hi ha, és “tan ANC” com ho pugui ser jo. Des del gener de 2010 vaig participar en la creació del que més tard seria l’Assemblea. En aquells moments érem 200 persones que treballàvem i intercanviàvem documents per fer realitat el que crèiem que el país necessitava: un moviment independentista, plural, transversal, independent dels partits, que tingués com a únic objectiu la independència.

Vaig formar part del Secretariat Nacional fins al 2015 en què vaig haver de cessar per motius estatutaris. Em vaig responsabilitzar de la comunicació interna i veig ser vicepresident de l’ANC del 2013 al 2015. En el darrer any de mandat vaig iniciar els contactes amb l’Assemblea de Mallorca i la Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià, relacions que s’han anat ampliant després.

El meu pas pel Secretariat Nacional va tenir, segur, errors i encerts. Ara bé, sempre vaig treballar amb intensitat (bona feina!) i amb esperit de servei. Del 2011 al 2015 ni vaig ser apartat, ni vaig tenir la més mínima amonestació. El meu comportament sempre va ser disciplinat, digne i honrat. (Pren nota, Carles Santacruz).

Vaig començar a escriure en aquest blog el 2014. És un blog modest on hi podreu trobar més de 1.500 entrades i que ha tingut en aquests temps més de mig milió de visites. Hi trobareu de tot, però sobretot articles sobre independència i molts sobre l’Assemblea. Si tinguéssiu les ganes i la paciència (que no la tindreu) de mirar-ne uns quants podríeu adonar-vos que “jo sóc ANC”, crític si ho voleu, amb idees que potser no compartiu o que són l’antítesi de les vostres, però sempre amb la intenció de fer (segons el meu criteri) el millor per l’Assemblea. Abans, ara i espero que demà, “Jo sóc ANC”.

Dit això, anem al Vull una resposta. Jo no sóc periodista. Ho he dit moltes vegades, només sóc un activista cultural, lingüístic i independentista. Vull una resposta neix l’octubre de 2012, poc després de la gran manifestació de l’ANC i neix amb la idea principal de difondre el missatge de l’Assemblea i contribuir a l’avenç de l’independentisme. És un programa que, si ha estat acusat d’alguna cosa, és de no ser objectiu... I és que no n’és, d’objectiu. És un programa 200% independentista i el seu missatge és únic i clar: treballem per la independència.

Podeu repassar qualsevol dels seu 325 programes emesos fins ara. Hi trobareu centenars de convidats i centenars de tertulians que ens han anat acompanyant al llarg d’aquests vuit anys. Hi ha passat Carme Forcadell i Jordi Sánchez; els polítics del procés; quantitat de membres del Secretariat Nacional; independentistes de base d’un i altre signe. Hem fet tanta difusió com hem pogut de les diferents accions i projectes de l’Assemblea. Ha estat i és un programa molt transversal dins del món de l’independentisme. Un programa que sempre ha dit les coses tal com són. Clar i català.

El Vull una resposta ha agafat un vol inesperat aquestes dues darreres setmanes. Més aviat la darrera setmana. Les “acusacions” ens plouen (em plouen, com a director i presentador del programa) de tots els cantons.

Què vam fer des del Vull una resposta? El 5 de novembre vam tenir una conversa amb en David Fernández, vicepresident de l’Assemblea. Li vam preguntar sobre l’aprovació del document de 15 punts que expressava la posició de l’ANC davant les eleccions. També li vam preguntar sobre les dimissions que s’havien produït recentment i, finalment, li vam mostrar els resultats d’una de les votacions polèmiques perquè els 4 punts que s’havien refusat eren calcats al que es deia en el full de ruta de l’ANC. Les seves respostes les podeu veure aquí.

En el següent programa, 12 de novembre, a causa de l’enrenou que hi havia en algunes assemblees de base, vam decidir convidar representants d’algunes d’aquestes assemblees. Els vam fer les mateixes preguntes que al vicepresident i ells van donar les seves opinions. El programa el teniu aquí.

