Marçal va basar un dels seus poemes en una composició de la seva admirada poeta russa Anna Akhmàtova. Ambdues poetes prenen com a punt de partida un passatge bíblic: el de la dona de Lot que es va convertir en estàtua de sal per mirar enrere.
El poema d’Akhmàtova, traduït per Marçal, acabava amb aquests versos:
Qui per aquesta dona aixecarà el plany?
És res de massa fútil per fer-ne cabòria?
El meu cor, tanmateix, ell sol, no oblidarà
la qui donà la vida només per un esguard.
Marçal recull el sentiment de la poeta russa per una dona, i el recrea com a símbol del silenci i l’oblit de la veu femenina al llarg de la història:
La rígida camisa de força de la sal
bloqueja la follia. La pantalla és en blanc.
A l'alba reverbera la història sense història.
El gest es perpetua gegantí i resplendent.
I en la duresa mineral impresa
fulgura la pregunta sense veu:
Quin era el Nom de la dona de Lot,
la qui donà la vida només per un esguard?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada