L'hora del relleu: punt i seguit

Fa una mica més de 5 anys, vaig iniciar aquest gran viatge que ha representat per a mi el treball dins de l’ANC. Des de llavors han passat moltes coses, tant a l’Assemblea com al país. La immensa majoria han estat bones, extraordinàries i només n’hi ha hagut algunes de les quals prefereixo no parlar-ne... o potser algun dia... més endavant, si cal, quan ja siguem independents.

A principis de 2010 em vaig incorporar a una organització, recentment creada, que s’anomenava Moviment per la Independència. Aquesta organització pretenia constituir una nova entitat assembleària que tindria com a únic objectiu aconseguir per a Catalunya un Estat independent. Vam ser dues-centes persones les que, l’abril de 2011, subscrivíem aquella crida a la Conferència Nacional per l’Estat popi, d’on naixeria, l’any 2012, l’ANC.

He estat coordinador del Consell Permanent del 2011 al 2012 i membre dels tres darrers secretariats nacionals, de març del 2012 fins a l’actualitat. L’abril de 2013 vaig tenir el gran honor de ser escollit vicepresident, càrrec que he intentat portar amb tot la dignitat de què he estat capaç, durant més de 2 anys i fins ara.

Des d’aquell 2010,  i durant aquests més de cinc anys, he compartit amb tots els companys i companyes, i amb tots vosaltres, moments importantíssims, moments decisius. He compartit hores i hores de feina, reunions, debats, discussions... Hem viscut junts grans alegries, extraordinàries emocions, moments únics. També incerteses, dubtes, moments en què la responsabilitat ens pesava damunt les espatlles.

La feina, les alegries, les emocions, les discussions, les incerteses, els dubtes i la responsabilitat ens han unit. Ens han unit, malgrat tot. Malgrat les diferències de criteri o d’estratègia. Malgrat les divergències, que n’hi ha hagut. Malgrat les diferents maneres de treballar i també de veure quin havia de ser, quin ha de ser el paper de l’ANC dins d’aquest procés d’independència.

És cert que he tingut més afinitat amb uns que amb altres... Crec que és normal i que a tothom li ha passat el mateix. Ara bé, al cap i a la fi tots hem treballat compartint un element comú importantíssim i que crec que hem intentat posar per damunt de tot: la independència de Catalunya. 

Un dia em van preguntar què destacaria de tots aquests anys viscuts a i amb l’ANC. Pel cap et passen mil moments diferents: els inicis, al 2010, quan no érem més de 200 persones; la Conferència Nacional per l’Estat propi del 2011; el Sant Jordi de 2012, en què vaig tenir l’honor de presidir la Mesa; la Marxa cap a la Independència; la Via Catalana del 2013; la V baixa... El treball a Comunicació i relacions internes o a la Comissió d’Incidència Política; la Taula de Forces Polítiques i Socials per a l’Estat propi; la campanya Ara és l’Hora; el 9 de novembre.... I encara en sortirien moltes més...

No tinc cap dubte, però, a l’hora de destacar quina ha estat la millor experiència durant aquests anys: la gent, conèixer i compartir tantes hores amb gent d’arreu del país i també de fora de Catalunya.

He tingut l’immens plaer de conèixer molts de vosaltres personalment i, gairebé a tothom, a través del correu de comunicació interna. Una eina extraordinària que, més enllà de si he sabut usar-la de la manera més adequada per a vosaltres, ha significat poder compartir algunes de les vostres inquietuds, molts del vostres dubtes i, també, de les vostres queixes, cal dir que, la majoria, del tot justificades.

Segurament serà el que enyoraré més d’aquests anys a l’Assemblea: recórrer el país, parlar amb la gent, parlar amb tots vosaltres.

Segurament aquests darrers anys han estat dels millors anys de la meva vida. Sempre recordaré aquella trucada de telèfon a principis de 2010 que va significar l’inici de tot.

El meu agraïment a tots els que , en un moment o altre, hem coincidit en aquest camí cap a la independència. El meu agraïment i reconeixement als diferents companys i companyes que durant aquests anys hem compartir les tasques al Secretariat Nacional i al Comitè Permanent.

I, especialment i per damunt de tots, gràcies a vosaltres, a la gent de les AT, de les AS i de les AE i a tots els associats i simpatitzants d’aquesta gran organització que és l’Assemblea. El meu més profund agraïment i reconeixement. Sou vosaltres els que heu fet possible allò que semblava impossible!

I no voldria acabar sense un record profund i emocionat per a tots aquells companys i companyes que, durant aquests anys, ens han deixat i que voldria personalitzar en els noms dels amics Jordi Cortada, Santi Pons i Lluis Ballús. Sempre estaran presents en el meu record.  

Ha estat un autèntic honor.

Una abraçada molt gran a tots i a totes i, ja ho sabeu...

Endavant i bona feina!