A partir d’aquí el diable es va disposar a carregar twitter i tot s’ha disparat. Fixeu-vos que els “arguments” més emprats pels twitaires són, més o menys, els mateixos que alguns polítics o personalitats mediàtiques fan servir quan se’ls ha enganxat infraganti en algun tema: “la informació està treta de context” “això és només intoxicació” “el mitjà o el periodista ha manipulat el tema”... A més, també cal intentar desprestigiar el mitjà o el missatger amb mentides o insults camuflats com el de dir-li “bon espanyol” a una persona que treballa per la independència des de fa més de 50 anys.

L’Assemblea va collonudament bé i jo només sóc un espanyol intoxicador i manipulador que, segons en Santacruz, va ser apartat de l'Assenblea per irregularitats econòmiques? Si voleu quedar-vos amb aquesta visió deformada de la realitat sou ben lliures de fer-ho.

Si no s'ho voleu creure, aquí teniu alguns interrogants per a la reflexió...

Per què no expliquem fil per randa què va passar en el plenari del SN del diumenge 25 d’octubre?

Perquè es van produir 7 dimissions, entre elles 4 membres del Comitè Permanent? NI el Secretariat ni els propis dimissionaris ens ho han aclarit.

Per què una dels dimissionaris fa marxa enrere i ara se la vol nomenar coordinadora d’una comissió?

Per què persones tan respectables com Chema Clavero primer fa un twit en què es mostra escandalitzat pel resultat de les votacions i després de parlar amb "algú o alguns" el retira i diu que la informació estava "fora de context"?

Per què es vota en contra de la proposta del Barcelonès que inclou els 4 punts polèmics?

No era suficient el que recull el Full de ruta com a posició de partida de l’Assemblea i, en tot cas, fomentar el debat entre les bases de com dur-lo a terme?

¿És cert que hi ha alguns secretaris nacionals escollits pel territori que fan cas omís del que es decideix en les assemblees comarcals i territorials i voten d’una altra manera?

¿És cert que moltes assemblees de base es queixen de manca d’informació, poca transparència i que no se les consulta i que no es fa cas de les seves peticions?

L’Assemblea ha decidit no pressionar els partits i ha optat, diuen, per informar l’electorat. És aquest el paper que ha de fer l’ANC de cara a unes eleccions força transcendentals?

El decàleg segurament estarà molt bé. No en tinc cap dubte. Ara bé, no deixa de ser la carta als Reis que potser fins tot alguns partits no tindran inconvenient a recollir. (i si no el recullen, què farà l’ANC?) Un decàleg que diu què haurien de fer els altres, però que en cap cas ens diu que farà l’Assemblea per tornar a tenir la força suficient per pressionar i conduir els partits. La carta al reis, meravellosa, però que en cap cas ens diu el COM la fem realitat.

Hi ha més coses, segur, que la gent de base o alguns membres del Secretariat podrien anar afegint a la llista

Acabo aquest llarg escrit amb el que vaig dir al davantal del Vull una resposta de la polèmica: 

L’Assemblea continua sent la base, els fonaments i l’estructura del gran moviment popular independentista. Seria, no només absurd, sinó temerari i inconscient voler prescindir-ne, deixar-la de banda o relegar-la a un segon terme en la lluita per assolir la independència i construir la República Catalana.

Més que mai necessitem l’Assemblea que sempre ha fet nosa a l’status quo. L’ANC combativa, lluitadora. L’ANC que només té un objectiu i que és el d’assolir la independència. L’ANC, capdavantera de la societat civil organitzada, autèntica impulsora del procés, que ha aconseguit en alguns moments la tan desitjada unitat d’acció amb les institucions nacionals i els partits polítics. L’ANC que sempre ha fet nosa. 

