Darrere els sistemes electorals podem trobar l’evolució històrica
del concepte de representació. A l’edat mitjana ja hi havia aquests òrgans de
representació, però els seus membres no eren elegits pel poble de la manera que
ho entenem avui dia. En el cas català, Les Corts van ser establertes el 1283, cinquanta anys abans que les corts angleses, i són considerades les
primeres corts de tota Europa amb participació popular efectiva. Les componien
el Rei i els anomenats tres braços: l’eclesiàstic, el militar o noble i el de
les viles i ciutats.
La Cambra dels Comuns del Regne Unit
és la cambra baixa del Parlament del Regne Unit. El Parlament també comprèn el monarca
(el rei o la reina) i la cambra alta, la Cambra dels Lords. La Cambra dels
Comuns és la part més important del Parlament. S'elegeix democràticament amb un
escrutini uninominal majoritari d'una volta (els electors han de triar un
candidat i qui obté més vots guanya les eleccions).
En el segle XIX (i XVIII) es va posar de manifest la conveniència
de la proporcionalitat, sense la qual, les decisions del parlament es poden
apartar molt de les que prendria directament el conjunt de la ciutadania; això
va donar lloc a un nou paradigma: sistemes “proporcionals”.
El parlament del cantó de Zürich il·lustra molt bé aquesta nova etapa
evolutiva. Més encara, a banda de ser pioners de la “revolució proporcional” de
finals del segle XIX, darrerament, ja en el segle XXI, els cantons suïssos
estan protagonitzant una nova innovació molt interessant amb els anomenats
sistemes “biproporcionals”.
Sistema majoritari? Sistema proporcional? Sistema biproporcional?
En parlem a Catalunya segle XXI.