dijous, 28 d’abril del 2022

Els orígens del miracle econòmic català. Farmàcia "La reunión", l'Havana. L'església catalana entre la guerra i la postguerra

La CLAU de la nostra història. Programa 189. Emès el 27 d'abril de 2022 per ETV Llobregat i TerraMar

Hem viscut un nou Sant Jordi.... més relaxats i sense mascareta, malgrat que la Covid continua formant part de les nostres vides.

Un nou Sant Jordi en què llibres i roses han hagut de lluitar contra un drac disfressat de pluja, vent i calamarsada. Diverses parades i molts llibres es van fer malbé i moltes de les parades van veure’s obligades a plegar abans d’hora.

Un nou Sant Jordi en què, un any més, el sector literari i molt especialment les petites editorials i llibreries s’han jugat -i molts han perdut- una bona part de la facturació en un sol dia.

Un nou Sant Jordi en què, un any més els llibres més venuts corresponen a escriptors mediàtics. Així en els llibres de ficció, el més venut ha estat “Benvolguda”, d’Empar Moliner i en els de no ficció “La vall de la llum”, de Toni Cruanyes.

Cal remarcar que en l’apartat de literatura infantil i juvenil, s’hi ha imposat “Catalanament” de la Incorrecta. Un llibre recomanable per a tothom, no únicament per a joves. Una obra que ens permet descobrir maneres de dir, recuperar paraules, renecs, embarbussaments... que ens permet conèixer i sorprendre’ns davant l’etimologia d’algunes paraules. I tot plegat de manera divertida. Molt recomanable. 

Deixem enrere, doncs, un nou Sant Jordi amb el desig que la compra i, sobretot, la lectura de llibres formi part de la nostra vida quotidiana, perquè, com deia l’escriptor francès Jules Renard:  “Quan penso en tots els llibres que em queden per llegir, tinc la certesa de ser encara feliç”.

Final

Del filòsof i escriptor Jean Paul Sartre: "Fins i tot el passat es pot modificar; els historiadors no paren de demostrar-ho."

Us esperem la setmana que ve aquí, a LA CLAU de la nostra història.

Que passeu una molt bona setmana.

El racó de les expressions de Josep M. Calbet. "El Catalangate", l'espionatge a l'ndependentisme

Convidats

Josep Maria Calbet, Mestre i pedagog jubilat però persistent en servei al país i la llengua

Olga Amargant, presidenta de la Coordinadora de l’Advocacia de Catalunya

Josep Ferrer, president AExRC

Francesc Matas, membre de l’Aurora i d’AExRC

Davantal

“El CNI es un organismo que no de puede defender” Margarita Robles, ministra de Defensa.

El Catalangate és un dels casos més sonats d’espionatge a polítics i ciutadans. El cas ha estat fet públic per Citizen Lab, laboratori de la Universitat de Toronto que estudia els controls d'informació que afecten l'obertura i la seguretat d'Internet i que amenacen els drets humans. Citizen Lab el qualifica com el cas d’espionatge més gran en la història contra dirigents polítics i ciutadans.  El premi Pulitzwer Ronan Farrow en va fer un reportatge d’investigació al New Yorker.

A través del programa Pegasus, al qual només tenen accés els Estats, van poder endinsar-se en els mòbils de 65 persones, (només la punta de l’iceberg). Hi van accedir a les seves fotos, xats, correus, xarxes socials, paraules clau, comptes bancaris… fins i tot els van poder activar el micròfon i la càmera i enregistrar converses.

Tot plegat apunta a l’Estat espanyol i els seus serveis secrets. Tota l’activitat del CNI és considerada i classificada com a secreta. No s’hi pot accedir ni es pot difondre. Els serveis secretes espanyoles es regeixen, encara avui dia, per una llei franquista de 1968. Tant els governs de PP i del PSOE i Comuns n’han impedit sistemàticament la modificació.

Aquesta llei franquista, per exemple, no posa un termini concret en què la informació classificada es desclassifiqui automàticament. Així secrets sobre el cop d’estat del 23-F, tot el relacionat amb els GAL, l’atemptat de l’11-M, els informes sobre l’Imam de Ripoll i l’atemptat de les Rambles de Barcelona, quedarà per sempre amagat... si ningú no modifica la llei.