Jo sóc ANC.

divendres, 13 de novembre de 2020

Donem la veu a les assemblees de base de l'ANC

Vull una resposta, 9a temporada, emès per ETV Llobregat el 12 de novembre de 2020

Convidats:

Maria Mas,  coordinadora AT Alt Urgell

Adriano Raddi, coordinador AT Barceloneta

Joan Vila, coordinador assemblea exterior de Noruega

Davantal

Crec que ningú posarà en dubte que l’Assemblea Nacional Catalana és l’organització política més important del país. Al voltant de 43.000 associats i una altra xifra similar de simpatitzants. La seva xarxa de territorials, prop de 600, fa que arribi gairebé a tot el país. A més, compta també amb prop de 50 sectorials, autèntics lobbies de pressió en els seus àmbits naturals que omplen de contingut el missatge de l´ANC i les fan indispensables de cara al procés constituent de la República. I 40 assemblees exteriors. presents arreu del món col•laboren a ampliar-ne el ressò internacional.

Des del  2012 fins ara, els partits –determinats partits- han intentat sempre controlar o influir en les decisions de l’Assemblea, sobretot a patir del 2013 quan l’ANC esdevé una organització forta i poderosa, l’organització clau per garantir l’èxit del procés d’independència. Els diferents Secretariats Nacionals, sobretot a partir del 2015, han tingut molts problemes per tirar endavant la seva feina. Sovint, s’han mostrat dividits, indecisos i amb massa dubtes, superats, de vegades, per l’excés de responsabilitat que han comportat i comporten els diversos moments polítics i, malauradament, per ingerències més que partidistes.

L’Assemblea continua sent la base, els fonaments i l’estructura del gran moviment popular independentista. Seria, no només absurd, sinó temerari i inconscient voler prescindir-ne, deixar-la de banda o relegar-la a un segon terme en la lluita per assolir la independència i construir la República Catalana.

Més que mai necessitem l’Assemblea que sempre ha fet nosa. L’ANC combativa, lluitadora. L’ANC que només té un objectiu i que és el d’assolir la independència. L’ANC, capdavantera de la societat civil organitzada, autèntica impulsora del procés, que ha aconseguit en alguns moments la tan desitjada unitat d’acció amb les institucions nacionals i els partits polítics. L’ANC que sempre ha fet nosa.  

En parlem tot seguit amb els nostres convidats. 

Som-hi! Comencem!

Final

La frase de la setmana....de Baruch Spinoza, filòsof holandès del segle XVII

“Si no vols repetir el passat, estudia’l”

Marxem amb el pensament posat en tota la nostra gent, la que pateix repressió, presó i exili. Els volem lliures. Els volem a casa.

Tornem la setmana que ve. Que tingueu molt bona feina!

divendres, 6 de novembre de 2020

Comunicat territorial de Gràcia (Barcelona)

 Demanda adreçada al Secretariat Nacional, acordada per l’assemblea de la territorial de Gràcia, el 22/10/2020

L’assemblea de la territorial de Gràcia, reunits el dijous 22 d’octubre de 2020, hem acordat escriure al Secretariat Nacional en referència al missatge que vam rebre els socis, el 14 d’octubre, anunciant un ple extraordinari del Secretariat Nacional aquest diumenge 25 d'octubre i animant-nos a debatre a les assemblees de base com hem d'encarar aquestes eleccions i quin és el rol que hem de prendre.

En aquest correu s'esmenta que "aquest procés extraordinari permetrà presentar diverses propostes de resolució, debatre-les i votar-les", i també que "seran les secretàries i secretaris nacionals qui podran presentar propostes, però t'animem a debatre-ho a la teva assemblea de base". Però no s'especifica com hem de desenvolupar aquest debat.

Quines són les propostes que hem de debatre? Les ATs podem fer arribar les nostres propostes al SN? Com ho hem de fer, a través dels secretaris/es de referència? Aquestes propostes, només es debatran i votaran al SN o també podrem participar-hi les ATs?

Es convida les ATs a debatre sobre el tema, sense propostes concretes i sense obrir un procés participatiu a tots els socis, bé sigui directament o a través de les assemblees de base. Un cop haguem fet el debat, què s'espera que hem de fer?

Ens sembla poc seriosa la manera en què s'ha abordat aquest tema i demanem al SN que obri un procés participatiu a tots els socis, a través de les assemblees de base, amb temps i forma correctes, i que acabi amb una consulta als socis sobre diferents opcions, i amb preguntes fàcils de respondre.

