L'article de David Fernàndez i André Breton

“Us desitjo que sigueu bojament estimats”

El darrer article d’en David Fernández, “Sortim-nos-en”, em va recordar, entre altres, el personatge d’André Breton. Breton va ser un poeta i crític francès ideòleg i principal teòric del moviment surrealista en la seva expressió literària.

La frase amb què he iniciat aquest article és el desig, transformat en plural, que André Breton dedicava a la seva filla i que jo us desitjo a tots vosaltres.

El personatge d’André Breton, com el d’Alexander Pope, el mateix  Beckett o el mateix Josep Maria Esquirol són personatges desconeguts per a una gran majoria de gent. El text mateix està farcit de de metàfores, cites, frases en llatí i algunes paraules (corol·lari, exordi...) de difícil comprensió per a aquesta majoria de persones que citàvem. Resumint, per a mi és un article amarat d’una excessiva càrrega intel·lectual.

No és el meu objectiu, però, carregar-me l’estil literari d’en David Fernández, cadascú escriu com bonament sap i pot. El que vull és fer arribar a tothom una frase d’un dels personatges citats en l’article i que en David també deu conèixer. El meu desig seria que reflexionés, que reflexionessin, que reflexionéssim a l’entorn d’aquesta cita d’André Breton:

“No s’han de carregar els nostres pensaments

amb el pes de les nostres sabates”

La meva lliure interpretació d’aquesta frase no és altra que la concreció i la solució als nostre problemes només les podem trobar en el nostre cervell, en la nostra ment. És únicament allí, en el reducte de les idees, en l’espai dels pensaments, on es couen les decisions on podem, on devem, on ens cal processar-ho tot perquè porti la marca inconfusible del raciocini i del nostre intel·lecte.

Hi ha persones que construeixen amb les seves mans i que tot seguit, allò que amb tanta cura havien construït, ho enderroquen i ho destrueixen amb els peus.

No enderroquem, doncs, allò que tant ens ha costat construir. Utilitzem el raciocini i l’intel·lecte per acabar definitivament de bastir l’edifici de la llibertat.