El CNI, com tots els serveis secretes en una democràcia, hauria d’estar sotmès al control parlamentari i donar compte de les seves activitats en una comissió del Congrés. Doncs, bé, aquesta comissió fa tres anys que no existeix. Ningú, absolutament ningú, fiscalitza les activitats del CNI. I per què, fa tres anys que la Comissió està inactiva? Per què existeix un veto perquè s’hi incorporin els partits independentistes.

Com va dir l’excap de policia Eugenio Pino quan va declarar a la comissió Kitchen, “lo haría todo por España”. I davant la pregunta de Gabriel Rufiàn “¿Todo? ¿más allà de la ley?” Pino va respondre: "En ese caso, seguramente ley no existiria, si tuviéramos que hacer todo por España".

En parlem tot seguit amb els nostres convidats. Som-hi, comencem!

Final

Frase de la setmana del poeta i escriptor uruguaià Mario Benedetti

“Quan crèiem que teníem totes les respostes.... de sobte, van canviar totes les preguntes”

Tenim el pensament posat en tota la nostra gent, que és tota la que pateix la repressió, la presó i l’exili. Els volem lliures. Els volem a casa.

Tornem la setmana que ve. Que tingueu molt bona feina!

dimarts, 26 d’abril del 2022

Llengua, cultura i llibertat! No a la modificació de la Llei de Política Lingüística

 

Primer van intentar aprovar la modificació la mateixa setmana. Després ho van endarrerir fins al 26 d’abril  i ara, si no hi cap altra endarreriment, el 9 de maig el Parlament decidirà si reforma la Llei de Política Lingüística (LPL) i en quins termes es farà la modificació. 

Com molt bé recordarem, la darrera setmana de març, poc abans de l’acabament del termini de dos mesos que tenia el govern per complir la sentència del 25%, ERC, Junts, PSC i comuns van presentar un pacte de reforma de la LPL  que reconeixia el castellà com a llengua d’ús a l’escola.

Fem memòria de quin és el redactat actual que diu:

El català, com a llengua pròpia de Catalunya, ho és també de l'ensenyament, en tots els nivells i les modalitats educatius.

La proposta pactada entre les quatre forces polítiques acabaria dient:

El català, com a llengua pròpia de Catalunya, és la llengua normalment emprada com a llengua vehicular i d’aprenentatge del sistema educatiu. També és emprat el castellà en els termes que fixin els projectes lingüístics de cada centre, d’acord amb els criteris que s’estableixen a l’apartat 3.

La proposta actual d’acord també suprimeix el punt vuitè de l’article 21 que diu:

L’alumnat que s’incorpori tardanament al sistema educatiu de Catalunya ha de rebre un suport especial i addicional d’ensenyament del català.

El pacte va ser elaborat en el més estricte silenci i discreció. Fins que els tres partits no van arribar a l’acord aquest no es va fer públic. La proposta, a més, ha estat tramitada pel procediment de “lectura única”, cosa que evita que passi per Consell de Garanties Estatutàries. Això és especialment greu, tenint en compte que aquesta proposat vulnera l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, com vol bé s’argumenta en el manifest del Col·lectiu Maspons i Anglasel: “Pel català a l’escola, rebutgem la proposició de modificació de la Llei de Política Lingüística”.[1] 

Un pacte fet amb premeditació i traïdoria? Si ens atenim a la definició de les paraules, s’apropa força a la manera d’arribar-hi:

Traïdoria: Cautela presa o conducta enganyosa de l’executor d’un delicte per a evitar de córrer cap risc.

Els quatre partits polítics no van consultar en cap moment ni als principals afectats –comunitat educativa, famílies, associacions de pares i mares, sindicats de professors i estudiants, etc.- ni tampoc a les principals entitats i associacions que treballen en la defensa i la promoció de la llengua catalana. Una decisió, doncs, estrictament política fonamentada en l’estratègia actual de no confrontació. Una decisió que no fa res més que acceptar algunes de les tesis mantingudes sempre pel PP i per C’s i acatant –de manera desdibuixada- les darreres sentències dels tribunals. 