Un cop feta aquesta demanda, de la qual esperem alguna resposta del SN, us informem dels principals punts que van sortir al debat que vam fer a la nostra assemblea. No és una proposta concreta, consensuada i votada a l’assemblea, perquè no se’ns demanava això, sinó una relació d’idees que van anar sortint entre els socis presents:

• L’Assemblea no ha de fer posicionaments polítics. No podem dir a la gent a qui ha de votar i a qui no.

• Cal exigir claredat als partits respecte del posicionament i els passos cap a la independència, i assegurar-nos que ho compleixen.

• La clau és la unitat dels partits, que vagin junts, o separats però a l'una.

• La clau de l’Assemblea és la capacitat de seducció de tots els independentistes.

• També ens hem d’esforçar a aconseguir que els Comuns diguin (o vegin) que independents viurem millor.

• Cal seduir els ciutadans i els partits cap a la independència.

• Cal fer negociacions fermes i decidides amb els partits. Han de ser privades, no poden ser públiques.

• Els partits no cal que vagin junts, però sí que han de tenir una estratègia conjunta cap a la independència de la República Catalana.

• En aquest moment, l'estratègia conjunta ha de ser la de mirar cap al país i no la de perpetuar-se en els interessos de partit.

• La feina de L'ANC és treballar per aconseguir una estratègia conjunta de totes les forces independentistes.

• També hi ha un camp molt important per dedicar-hi esforços: el dels abstencionistes.

Vila de Gràcia, dijous 22 d’octubre de 2020

Dimissions al SN

 


Comunicat comarcal Vallès Occidental

 Des de la Comarcal d’Assemblees Territorials del Vallès Occidental reunides el dilluns 26 d’octubre per valorar els 15 punts aprovats en la proposta de resolució aprovada en el ple del Secretariat Nacional del dia 25 d’octubre, volem manifestar el següent:

1.- La nostra comarcal va proposar a les diferents territorials de la comarca que es debatessin propostes per presentar al ple. Com a conseqüència d’aquest debat a fons i seriós, es va elaborar un document de consens que es va fer arribar al ple a través dels nostres secretaris nacional de la comarca.

Aquest debat es va haver de fer a corre-cuita per la imminència del ple que no es va considerar oportú ajornar. Aquest ajornament hauria fet possible un debat més tranquil a totes les territorials que ho volguessin fer.

2.- Un cop rebut el document amb la resolució aprovada en el ple, volem expressar la nostra sorpresa i la nostra decepció per què no recull cap de les nostres propostes i en canvi, apareixen tot de propostes que considerem buides de contingut i que refermen el processisme. No concreten quin ha de ser el posicionament de l’Assemblea davant les properes eleccions. Es limiten a bastir accions superficials que en cap cas volen pressionar ni influir en els programes dels partits. Només deixar constància de la proximitat d’aquests a un enigmàtic decàleg que no coneixem encara.

3.- Entre els diferents punts no apareixen referències als punts claus del full de ruta aprovat a la darrera AGO (unilateralitat, compromís dels partits si s’obtenia el 50+1 dels vots,...). No podem acceptar un retrocés en els plantejaments i objectius aprovats en assemblea.

4.- Es pretén posar a votació els quinze punts per separat, molts dels quals fan referència al decàleg de propostes que encara s’ha de elaborar. Considerem totalment antidemocràtic aprovar o no aquest document, sense conèixer el contingut del decàleg, a més de la situació incongruent que es pot general amb l’aprovació d’alguns dels quinze punts i el rebuig dels altres...

Des del Vallès Occidental, considerem que elaborar documents com aquest, resta credibilitat a l’Assemblea i ens debilita com a entitat, motor del procés cap a la independència

Per tot això exigim:

a) Congelació del document i reelaboració a partir del debat real de les bases (assemblees de base) de manera que reculli el sentiment real de les assemblees.

b) Ajornament de la consulta als socis. Com a mínim fins que no es coneguin els punts del decàleg i s’hagi produït el debat real de cara a un enfortiment del nostre posicionament davant uns partits i institucions que només pretenen gestionar una autonomia.

