La més que esperada
inhabilitació del president Torra no fa més que evidenciar que la repressió de
l’Estat espanyol contra l’independentisme ni s’atura ni té cap intenció de
fer-ho. No importa el color del govern de torn. Fins i tot no ha importat mai
ni el règim que ha governat històricament l’Estat. ¿Què tenen en comú la
restauració borbònica, la dictadura de Primo de Rivera, la segona república, el
franquisme o l’actual monarquia parlamentària, els diferents règims que han
governat l’Estat espanyol des de principis del segle XX? Doncs la repressió
contra Catalunya i contra el president de la Generalitat, la màxima institució
del país.
Dels dos presidents de la
Mancomunitat de Catalunya i dels onze presidents de la Generalitat que hi ha
hagut des del restabliment de l’autogovern en el segle XX, només dos no han
sofert la repressió de l’Estat espanyol. Només dos no han estat processats,
empresonats, inhabilitats, exiliats o, fins i tot, executats.
L’altre fet que evidencia la
inhabilitació del president Torra és la manca d’unitat de tot tipus, tant dels
partits polítics independentistes com dels moviments de la societat civil.
Cadascú per la seva banda. Cadascú amb les seves particulars convocatòries. I
el més preocupant: mancats de qualsevol estratègia que pugui fer efectiu el
mandat de l’1 octubre.
Més enllà del que pugui
passar en els propers dies, malgrat les mobilitzacions i protestes que es
produeixin, tot acabarà amb unes noves eleccions que no resoldran res, que faran
que tot quedi igual o pitjor, parlamentàriament parlant.
L’independentisme és ben
viu, però orfe de direcció, sense lideratges clars i sense una estratègia
comuna, sense la qual la independència i la República s’allunyen en l’horitzó.
