__________________________________________________
6 de març de 2010
A qui representen?
Avui, a Esplugues, començarem a decidir... No sabem quin serà el resultat (quantitatiu) d’aquest acte de presentació. Tampoc sabem com es desenvoluparà tot el procés que ens ha de conduir a celebrar una consulta ciutadana sobre la independència de Catalunya en un poble tan singular dins d’una comarca tan especial.
Creiem, però, en la democràcia participativa. Creiem en la gent,en les persones, que al cap i a la fi són el que realment importa. Creiem que el poble és capaç de decidir per si mateix cap on vol que vagi Catalunya.
La gent... les persones... el poble... i no tant aquells que de vegades se n’atribueixen la representació.
Tot això em ve al cap en llegir la notícia que la Federació de Cases Regionals i Entitats Culturals de Catalunya(Fecarecat) ha decidit atorgar per unanimitat el premiEspañol Ejemplar a l’exèrcit espanyol. Avui, precisament avui, la ministra de Defensa, l’espluguina Carme Chacón, rebrà el guardó durant la Gala de las Casas Regionales, organitzada per l’entitat a l’hotel Fira Palace.
Representa aquesta entitat el parer dels qui creuen representar?
Tot això em porta a una notícia més antiga... a finals de l’any passat, la Confederació d’Entitats Culturals Regionals a Catalunya, de la qual forma part la Fecarecat, va llençar una dura crítica a les consultes sobiranistes del passat 13 de desembre. El més curiós del cas és el recurs que feia servir, el de l’espanyolisme més anacrònic, amb la seva referència a l’article primer de la Constitución española... Deien:
“Ens veiem obligats a recordar que l’article 1 de la Constitució espanyola proclama que la sobirania nacional resideix en el poble espanyol, del qual emanen els poders de l’Estat. És a dir, les decisions que afecten tot Espanyacorresponen a tots els espanyols. És imprescindible que totes les formacions, especialment ERC i CiU, assumeixin aquesta realitat jurídica i no canviïn les regles del joc per les conseqüències que per a la convivència poden tenirpostures extremistes i maximalistes.”
Representen aquells que diuen representar?
__________________________________________________
27 de febrer de 2010
El 6 de març Esplugues també decideix
El passat 13 de desembre, una petita població de la comarca del Baix Llobregat cridava els seus ciutadans a votar en un referèndum sobre la independència de Catalunya. El Papiol, un municipi d’uns 3.500 habitants sempre podrà presumir d’haver estat el primer poble de la comarca del Baix que es va “atrevir” a fer una consulta popular sobiranista.
Diem “atrevir” perquè tots coneixem la realitat sociocultural i també política dels nostres municipis. Sabem que la majoria dels nostres conciutadans tenen les seves arrels, pròpies o familiars, fora de Catalunya. Sabem que en determinats llocs, en determinats pobles o barris, aquesta majoria és gairebé total i que, per una part de la societat civil, però sobretot per bona part del món polític, s’ha fomentat interessadament aquesta pertinença. Des de fa una dècada, a aquesta realitat dels nostres pobles se n’ha afegit una altra: la immigració vinguda de fora de l’Estat espanyol.
Quan parles de les consultes sobre la independència, molts et surten amb algun estirabot com: “Són consultes organitzades per i per als independentistes...” “Són consultes que es fan a llocs on majoritàriament hi viuen catalans...” “Sí... està molt bé fer-ho a Santa Eulàlia de Riuprimer (65% de participació) o a Sora (69%) o a l’Estany (66%), però a l’àrea metropolitana... això és un altre món.”
Som “un altre món”? Els que viuen aquí no són “catalans”? Si no ho són...què carai són, doncs?
Aquest és el nostre repte: conscienciar la gent que el Baix Llobregat forma part d’aquesta realitat nacional que anomenem Catalunya (o Països Catalans, si ho preferiu). Una realitat territorial i humana que, amb les seves diferències, algunes d’elles profundes, constitueix un cos social, un cos nacional que té tot el dret (i crec que el deure) de decidir sobre el seu futur; de decidir quin pot ser el camí més adequat per avançar vers una societat més lliure i més justa.
Catalunya seguirà, amb referèndums o sense, un camí determinat. I les conseqüències, més bones o més dolentes, que se’n desenvolupin les patirem o les gaudirem tots els que vivim el dia a dia en aquest nostre país.
La pregunta és: Han de decidir per nosaltres?
Creiem que no i per això ha nascut Esplugues decideix, una iniciativa ciutadana, constituïda en una entitat, transversal i integrada per persones d’ideologies i sensibilitats diverses, que es proposa difondre els valors democràtics i promoure l’exercici del dret a decidir.
Esplugues decideix impulsa la celebració d’una consulta popular sobre la independència de Catalunya amb un únic objectiu: que la consulta es desenvolupi amb la màxima transparència, veracitat, fiabilitat i sobretot participació.
Esplugues decideix està oberta a totes aquelles persones i entitats que creguin que el progrés i el benestar de la nostra societat passen per l’aprofundiment dels valors i dels usos democràtics. Per això, us convidem a l’assemblea de presentació d’Esplugues decideix que tindrà lloc el proper 6 de març, a les 11 h, al Casal de Cultura Robert Brillas.
TU DECIDEIXES!
__________________________________________________
1 de març de 2010
Se desinflan... fracaso....
La notícia d’avui és que el percentatge de participació en el referèndum sobre la independència de Catalunya ha baixat en un 6% respecte a la del passat 13 de desembre.