 

Comunicat comarcal del Maresme

 SENSE RUMB?!!!!

CAP A ON ANEM, ANC?!!!

El passat 25 d’octubre es va fer un plenari del secretariat nacional on es van plantejar propostes molt rellevants de cara les eleccions del 14 de febrer.

L’endemà, a la reunió de comarcal, ens assabentem amb total astorament que la proposta del Maresme, subscrita per 26 de les 30 Assemblees de Base que tenim a la comarca, ha estat aprovada PER TAN SOLS 28 vots a favor! Amb 18 vots EN CONTRA i 14 en blanc .

Davant d’aquest fet ens preguntem:

Com és possible que l’actual secretariat no subscrigui fil per randa el que es recull en aquesta proposta, si només recull de forma literal el contingut del Full de Ruta aprovat en la darrera Assemblea General de Socis.?

Es que el actual secretariat a modificat els objectius estratègics de la nostre entitat sense consulta en Assemblea als socis?

Hem de restar impassibles quan gran part del Secretariat Nacional no comparteix els objectius del Full de Ruta aprovat per la majoria del socis?

Per si no en teníem prou, també veiem com una proposta presentada des del barcelonès és tombada de manera flagrant. La proposta concretament deia això:

“L’ANC demanarà el vot només per aquelles formacions independentistes que signin i incorporin els següents punts en el seu programa electoral:

1.- exposar i implementar una estratègia conjunta de les forces independentistes per a fer efectiva la República Catalana, seguint el mandat del primer d’octubre de 2017 i fent front comú a la repressió de l’Estat espanyol.

2.- que, sigui quina sigui la correlació de forces sorgida de les urnes, en cap cas es pactarà, ni facilitarà de cap manera, la formació d’un govern amb forces unionistes/constitucionalistes espanyoles.

3.- ratificar al Parlament la declaració d'independència aprovada el 27 d'octubre de 2017.

4.- formar un Govern integrat exclusivament per formacions que es defineixen com a independentistes.

Finalment, i si s’aprova un o més dels punts anteriors:

5.- Uns dies abans de les eleccions l’ANC farà públics els partits que signin i incorporin els següents punts en el seu programa electoral.

6.- El Secretariat Nacional ratificarà aquesta proposta de resolució amb el vot telemàtic dels associats/des”

Els secretaris i secretaries voten punt per punt i els resultats ens deixen encara més fora de lloc :

Punt 1: 13 sí 42 NO 7 blanc

Punt 2: 17 sí 38 NO 8 blanc

Punt 3: 17 sí 38 NO 8 blanc

Punt 4: 16 sí 39 NO 7 blanc

Jutgeu per vosaltres mateixos...

Rellegiu aquests punts, aquestes reflexions i preguntem-nos, aquest secretariat nacional ha de fer pressió als partits polítics en les properes eleccions?. Unes eleccions que s’han de convertir en un veritable plebiscit per fer realitat el mandat sorgit de les urnes d’1 d’octubre. Unes eleccions en les que podem fer realitat la República Catalana o patir 4 anys més de autonomisme, y posposar la nostra independència “sine die”...

Davant d’aquesta situació sembla clar que l’ANC ha perdut clarament el lideratge i gran part del secretariat nacional el rumb.

Atès aquest panorama potser ja és l’hora, per ètica i coherència, que algunes persones que diuen representar-nos facin un pas al costat, si no comparteixen, com sembla, els objectius dels seus representats.

Amb aquesta tessitura les Assemblees Territorials hem de reaccionar de forma ràpida i contundent!!!!

Recuperem l’Assemblea per els socis, i sobretot recuperem l’Assemblea per fer-la treballar per aconseguir la Independència del nostre País!!!!

Ens hi juguem el nostre futur!!!!

Ens hi juguem la nostra llibertat!!

Si hi estàs d’acord, comparteix-ho amb els teus companys/es i connectat per ZOOM a la propera comarcal, aquest dissabte dia 7 de novembre a les 10 del matí (demana l’enllaç al coordinador/a de la teva Territorial).