El problema no ve de la sentència del 25%, sinó que cal situar-lo uns quants anys abans. Tot arrenca de la sentència del juny de 2006 del Tribunal Constitucional espanyol sobre l’Estatut aprovat en referèndum pel poble de Catalunya.

La sentència del Tribunal Constitucional remarcava que la definició del català com a llengua pròpia de Catalunya no podia justificar la imposició estatutària d'aquesta llengua en detriment del castellà. A més, va col·locar el català i el castellà al mateix nivell en els àmbits en què el català prevalia per sobre del castellà, com per exemple l'educació. Segons la sentència, l'Estatut no impedia el dret "a rebre l'ensenyament en castellà com a llengua vehicular" i recordava que era “constitucionalment obligat" que les dues llengües fossin reconegudes "com a vehiculars". En aquest sentit, afegia que els "particulars són titulars de rebre l'ensenyament en qualsevol d'aquestes", una situació que col·locava el sistema d'immersió lingüística català en un greu estat de vulnerabilitat.

A partir de 2006, les sentències han nat degotant de manera constant fins arribar a la darrera que afectava directament a l’escola Turó del Drac de Canet de Mar.

Mai, però, fins ara, absolutament ningú s’havia plantejat mai que les diferents sentències, basades en la del Tribunal Constitucional de 2006, i contínuament reivindicades i exigides, tant pels partits polítics com PP, C’s o Vox, com per associacions com L’Assemblea per una Escola Bilingüe (AEB); Convivència Cívica Catalana (CCC); Hablamos Español: la Federació AMPA total o, darrerament, l’associació sindical Jucil de la Guàrdia Civil, fossin recollides en una llei catalana i, per a més inri, la Llei de Política Lingüística.

El rebombori d’indignació que es va produir immediatament després de conèixer-se el pacte va forçar els tres partits a congelar-ne provisionalment el redactat i a establir converses amb la comunitat educativa per tal de generar un consens més ampli.

El 28 de març es reuneix el plenari de la Plataforma Som Escola. S’arriba a l’acord d’emetre un comunicat en què es demani la retirada de la proposta de reforma de la LPL i també es doni suport a la convocatòria de concentració d’Enllaçats per la Llengua del dissabte 2 d’abril. No obstant aquest acord, en les reunions de la permanent de Som Escola es van manifestar opinions discordants i, després de dies d’estira i arronsa, finalment apareix el comunicat el 7 d’abril en què apareix la frase “màgica”:

L’endarreriment del ple on es tractarà la proposta a finals d’abril obre la porta a poder tenir el necessari debat social i a poder presentar aportacions i esmenes.

Som Escola (la Permanent que no pas el Plenari) acaba acceptant, doncs, que sí que es reformi la LPL, si bé no en els termes actuals i obre les portes a un nou redactat que, sigui el que sigui, continuarà modificant una llei catalana, aprovada pel Parlament autonòmic català i que és un autèntic tret al peu al procés de normalització lingüística.

Ens trobem, doncs, davant dues possibilitats: la primera, que proposa Som Escola entrant en el joc dels partits polítics, és la de reformar la LPL, encara no sabem en quins termes. Els partits ho accepten perquè saben que se’n poden sortir amb les entitats afins amb què compta dins de la Permanent (que no del Plenari) de Som Escola. La segona: la retirada de la proposta i preparar-se per a la inevitable confrontació.

I  preparar-se per a la confrontació... Com?

En primer lloc, la responsabilitat de no aplicar les lleis que acaben amb la immersió lingüística és responsabilitat del Govern i de la Conselleria d’Educació. De cap manera pot caure la responsabilitat ni sobre els professionals ni sobre les direccions dels centres educatius.

En segon lloc, els pares i mares de l’escola Turó del Drac de Canet de Mar ens han marcat un camí. Les famílies de P5, les primeres afectades per la sentència del 25% de castellà, han presentat una demanda judicial, amb el suport d’Òmnium, a la recerca d’una jurisprudència. Volen arribar, si és necessari (i crec que en serà) arribar fins als tribunals europeus. Les famílies, decidides i fermes en la defensa dels seus drets, volen entrar en el fons del litigi per deixar sense efecte l’ofensiva dels tribunals contra el model d’escola catalana, és a dir, fent allò que se suposa que hauria de fer el govern, però que evidentment no fa.

