I tanmateix, la remor persisteix...

(Article publicat a Tribuna.cat)

Fa molt de temps que ho diem. Ho vam dir al setembre, a l’octubre i, per si algú encara no se n’ha assabentat ho tornem a dir ara: el 9 de novembre votarem i el 9 de novembre guanyarem!

El 9N votarem i ho farem per molts motius. Cadascú tindrà els seus: per dignitat, per motius econòmics, lingüístics, culturals, per poder fer un país nou i millor... potser per tot plegat... El 9N, quan vagi a votar, ho faré també per tots els que ens han precedit. Per tota aquesta gent que durant més de 300 anys s’ha jugat la llibertat i la vida per arribar on som ben a punt d’arribar nosaltres. El 9N aniré a votar també pels meus pares, pels meus avis, pels meus amics i companys que s’han quedat pel camí i que diumenge no hi podran ser.

El 9N votarem perquè ja fa molt de temps que hem dit “prou”. Prou a la constant humiliació nacional. Prou a la corrupció política i econòmica. Prou a l’ús de les lleis per atacar la democràcia i emmudir la veu del poble. Prou a l’espoli fiscal. Prou a les retallades de l’Estat del benestar. Prou a lleis com la del ministre Wert, la de l’avortament, la de seguretat ciutadana. Prou als desnonaments. Prou a la pobresa. Prou a les impugnacions constants, que arriben al màxim vergonyant quan remeten al Tribunal Constitucional la Llei contra la pobresa energètica. Prou!

El 9N votarem i el 9N guanyarem. I ho farem perquè necessitem l’eina que representa poder disposar d’un Estat independent. Som plenament conscients que la independència no és el final de res, sinó ben al contrari, és el principi de tot perquè, amb un nou Estat, disposarem de la gran oportunitat per canviar la societat. La gran oportunitat de construir un país nou, un país millor, un país que ofereixi un millor futur als nostres fills i als nostres néts.

El 9N votarem i guanyarem. Serà la victòria en una primera etapa, però –ja ho sabeu- no serà la victòria final. El camí no s’acaba el 9N i ens caldrà mantenir els nostres valors: el de la il·lusió, el convenciment, la fermesa i el coratge per continuar la feina fins al final.

La propera etapa, no exempta de dificultats, es diu eleccions avançades en un màxim de tres mesos. Necessitem urgentment del mandat democràtic definitiu que ens permeti fer el pas decisiu a la independència.

I en aquesta nova etapa, tal com ha sigut fins ara, la societat civil tindrem també un paper principal. El tindrem perquè nosaltres som la força de la gent que, amb les armes de la democràcia, la noviolència, els arguments, les raons i la paraula, fem possible allò que semblava impossible.

Recordem aquell poema de Martí i Pol: “I tanmateix, la remor persisteix”.

Nosaltres som la remor del poema, la remor que persisteix i persistirà fins a la independència.