Fem que aquet secretariat recuperi el rumb!!!!.


Proposta resolució territorial del Barcelonès

 ustificació

En la campanya de les eleccions al Parlament de Catalunya del 21 de desembre de 2017, els partits independentistes es van comprometre, de manera inequívoca, a restituir el govern legítim i a fer efectiva la República catalana.

Després de dos anys i mig de legislatura, els partits independentistes amb representació parlamentària (JxCAT, ERC i CUP), tot i tenir la majoria, no han dut a terme aquest objectiu, ni tampoc han estat capaços de teixir una estratègia conjunta per intentar assolir-los, així com de preservar la unitat necessària per defensar les institucions del país i per fer front a la repressió de l’Estat espanyol.

La unitat de l’independentisme és absolutament necessària i imprescindible per a poder avançar i superar el moment de desconcert.

L’Assemblea Nacional Catalana, com a entitat aglutinadora del moviment independentista, ha de continuar treballant per la unitat estratègica de l’independentisme, demanant la complicitat de tots els actors polítics i socials independentistes, tal i com queda palès en el Full de Ruta aprovat per l’AGO:

“De cara a les properes eleccions al Parlament de Catalunya, caldrà iniciar una campanya de presència pública en els mitjans de comunicació i en actes diversos per exigir als partits una proposta de mandat cap a la independència, que inclogui la via unilateral, amb una unitat estratègica que la sustenti. Aquesta proposta haurà de definir les circumstàncies i/o els moments propicis per exercir aquesta via unilateral.

S’haurà de generar un ambient previ de plebiscit unilateral que converteixi les eleccions en un acte d’autodeterminació amb una força similar a l’1 d’Octubre. Existeixen fórmules per assolir-ho si comptem amb la complicitat de totes les forces polítiques i socials, i és la nostra responsabilitat proposar-les i defensar-les. Hem de recuperar el lideratge en acció política propositiva i proactiva.

L’Assemblea només donarà suport als partits polítics que assumeixin explícitament aquesta proposta de mandat. Denunciarem públicament aquells que, tot i haver manifestat el seu compromís, l’incompleixin.

Si fruit d’aquestes eleccions es constatés una majoria social independentista a partir del 50%+1 dels vots, s’hauria de validar l’estratègia unilateral i el Parlament hauria de donar pas a la investidura d’un govern disposat a reconèixer la voluntat de la majoria social.

El nou govern català hauria de ser capaç de preparar i bastir amb determinació les eines necessàries per, quan fos el moment, rehabilitar la declaració del 27 d’Octubre i fer una declaració política en seu parlamentària. Així mateix, hauria de demanar a la ciutadania que l’acompanyés en la defensa de la llibertat del nostre país davant dels poders de l’Estat espanyol, que de ben segur pretendrien actuar novament per anul·lar la nostra sobirania. Alhora s’hauria de demanar el reconeixement internacional.”

(Punt 3.1.2. Partits polítics. Dins Línies d’acció estratègica. Full de Ruta 2020-2021, Assemblea General Ordinària)

Proposta de resolució

L’ANC demanarà el vot només per aquelles formacions independentistes que signin i incorporin els següents punts en el seu programa electoral:

1.- exposar i implementar una estratègia conjunta de les forces independentistes per a fer efectiva la República Catalana, seguint el mandat del primer d’octubre de 2017 i fent front comú a la repressió de l’Estat espanyol.

2.- que, sigui quina sigui la correlació de forces sorgida de les urnes, en cap cas es pactarà, ni facilitarà de cap manera, la formació d’un govern amb forces unionistes/constitucionalistes espanyoles.

3.- ratificar al Parlament la declaració d'independència aprovada el 27 d'octubre de 2017.

4.- formar un Govern integrat exclusivament per formacions que es defineixen com a independentistes.

Finalment, i si s’aprova un o més dels punts anteriors:

5.- Uns dies abans de les eleccions l’ANC farà públics els partits que signin i incorporin els següents punts en el seu programa electoral.