Dediquem uns segons a estudiar alguns dels titulars de la premsa. Observeu també l'esmolada (mala)intenció periodística en l'ús de les possibilitats semàntiques que ens ofereix la llengua. Les hem marcat amb negreta:
Sí 'descafeïnat' a la independència. El 90% vota a favor d'un estat propi, però la participació només arriba al 21% (e-notícies)
La baja participación nota destacada de la votación (La Vanguardia)
El independentismo pierde fuelle en su segundo simulacrode referendo . La participación en los 80 municipios apenasllegó al 21% (El Periódico)
La segunda oleada de las consultas independentistas sumaotro fracaso (la Razón)
Las consultas independentistas se desinflan (El País)
I així podríem anar seguint...
Us proposo un exercici de "recompte-ficció" en què situarem els percentatges de la consulta d'ahir de Molins de Rei, a unes eleccions anteriors. Prendrem com a referència les darreres municipals (2007) i les darreres europees (2009).
__________________________________________________
1 de març de 2010
El recompte ficció
Recompte-ficció...
Dades dels resultats de les eleccions municipals de 2007 a Molins de Rei. El percentatge està calculat sobre el nombre total de persones que estaven cridades a les urnes: un total de 18.709.
ICV 3.094 vots 16,54% del total del cens
PSC 2.950 vots 15,77% del total del cens
ERC 1.423 vots 7,61% del total del cens
CiU 1.417 vots 7,60% del total del cens
PP 569 vots 3,04% del total del cens
Ara anem a les europees de 2009. Els percentatge de cada partit continua estan calculat sobre el nombre total de persones cridades a les urnes. En aquest cas, un total de 18.479.
PSC-PSOE 2.651 vots, 14,34% del total del cens
CiU 1.717 vots, 9,29% del total del cens
PP 906 vots, 4,90% del total del cens
ERC 905 vots, 4,90% del total del cens
ICV 569 vots, 3,08% del total del cens
I ara ve la gran paradoxa...
__________________________________________________
2 de març de 2010
La gran paradoxa
Entrem doncs, de ple en la política-ficció.
Imagineu-vos per un moment que tant a les eleccions municipals com a les europees s’hi presentés un partit o coalició que es denominés, per posar un exemple, Plataforma Molins de Rei decideix o bé, Plataforma Catalunya decideix. Continuem inaginant-nos que aquesta coalició, que tindria com a punt principal la celebració d’un referèndum sobre la independència de Catalunya, obté el suport de 3.873 ciutadans de Molins... Que hauria passat en aquest món polític de ficció?
Que aquesta força, amb aquests 3.873 vots, hauria obtingut un percentatge del 20,70% a les europees i del 20,96% a les municipals. Seria doncs, la primera força política de la població de Molins de Rei.
I ara ve la gran paradoxa...
¿Per què un 21% de vots favorables a la independència no representen res, són un fracàs absolut, un desinflament de l’independentisme... i, en canvi, percentatges que oscil·len entre un 3,04% i un 16.54% són considerats, per cadascun dels partits polítics, tot un èxit que, a més, els permet portar diputats al Parlament europeu o, fins i tot, governar el municipi durant quatre anys?
¿Per què aplegar 3.873 vots a favor de la independència provoquen el menyspreu o la rialleta sarcàstica d’alguns, o bé el silenci més absolut, vergonyant i denigrant d’altres? ¿Per què aquests mateixos se’n vanaglorien, s’exalcen fins al paroxisme i s’omplen de felicitacions quan els vots que apleguen oscil·len entre els escarransits 569 i els 3.094 vots?
Amics... Tornant als resultats del passat diumenge a les tres localitats del Baix Llobregat... 5.704 vots favorables a la independència de Catalunya o, el que és el mateix, un 21% del cens total, són molts vots.. Intentar minimitzar-ho i desacreditar-ho forma part d’una política determinada que pretén frenar l’avanç de l’independentisme al nostre país.
Us deixem amb una frase del filòsof alemany Arthur Schopenhauer:
Tota veritat passa per tres fases:
Primer, se la ridiculitza...
Després, rep una violenta oposició...
Fnalment, és acceptada com a evident.
________________________________________________
1 de febrer de 2010
Ho hem espatllat abans de començar
Reagrupament era una força política (associació, en diuen...) que si en alguna cosa podríem estar tots d’acord és que havia despertat de nou una certa il·lusió en un projecte polític. Similar, segurament, a la il·lusió que va desencadenar ERC quan va proclamar el seu projecte d’un independentisme desacomplexat.
És curiós que en la primera reunió en què s’havia de parlar de repartiment de poder (llegiu “llocs a les llistes electorals”) s’han estripat les cartes abans de repartir-les. No en tinc cap ganes d’esbrinar de quina banda es troba la raó. Ja sabem per experiència que això sempre és relatiu. L’únic que percebo amb seguretat és que el poder, les parcel·les petites o grans de poder, són les que originen tots els mals polítics que patim. És una gran paradoxa que, precisament el grup que havia de regenerar la política, acabi dividint-se per la principal causa contra la qual havien de lluitar.
És del tot indiferent el camí que prengui ara Reagrupament. El mal, crec, que ja està fet. Si alguna cosa s’ha esfumat amb la retirada de Joan Carretero i d’altres dirigents de Reagrupament, ha estat la flamarada d’il•lusió que, de bona fe, havia pres en molts dels ciutadans d’aquest país.
Mals auguris, doncs, per a l’independentisme català en les properes eleccions al Parlament. Una ERC debilitada per la seva política de seguiment del PSC i pel seu afebliment independentista en pro d’aquell “patriotisme social” que només han entès ells mateixos. UnReagrupament que en surt fortament tocat d’aquesta crisi. Un Laporta presidencialista que no sabem encara on, ni cap a on anirà i tot un seguit de plataformes a la recerca d’una candidatura única a les quals cada vegada se’ls tanca més l’horitzó electoral.
Aquesta vegada, ho hem espatllat abans de començar...
___________________________________________________________________
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada