27F-27S: L'efecte papallona

Article publicat a Tribuna.cat 

“Una papallona que, amb el seu aleteig, agita l’aire de Pequín avui, pot desencadenar en una tempesta el mes que ve a Nova York.”

Aquesta frase de l’escriptor i periodista James Gleick és coneguda popularment com “l’efecte papallona”, que exemplifica metafòricament que qualsevol petita qualsevol petita pertorbació, o error, en les condicions inicials del sistema pot tenir una gran influència sobre el resultat final.

Ja fa setmanes que el calendari de l’ANC presenta tres dates marcades en vermell: 24 de maig, 11 de setembre i 27 de setembre. Tres dies estretament lligats perquè tot el que passi,tot el que ja està passant, a partir d’avui influirà de manera decisiva en cadascuna d’aquestes dates i, encara més, en el procés posterior al 27S.

L’Assemblea ha convocat un acte important per al proper divendres 27 de febrer. Serà l’acte de rellançament de l’Assemblea després d’uns mesos dedicats a una tasca de caire més intern, més discret, una feina que s’ha mogut més dins de la cuina que no pas en el menjador principal i que alguns han volgut desprestigiar.

Per guanyar el 27S, l’Assemblea ha de tornar a liderar el procés de forma decidida i ferma. Liderar a través de la il·lusió i el convenciment. Liderar a través de propostes i accions. Liderar a través d’un missatge clar i contundent.

Els tres grans eixos del nou Pla d’Actuació aprovat centren l’activitat de l’Assemblea: incidència política (nacional i internacional), incidència social i mobilització social. Aquests grans eixos seran el marc en què s’encabirà i desenvoluparà l’acte del 27 de febrer.

Uns mesos en què caldrà remarcar i deixar ben clar que no hi haurà progrés social sense independència, perquè la independència és l’autèntica revolució del canvi polític, econòmic i social. 

La primera etapa d’aquest breu recorregut que ens queda fins al 27S són les eleccions municipals. Des de l’ANC plantejarem de manera clara el nostre posicionament polític que començarà amb la campanya “Els ajuntaments per la independència”. Les municipals no poden ser cap parèntesi en el procés, ans al contrari, han de significar-ne la consolidació inequívoca i una nova plataforma de llançament fins al 27S.

El paper nacional que històricament ha tingut el municipalisme ha estat important i moltes vegades decisiu. Hi ha hagut moments històrics en què els ajuntaments han esdevingut claus en la definició del futur de Catalunya. Així va ser amb la Mancomunitat i amb la llei que la va fer possible. Així va ser el 14 d’abril de 1931, quan unes eleccions municipals van comportar el final de la monarquia i la constitució de la República.

Darrerament hem tingut una bona mostra de la gran importància dels municipis en el futur nacional i social. Va ser el 4 d’octubre de l’any passat, al Palau de la Generalitat, quan gairebé la totalitat dels alcaldes i alcaldesses del nostre país van fer una gran demostració de força i unitat entorn de la consulta del 9N.

Els ajuntaments són cabdals en aquest procés d’emancipació nacional. Són el primer graó de les nostres institucions i la representació més autèntica, a escala local, de la voluntat popular. Són els que poden recollir i expressar millor els anhels de benestar, de llibertat, de democràcia i de justícia social dels ciutadans que representen.

Les eleccions municipals esdevindran clau en el conjunt del procés. Les municipals i els resultats que se’n derivin seran una de les papallones que agitarà l’aire i que acabarà desencadenant la tempesta democràtica, la tempesta independentista del 27S.