6.- El Secretariat Nacional ratificarà aquesta proposta de resolució amb el vot telemàtic dels associats/des.

Forma de votació

Es proposa que aquesta proposta de resolució es voti punt per punt.


Proposta resolució dimissionaris

 Justificació

A ningú se´ns escapa que estem sense lideratges clars de cara a assolir el mandat de l´1-O i la implementació de la República Catalana. Tenim un govern, que actúa actua de gestoria restant sotmès a les directives de Madrid i uns partits polítics que vetllen més per els seus interessos, que no pas pel desig majoritari de la societat catalana.

Dilluns, 28 de setembre, a través d’un acord entre els dos partits majoritaris, que van excloure activament la resta d’actors, el govern de Catalunya va decidir acatarel més ràpid possiblela inhabilitació del president Torra i pactar un calendari de rendició fins les eleccions del febrer.

Aquest pacte de la vergonya segella la mort definitiva del que hem conegut com a procés, i demana una reflexió al voltant dels dos grans paradigmes que han guiat el full de ruta de l’Assemblea, i que es basen en la  noció del poder de convenciment o soft power de la societat civil:

1. La idea de que la mobilització de la gent força els partits a avançar en una direcció concreta, ja no funciona. Portem tres anys de mobilitzacions de tot tipus, amb els partits, al marge dels partits i contra els partits, i la tònica general ha estat ignorar els missatges que arribaven de la societat civil.

2. La "unitat" per si sola no resol cap problema. De fet, en els últims temps, cada cop que els partits s’han posat d’acord ha estat precisament per fer passes enrere, ja sigui amb la investidura del MHP Torra o per acatar la seva inhabilitació.

Tots els partits han comprat allò que l´Assemblea ja fa 2 anys que estem dient, que “si superem el 50%+1 dels vots a les eleccions...”, però amb diferències substancials respecte del que han aprovat els nostres socis als dos darrers Fulls de Ruta. Uns ens parlen de repetir varies eleccions les majories absolutes, altres ens diuen que una majoria del 50%+1 ens legitima per seure i negociar amb l´estat espanyol, i els de més enllà diuen que hem de repetir el referèndum d´aquí 2 ó 3 anys. En definitiva...res de nou.

Com diem també al mateix document aprovat per l´AGO: “Aquests actors polítics estan posposant i abandonant, a causa de la seva lluita per l´hegemonia autonòmica, el nostre objectiu fundacional, la independència de Catalunya.

Les propostes de diàleg, d´intent de reformular la unitat estratègica, han caigut en sac foradat. Cal donar un pas endavant, valent, decidit i mirant de culminar el nostre objectiu fundacional.

Els proposants d´aquesta PdR tenim clar que calen polítics valents i disposats a fer efectiva la independència i que no ho faran aquells que tenen interessos més enllà dels de país.

També tenim molt clar, abans que es pugui interpretar d´un altre manera, que l´Assemblea MAI s´ha de convertir en un partit polític. Som l´actiu més valuós que té el moviment independentista i la nostra transversalitat, és la que ha fet que siguem un referent de cara als partits

Proposta de resolució

Per tot el exposat abans, proposem que l´Assemblea promogui i doni suport explícit a aquelles formacions polítiques o candidatura transversal i bastida des de la societat civil que acompleixi els següents requisits, i que no són altres que els que demanem al nostre Full de Ruta i amb l´objectiu de generar un ambient previ de plebiscit unilateral que converteixi les eleccions en un acte d´autodeterminació amb una força similar al primer d'Octubre

1. LAssemblea promourà i donarà suport a aquelles formacions polítiques que assumeixin explícitament aquesta proposta de mandat. Denunciarem públicament aquells que, tot i haver manifestat el seu compromís, l'incompleixin.

2. Si fruit d´aquestes eleccions es constatés una majoria social independentista a partir del 50%+1 dels vots, s´haurà de validar l'estratègia unilateral i el Parlament hauria de donar pas a la investidura d´un govern disposat a reconèixer la voluntat de la majoria social.

3. Fer efectiva la declaració del 27 dOctubre, aixecar la DUI, publicar-ho al DOGC i fer una declaració política en seu parlamentària.