Internacionalitzar també el conflicte lingüístic, com ja han començat a fer set organitzacions de la societat civil que s’han unit per reclamar al relator de minories de les Nacions Unides que actuï per frenar la campanya dels tribunals espanyols que busca tombar la immersió i imposar la vehicularitat del castellà al sistema educatiu de Catalunya.

En aquest sentit, recomano la lectura de l’exhaustiu article de l’advocat Benet Salellas en què explica els arguments per a la defensa jurídica de l’escola immersiva en català i els perills de l’actual proposta de reforma. [2]

Necessitem que la reacció dels pares i mares de Turó del Drac es multipliqui arreu del país. Que siguin centenars les escoles on les famílies s’organitzin i contraataquin. Hem de ser capaços de contraatacar qualsevol mesura contra la llengua amb milers i milers de signatures; milers de veus als mitjans i als tribunals, a les escoles, a les associacions, a les entitats. Milers i milers de veus als carrers.

dilluns, 25 d’abril del 2022

Pau Casals, música i compromís. La guerra freda o el compromís cívic per la pau

LA CLAU de la nostra història. Programa 188. Emès el 20 d'abril de 2022 per ETV Llobregat i TerraMar 

Benvingudes i benvinguts a una nova CLAU de la nostra història. Programa 188

Som a la setmana de Sant Jordi, la Diada de la rosa i el llibre. Aquesta tradició singular ens identifica com a poble a ulls del món. Un signe que alhora  mostra la força d'una indústria, la de l'edició de llibres que ha estat primerenca des de la invenció de la impremta.

La presència dels llibres al llarg de la història de la nació catalana ha estat constant i molt estreta pel fet que una societat vinculada a les activitats mercantils com la nostra, des de tants segles enrere, requereix de molta gent capaç de llegir i escriure. Cartes, contractes, escandalls, factures, assegurances, manuals de múltiples oficis, disciplines o tècniques, els avenços científics o filosòfics, deixes testamentàries, accions i obligacions, en fi tots els instruments jurídics i les lleis que calia conèixer per a l'exercici correcte de la majoria de professions. Vet aquí perquè els llibres, objecte utilíssim, ens han acompanyat des de temps immemorials.

Alguns detalls ens revelen fins a quin punt aquest objecte preciós es deu a la indústria en la nació catalana ja des de molt abans que Gutemberg comences a compondre textos amb lletres de metall fos. Una curiositat, Ramon Llull, a finals del segle XIII, en el seu Llibre de Meravelles va fer la primera il·lustració tridimensional per mostrar els planetes del sistema solar. També val la pena recordar que la catalana fou la segona bíblia impresa en una llengua vulgar, és a dir en la llengua que parlava el poble i no en llatí, una obra que per cert fou prohibida pel tribunal de la santa Inquisició, recollida i cremada, una pèrdua terrible per a la cultura catalana.

També foren prohibits els llibres que parlaven del Nou Món. No obstant això sabem que els colonitzadors llegien la Celestina o l'Amadís de Gualba, obres totes elles molt properes a la cultura catalana.

Final

La frase de la setmana de l’escriptor Àngel Guimerà:

"La llengua i la història són el botí més preuat a l'hora de sotmetre un poble"

Marxem, però tornarem a ser aquí la setmana que ve. Us hi esperem per descobrir noves CLAUS de la nostra història.

Que tingueu molt bona setmana.

dijous, 14 d’abril del 2022

Qui eren i com s'arruïnaven els banquers medievals catalans? El retaule català del Sinaí. La Gran Guerra (1914-1918)

 

La Clau de la nostra història. Programa 187. Emès el 13 d'abril de 2022 per ETV Llobregat i TerraMar

Benvingudes i benvinguts a LA CLAU de la nostra història, programa 187.

Catalunya ha estat sempre en primera línia del món educatiu.

