24 de juny. La nit del solstici d’estiu.
La nit més curta de l’any. La nit del foc.
Passen els segles, però quan s’apropa la
Nit de Sant Joan, el foc apareix, any rere any, com l’element purificador per
excel·lència.
El 24 de juny és la festa més estesa i
unitària dels Països Catalans. És una jornada lligada al foc i al caràcter
mediterrani del poble català. Des de fa temps, i a causa d’aquest marcat
caràcter unitari i col·lectiu que presenta la festa arreu del nostre país, s'ha
considerat aquesta data com la Festa Nacional dels Països Catalans,
independentment de reconeixements oficials.
La Flama i la pròpia Nit de Sant Joan
ens uneixen com a poble. És l'única festa que celebrem de forma conjunta
arreu: són les festes de Perpinyà, les fogueres d'Alacant, els salts de
cavall a Ciutadella de Menorca, les baixades de falles al Pirineu i Andorra,
les revetlles populars a Catalunya i el País Valencià... La Flama esdevé,
doncs, un acte d’afirmació i de reivindicació nacional dels Països Catalans.
De nou, el 22 de
juny, la flama que roman permanentment encesa al Castellet de Perpinyà tornarà
a pujar al cim del Canigó per tal de reprendre, un any més, la cerimònia
simbòlica de regeneració. Després, tothom qui ho vulgui podrà prendre la flama
per tal de dur-la arreu de les terres dels Països Catalans.
La Festa Nacional
dels Països Catalans... La nostra nació, negada i ignorada per molts, necessita
cada vegada més del nostre coratge i determinació perquè els Països
Catalans som una unitat cultural, històrica, lingüística i nacional, però
alhora som també una unitat d'agressió... la que rebem contínuament des de
l'Estat espanyol.
Coratge i
determinació perquè, com diu el missatge d'enguany: "Els que ara som aquí,
en aquesta plaça, som una flama en moviment. Saben on anem i sabem que hi
anirem. Als nostres ulls brilla la flama de la determinació, de la ill·lusió
del projectes. Estem aquí drets i decidits i sabem que tenim dret a
decidir.
La Flama del Canigó
ens recorda, any rere any, que som un sol poble, unit per una llengua, una
història i una cultura comunes que, com la Flama que es regenera cada any al
cim del Canigó, referma i renova cada any el seu compromís d’esdevenir algun
dia un poble lliure.
I el crit d’una sola llengua
s’alci dels llocs més distants
omplint els aires encesos
d’un clamor de Llibertat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada