Som un actor polític

Article publicat a Tribuna.cat 

Durant les darreres setmanes, els independentistes hem estat convivint amb una estranya barreja de sensacions. Els dies han anat transcorrent enmig de la perplexitat, la decepció, la impotència, la indignació...

Finalment, el dimecres 14 de gener, l’acord va arribar i, el mateix dimecres al vespre, vam poder escoltar com els dos actors principals d’aquest trist serial que ha durat setmanes ens n’explicaven l’abast.  

Volíem l’acord o, millor dit, el necessitàvem, per acabar d’una vegada amb aquest maleït carreró sense sortida en què havíem entrat i que amenaçava el propi procés d’independència. L’acord era imprescindible perquè la unitat d’acció de l’independentisme començava a esquerdar-se per diferents bandes.

Aquest acord té aspectes negatius? I tant! Aquest no és l’acord que demanava l’Assemblea, ni pel que fa a la data, ni en la forma, ni en com s’ha desenvolupat, ni tampoc perquè no ens mostra cap full de ruta perfectament tancat i acordat. És, a més, un acord només entre dos partits que sembla oblidar la transversalitat del moviment independentista.

Ara bé... tenim el que tenim i, el principal és que tenim ja una data: 27 de setembre. Des de l’Assemblea hem après que mirar enrere, que les mirades al passat només ens poden servir per aprendre dels errors que hàgim pogut cometre. Des de l’Assemblea sabem que, per damunt de tot, cal mirar endavant, més enllà de l’horitzó. Ens cal, sempre, dirigir la mirada cap al futur.

No mirarem enrere... Disposem de 8 mesos per poder treballar de manera més intensa si cal en el nostre principal objectiu: ampliar la majoria social favorable a la independència. Disposem de 8 mesos per assegurar la victòria de l’independentisme en les properes eleccions.

L’Assemblea, recordem-ho de nou i que tothom ho tingui ben present, és una organització sorgida de la societat civil, però amb un clar objectiu polític: la independència. Que ningú, doncs, ho oblidi, i els partits polítics els primers. Som actors polítics de primer ordre en aquest procés i no estem disposats a renunciar-hi.

Després del que hem viscut a partir del 9 de novembre, estem preparats per jugar-hi més fort encara, no només per aconseguir la República catalana independent, sinó perquè aquesta república sigui diferent. Volem un Estat nou que ens serveixi per construir un nou país. Un Estat nou que ens permeti lluitar des del primer dia contra les emergències socials i econòmiques que patim. Un Estat nou que signifiqui regeneració democràtica, una regeneració que, tots en som conscients, ha de començar pels propis partits polítics.

El principal garant d’aquest procés ha de ser el full de ruta que caldrà aplicar immediatament després de les eleccions. Un full de ruta comú, acordat i amb compromisos de compliment per part de totes les forces polítiques sobiranistes.

És en aquest full de ruta en què l'Assemblea va centrar, des del primer moment, tots els seus esforços, malgrat la mentida que han mirat d'escampar alguns mitjans i gent interessada, intentant fer creure que a l'ANC només li preocupaven les llistes, les candidatures i els noms.

Algun dia, segur, n'haurem de parlar abastament d'aquests darrers dos mesos. Haurem de parlar de la feina silenciosa, discreta, sacrificada i intensa que ha fet l'Assemblea.