Des de la universitat medieval, amb la fundació de la Universitat de Lleida a principis del segle XIV.

Al Renaixement, a principis del segle XVI, amb la gran figura de Joan Lluís Vives que ja va proposar tenir en compte les característiques individuals de cada alumne en els plans d’estudi.

A mitjà segle XVIII, a Catalunya, quan es parla de pedagogia a l'època moderna i contemporània s'ha de parlar necessàriament de Baldiri Reixac i de la seva obra, publicada el 1749 “Instruccions per l'ensenyança de minyons”, un compendi universal propi de la Il·lustració.

Les escoles parroquials de l’època moderna que alfabetitzaven els infants de diferents classes socials.

A finals del segle XIX, Francesc Ferrer i Guàrdia, considerat un dels pares de l’Escola Nova, basada en l’aprenentatge pràctic, tenint en compte la psicologia de cada nen.

A principis del segle XX, la Mancomunitat de Catalunya que aposta clarament per una política  educativa de qualitat. Alexandre Galí, amb una gran activitat educativa: mestre de minyons, mestre de mestres, promotor d'iniciatives culturals i escolars, lingüista, teòric de l'educació, historiador de la cultura...

L’impuls a l’educació en català i l’avanç en coeducació de l’època republicana, excessivament breu i tallada de soca-rel pel franquisme.

Durant els anys foscos del franquisme cal destacar les escoles creades a l’entorn de l’Associació de Mestres Rosa Sensat. El 1978, unes 80 escoles van crear el Col·lectiu d'Escoles per l'Escola Pública Catalana, pioners en la recuperació de l'ús del català a l'escola i de la tradició pedagògica d'escola activa d'abans de la guerra civil espanyola. Alhora van ser el nucli dels  Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya.

La llengua catalana té una importància cabdal en el model d’escola catalana. De la llengua pròpia, part essencial de la nostra personalitat i identitat col·lectiva, n’hem fet l’eina de cohesió i de convivència. La història de l’escola catalana és un bon reflex de la història del nostre país. I la llengua amb què es construeix i transmet el coneixement ens permet expressar la nostra particular visió del món.

Esperem que, en els moments difícils pels quals passa la nostra escola,  sapiguem mantenir el model d’escola catalana, en llengua i continguts.

Final

La frase de la setmana del pensador i literat alemany Johann Wolfgang von Goethe :

“No tot el que se'ns presenta com la història realment ha passat, i el que realment va succeir en realitat no va succeir de la manera que se'ns presenta..."

Marxem. Tornarem la setmana que ve i us esperem la setmana que ve aquí, per descobrir plegats noves CLAUS de la nostra història.

Que tingueu una molt bona Pasqua!


dimecres, 13 d’abril del 2022

Dalmau editors, des del 1959 al servei de la història, la geografia i la cultura popular catalanes. La polèmica reforma de la Llei de Política Lingüística

 

Vull una resposta. 10a temporada. Emès l'11 d'abril de 2022 per ETV Llobregat i Terra Mar

Convidats:

Rafael Català, historiador i editor. Vinculat des de jove al món editorial. Dirigeix des de 1989 l'editorial Rafael Dalmau, especialitzada en història i geografia de Catalunya. Com a historiador, ha publicat treballs de recerca sobre bandolerisme del Barroc, el port de Tamarit o la demografia catalana del segle XVIII. Ha combinat l'activitat editorial amb els cursos sobre història i cultura catalanes

Dolors Feliu, jurista

Josep Pinyol, historiador

Avui, començarem amb dos acudits... dos acudits d’un humor més que negre.

Avui, al matí, Alfonso Fernàndez Mañueco ha estat investit president de Castella i Lleó. En el discurs de la sessió d’ivestidura ha dit: que  “el acuerdo con Vox es beneficiosos pera mejorar la calidad democràtica –remarco- la cualidad democràtica de la Comunidad castellanolleonesa.” 

Segon acudit , també molt negre.

