Sabem que només depèn de nosaltres

Mai ningú no va dir que seria fàcil....

Diumenge 27 de setembre, la independència guanyarà a les urnes. Guanyarà a la manera d’aquest país: democràticament i pacíficament. Guanyarà de manera inqüestionable i les candidatures que incorporen en el seu programa la independència començaran la construcció d’un nou país.

Això és el que passarà el 27 de setembre... Ara bé, que ningú esperi un camí de roses, ni d’aquí al 27 ni molt menys encara a  partir del 28.

L’Estat espanyol ho està intentat tot i està fent servir tots els mitjans de què disposa, guerra bruta inclosa. Ho sabíem i estic segur que estem preparats per afrontar el que calgui. El camí que encara ens toca recórrer és llarg i ple d’entrebancs. Aquesta evidència, però, en cap cas ens ha de fer disminuir la nostra capacitat d’il·lusió i de convenciment. En cap cas ha de reduir la nostra força i coratge, ans al contrari, ha de ser el detonant que  ens esperoni, més si cal, de cara al 27 i el post 27.

Les darreres declaracions internacionals com les del president Obama o del portaveu de la Comissió Europea, Margaritis Schinas, sembla que han animat molt els unionistes. Seria bo que analitzéssim amb molta cura ambdues declaracions perquè, cap dels dos, en cap moment, citen el nom de Catalunya. Llegiu, per exemple, l’editorial deVicent Partal. 

Evidentment, i com no podia d'una altra manera, el vicepresident de la Comissió europea, Valdis Dombrovskis, ha desmentit aquestes declaracions i ha assegurat que Brussel·les no té cap intenció d'influir en unes eleccions catalanes que "ara són realment decisió dels votants."  El tret els ha tornat a sortir per la culata. Veieu l'article de Vilaweb

En canvi, els parlaments de Dinamarca (19 de juny), d’Irlanda (7 de juliol), d’Uruguai (26 d’agost), de Paraguai (2 de setembre) de Bèlgica (15 de setembre) o congressistes dels EE.UU, entre ells el republicà Dana Tyrone Rohrabacher, president del subcomitè d’Europa del congrés dels Estats Units, ha manifestat obertament i clara que Catalunya té dret a l’autodeterminació.

Avui mateix, el president de la Comissió d’Afers Europeus del Parlament de Suècia, Carl Schlyter, ha dit que "Catalunya compliria tots els criteris’ per ser membre de la UE i que Espanya veuria ‘els beneficis de tenir una bona relació amb Catalunya. Si els catalans escullen ‘un futur diferent’ els governs europeus hauran de reaccionar."

Schliter, sobre el caràcter plebiscitari de les eleccions, ha afirmat que  ‘En diguis com en diguis, si la gent vota una clara majoria de partits que volen un futur diferent per a Catalunya, com ho pots aturar?’ I encara més: ‘Fins i tot si no ho volen reconèixer com un referèndum, hi haurà una realitat política. Un es pot quedar en un racó i dir que no li agrada, però això tant se val: la realitat hi és.

Una més, encara.... Martí Anglada, periodista de gran reputació, ha piulat a la xarxa: “No sortirem de la UE: negociarem el reingrés DES DE DINS. Les empreses alemanyes i franceses no se suïciden. Regal electoral de Juncker a Rajoy.”

Això és el que hi ha... Estan espantats i ho tenen absolutament perdut. Ho saben i faran tot el que estigui a la seva mà, més net o més brut per intentar frenar el que el 27-S serà una realitat.

Ens queda, encara, molt a suportar, molt a patir. Ens queda, encara, molt a fer. Però res ens pot aturar. Tenim la il·lusió, el convenciment, la força i el coratge. Tenim la força de la gent.

Sabem que només depèn de nosaltres.