4. Demanar, exigir, fer una crida a la ciutadania que acompanyés a Govern i Parlament en la defensa de la llibertat del nostre país davant dels poders de l´estat espanyol, que de ben segur pretendrien actuar novament per anul·lar la nostra sobirania. Alhora, s'hauria de demanar el reconeixement internacional

Per fer efectiu tot això, l´Assemblea conclou:

A) Donar un mandat de pacte a una delegació de l’Assemblea amb totes les llistes que es vulguin presentar a les eleccions. Aquesta delegació podrà oferir com a contrapartida el suport extensiu de l’Assemblea a qualsevol llista en termes de mobilització, comunicació i qualsevol altre tipus de recolzament que es pugui posar sobre la taula.

B) L’Assemblea es dona fins el 20 de novembre, com a màxim, per a poder tancar aquest pacte.

Paral·lelament, durant aquest període l’entitat es reserva el dret d’explorar altres opcions.

C) En cas d’acord amb una o més llistes, els termes s’hauran de fer públics i hauran de validar-se mitjançant una consulta a la massa social de l’Assemblea, entre el 25 i el 29 de novembre

D) En cas que no s’arribés a un acord satisfactori amb cap de les llistes o que la massa social voti que “No”, igualment es convocarà una nova consulta entre les dates ja mencionades, amb possibles alternatives.

Forma de votació

En bloc, mitjançant el sistema de votació Zoom

Dimissió Salvador Vergés

 








Full de ruta 2020 ANC

 


Crisi a l'ANC? Parlem amb el vicepresident David Fernández. Analitzem la darrera enquesta del CEO

Vull una resposta emès el 5 de novembre de 2020 per ETV Llobregat

9a temporada

Convidats:

David Fernández,  vicepresident ANC

Olga Amargant, advocada

Francesc Abad, analista polític.      

El mes de març passat, l’Assemblea Nacional Catalana va celebrar la seva VIII Assemblea General Ordinària en el marc de la qual es va aprovar el Full de Ruta 2020. En aquest Full de Ruta s’especificava de manera concreta quina havia de ser la posició de l’Assemblea davant les properes eleccions al Parlament de Catalunya.

Tot i així, el Secretariat Nacional va decidir convocar una reunió el passat 25 d’octubre per decidir, malgrat constar en el Full de Ruta, quin havia de ser el posicionament de l’organització en els eleccions previstes per al proper 14 de febrer.

Aquest darrer plenari va resultar molt conflictiu i ha acabat provocant la dimissió de sis membres del SN, quatre dels quals pertanyen al Comitè Permanent. Els diferents mitjans han parlat d’una crisi sense precedents a l’Assemblea Nacional Catalana.

Una crisi que possiblement no és d’ara, sinó que ha anat creixent i s’ha anat enquistant en el si del SN de l’ANC. Problemes que arrenquen de fa uns anys amb la presidència de Jordi Sánchez i que s’han anat accentuant des que Elisenda Paluzie està al capdavant de l’organització. 

El primer que hauríem de tenir tots ben present és que cal diferenciar entre el Secretariat Nacional (SN) de l’ANC, que és un òrgan de govern executiu que regeix, administra i representa l’entitat entre dues assemblees generals i allò que realment és l’Assemblea, que són els seus associats i, per damunt de tot, les seves assemblees de base, altrament dites territorials, sectorials o exteriors. Aquesta és la veritable, única i gran força de l’Assemblea.

Crisi a l’ANC? En tot cas hauríem de parlar de crisi en el SN de l’organització.

En parlem tot seguit amb els nostres convidats. 

Som-hi. Comencem! 

Final

La frase de la setmana del polític britànic Winston Churchill:

Un optimista veu una oportunitat en qualsevol calamitat. Un pessimista veu una calamitat en qualsevol oportunitat.

Marxem amb el pensament posat en tota la nostra gent, la que pateix la repressió, la presó i l’exili, Els volem lliures. Els volem a casa.

Tornem la setmana que ve. Que tingueu molt bona feina!