El president Pere Aragonès davant de la conflictiva reforma de la Llei de Política Lingüística que converteix el castellà, també, en llengua vehicular a l’escola, ha deixat anar:  “O regulem des del parlament sobre el castellà a l’escola o regularà el TSJC”

És a dir, el condemnat a mort li diu al botxí, “deixi’m, deixi’m, que jo mateix em posaré la soga al coll i ja estiraré ben fort.  Sempre em penjaré millor.”

Ara començo a entendre per què la Generalitat es presenta com acusació en els judicis a Independentistes.. Clar, més val que ho fem directament nosaltres i no l'Estat espanyol. Així ha passat en el procés judicial contra l’activista Adrià Sas, que ha acabat amb una condemna a tres anys, sis mesos i un dia de presó per un delicte d’atemptat contra l’autoritat i un delicte de lesions lleu, a més d’una sanció econòmica. Va ser jutjat a l’Audiència de Barcelona, acusat d’haver donat cops a la policia en les protestes del primer d’octubre de 2018, primer aniversari del referèndum. La Generalitat es va personar en el cas com a acusació particular i va demanar , atenció!, cinc anys i mig de presó.

També de notícia negra, molt negra cal qualificar el cas de la Tamara Carrasco, absolta ja dues vegades de l’acusació d’haver vulnerat l’article 559 del codi penal. Tot i aquestes dues absolucions, Manuel Marchena, President del Tribunal Suprem Español, ha convocat un ple el 31 de maig al qual estan convocats setze magistrats... si ho heu escoltat bé, setze magistrats que han de resoldre de manera definitiva el cas de la Tamara. A més de Manuel Marchena, tindrem entre altres els tristament coneguts Pablo Llarena i Carme Lamela.

En parlem tot seguit amb els nostres convidats. Som-hi. Comencem!

Final

La frase de la setmana....Avui es compleixen 29 anys de l’assassinat de Guillem Agulló a Montanejos, al País Valencià. La frase és de Gemma Pasqual

“Els seus 18 anys són perpetus...La mirada congelada en una fotografia ens encoratja a continuar la lluita.” Guillem Agulló, ni oblit ni perdó”

Marxem amb el pensament posat en tota la nostra gent, que ésla que pateix la repressió, la presó i l'exili, Els volem lliures. Els volem a casa.

Que passeu una bona Pasqua i que tingueu molt bona feina!

dijous, 7 d’abril del 2022

La revolta de les quintes. Primavera republicana. Pau Casals, música i compromís. 25 presos polítics de 1714

 

Benvingudes i benvinguts a una nova CLAU de la nostra història, programa 186

Avui, en la notícia de la setmana parlarem de la PRIMAVERA REPUBLICANA REIVINDICA LES DONES DE LA TRANSICIÓ, tot un seguit d’actes, art i exposicions que tindran lloc a la Model.

En aquest davantal, doncs, parlarem de la dona catalana com a protagonista de moltes lluites socials. Ho farem recordant la revolta de les Quintes de l’any 1870.

En aquell any, el govern espanyol volia cridar obligatòriament més de 40.000 mossos per a servir dins l’exèrcit, i es va produir un important moviment popular d’oposició en diversos pobles de Pla de Barcelona, entre els quals destaca l’anomenada Revolta de les Quintes de Gràcia. S’hi van adherir també les poblacions de Sants, Sant Andreu, Sant Martí i Sabadell.

Els homes morien a la guerra, en combat o per malalties, mentre les dones es quedaven treballant per sous miserables. Els qui tenien diners compraven la llibertat i evitaven així anar a la guerra. Per això, el dia del sorteig en el qual el Govern espanyol cridava obligatòriament als mossos per servir dins l’exèrcit, les dones es van rebel·lar.

La revolta va començar al barri de Sants, però de seguida l’exèrcit la va aturar. Llavors la resta de revoltes de barris com Sant Martí o Sant Andreu van anar fins a la Vila de Gràcia per resistir.

Els graciencs van rebre l’avís de l’arribada de les tropes amb els tocs de la campana de la plaça d’Orient, avui plaça de la Vila. Els militars, empipats pel so de la campana, no van parar de disparar canonades des del passeig de Gràcia per destruir-la. No obstant això, no va deixar de tocar. Els revoltats van entrar a l’Ajuntament per trobar la llista dels reclutats, però com que no sabien llegir, van cremar-ho tot . El setge va durar sis dies, del 4 al 9 d’abril, amb el resultat tràgic de 27 morts i  el saqueig indiscriminat d’un gran nombre de cases.

