Aquests darrers dies, la bona
gent que teniu l’amabilitat i la paciència de llegir-me, m’heu manifestat que
en els darrers articles m’he mostrat massa pessimista i que això ni anima ni
ajuda gaire. Haig de dir que res més lluny de la meva intenció, no en sóc de
pessimista i l’únic que volia era mostrar la realitat política actual a través
de la meva perspectiva, evidentment subjectiva. Sempre he intentat no veure el
got ni mig buit ni mig ple sinó, i alguns m’haureu sentit dir-ho més d’una
vegada, dedicar-me a anar a buscar l’aigua que falta per omplir-lo.
Tot i així, voldria fer-vos
arribar la meva visió més optimista sobre la situació del procés
d’independència, la més actual i també la més immediata. Així que tot seguit us
comento alguns dels fets que es produiran a curt termini i que faran que el
procés avanci imparable cap a la proclamació de la nova República catalana
independent.
Comencem pel més immediat: les
eleccions del 20-D. L’independentisme, malgrat estar unes setmanes desorientat,
acabarà mobilitzant-se. Tots els independentistes anirem a votar i tots els que
el 27-S van votar Junts pel Sí (1.620.973) repetiran la votació, encara que
aquesta vegada l’hagin de dividir entre dues formacions. De les més de 300.000
persones que el 27-S van votar la CUP, unes 100.000 pel cap baix se sumaran al
vot independentista. La resta ja s’ho faran.
Si calculem que hi pot haver
una participació de l’ordre del 71% (si el percentatge fos més baix en
sortiríem afavorits) el total de 1.720.973 vots independentistes representaran
un 47% del total de vots i entre les dues formacions que s’hi presenten
trauran, com a mínim, 21 escons. Per tant, més enllà del que facin les altres
formacions, l’independentisme haurà tornat a guanyar, després de les europees,
les municipals i les plebiscitàries, unes noves eleccions a Catalunya.
La setmana del 21 al 27 serà
la que marcarà l’acord d’investidura del president Mas i la consegüent i
immediata formació de govern. L’acord entre Junts pel Sí i la CUP inclourà un
pla de xoc realista i assumible per a les arques de la Generalitat i, sobretot,
estarà complementat amb un pacte d’estabilitat parlamentària. Aquest pacte
garantirà un govern fort que comptarà amb el suport de la majoria del
Parlament, cosa que li permetrà estar en les millors condicions per tirar
endavant el contingut de la Declaració del 9 de novembre.
Una vegada constituït el
govern, la societat civil catalana, amb el reconeixement del Parlament,
engegarà la part que li correspon del Procés constituent. Les organitzacions
que ja fa temps que hi treballen, s’agruparan en una sola plataforma que
iniciarà el gran debat de país: la Convenció Constitucional Ciutadana.
El mes de gener del nou any,
l’ANC activarà quatre punts molt importants per tal de fer avançar el procés.
Convocarà de nou la Taula de
Forces Polítiques i Socials per l’Estat propi en què hauran de participar, a
més de l’ANC, Òmnium Cultural i l’AMI, tots els partits favorables
a la constitució de la República Catalana com a estat independent.
Tal com diu el Full de ruta
aprovat en assemblea general, impulsarà la constitució de l’Assemblea de
càrrecs electes de Catalunya, com a òrgan de coordinació entre les institucions
nacionals –Generalitat i ajuntaments- i, perquè en cas de dissolució del Parlament, sigui
l’òrgan democràtic que procedeixi a la declaració d’independència.
Obeint també el Full de ruta,
l’Assemblea s’implicarà plenament en el procés constituent i en la Convenció Constitucional Ciutadana a
través de la plataforma impulsora que haurà de recollir totes les iniciatives
populars encaminades a definir el país que volem.
El Full de ruta aprovat a
Lleida diu que la societat catalana ha d’estar preparada i disposada a actuar,
democràticament i pacífica, en qualsevol dels escenaris polítics que es puguin
arribar a produir. L’ANC, doncs, organitzarà, conjuntament amb altres
organitzacions de la societat civil, la resistència activa, que serà del tot
necessària en aquest període de transició cap a la independència. Promourà i
impulsarà accions concretes i eficaces, accions assumibles per a una bona part
de la població, que permetin una resposta ràpida als possibles atacs de l’Estat
espanyol o que serveixin de suport actiu i visible als actes de sobirania que
puguin venir des del Parlament.
Aquests quatre punts permetran
que la societat civil, amb l’ANC al capdavant, recuperi el lideratge polític i
social que és el que, com també cita el Full de ruta, ens ha permès arribar
fins aquí: escrivint el guió del procés i superant, quan ha fet falta, tots els
entrebancs amb què ens hem anat trobant per poder reprendre el camí.
La victòria de
l’independentisme el 20-D, l’acord per formar govern, un govern fort i estable
que compti amb el suport d’una majoria parlamentària i les accions que
emprengui la societat civil amb l’ANC com a impulsora i actor principal, faran
que procés d’independència estigui en condicions de superar tots els esculls
que es pugui trobar pel davant.
Bé, em direu... però i si tot
això que escrius no es compleix?
Doncs... tot plegat serà més
lent, més llarg, més complicat, més difícil...
En el fons, però, el procés continuarà depenent del que fem nosaltres, de
la gent, de la capacitat que tinguem per acabar d’omplir el got.