El Campanar de Gràcia va esdevenir així un símbol de resistència, federalisme, i de les revoltes urbanes a la ciutat de Barcelona i a tot el país.

Final

La frase de la setmana del poeta i escriptor Joan Oliver, Pere IV

"Malfia't de la història. Somnia-la i refés-la."

Tornarem la setmana que ve. Us esperem aquí, a la CLAU de la nostra història. Que tingueu una bona setmana.

dimecres, 6 d’abril del 2022

Revista l'Escletxa: El Correllengua homenatja Joan Fuster. Les altres Meridianes. El castellà llengua pròpia de Catalunya? Perdent, guanyem! ... i molt més.


 Ja podeu veure el darrer número de la revista l'Escletxa. 

L’Escletxa és la revista de la llengua i la cultura catalanes. Té com a objectius, entre d’altres, el d’oferir un espai d’informació i de debat al voltant de la llengua i la nació catalana. També és l’òrgan de difusió de les activitats de la CAL. L’Escletxa està editada per la CAL i és membre de l’APPEC (Associació de Publicacions Periòdiques en Català). El primer número va sortir al carrer la Primavera de 2003.




dimarts, 5 d’abril del 2022

10 anys de l'Assemblea Nacional Catalana. Passat, present i futur

Vull una resposta. 10a temporada. Emès el 4 d'abril de 2022 per ETV Llobregat i TerraMar

Convidats:

Lourdes Escardívol, mestra. Membre AR del CxRep

Núria Vilajeliu, organitzadora d’actes

Francesc Abad, analista polític

Arenys de Munt és un poble tranquil, de poc més de vuit mil habitants, de la comarca del Maresme. La tranquil·litat habitual d’aquest poble es va acabar quan el MAPA (Moviment Arenyenc per a l’Autodeterminació) va comunicar a l’Ajuntament la seva voluntat de fer una consulta entre la gent d’Arenys de Munt sobre la conveniència o no que Catalunya esdevingui un estat independent dins de la Unió Europea.

El diumenge 13 de setembre de 2009 se celebrava la primera consulta per la independència de Catalunya.

La tarda d’aquella jornada històrica, tres persones es troben a Arenys de Munt, en Miquel Strubell, en Miquel Sellarès i en Pere Pugès. Aquestes tres persones amb el suport tècnic d'Enric Ainsa, varen bastir una màquina capaç de posar d'acord la munió de veus, massa vegades discordants, del catalanisme que a partir de la sentència del Tribunal constitucional de juliol de 2010, freturava de trencar una inèrcia de 150 anys  de reformisme impossible dintre l'estat espanyol.

Els quatre van esdevenir quaranta i els quaranta ven ser dos-cents que van començar a articular el que en un principi van denominar Moviment per La Independència. El 30 d’abril de 2011 tenia lloc la Conferència Nacional per a un Estat propi i el 10 de març de 2012 naixia oficialment l’Assemblea Nacional Catalana. Començava la revplució dels somriures.

Fent un repàs a la història de les revoltes i els moviments i mobilitzacions populars a Europa, ens costarà trobar una organització com l’Assemblea Nacional Catalana. L’ANC ha desplegat una força immensa durant la darrera dècada; ha teixit una xarxa mai vista  d’activisme arreu del país; ha estat capaç, durant uns anys (sobretot del 2012 al 2015) d’arrossegar els partits polítics cap a posicions unitàries en pro de la independència i ha dut a terme les convocatòries més multitudinàries i espectaculars mai vistes enlloc.

Han passat 10 anys.

En parlem tot seguit amb els nostres convidats. Som-hi. Comencem!

Final

Frase de la setmana, del gran músic català Pau Casals:

“La llibertat no és negociable”

El nostre pensament està amb tots els empresonats, represaliats i exiliats. Els volem lliures. Els volem a casa.

Tornem la setmana que ve. Que tingueu molt bona feina!