L'altre president

Des del mes d’abril, ha hagut de lluitar contra les comparacions (sempre odioses) amb la seva antecessora, Carme Forcadell, sense tenir en compte (els que les feien) que són dues personalitats diferents i que, sobretot, han hagut de viure contextos i escenaris polítics molt diferents.

Ha hagut lluitar contra el fet de ser escollit president tot i no ser la persona més votada. Ha hagut de liderar un Secretariat Nacional fruit de la renovació, amb mes de 30 persones completament noves en el càrrec.

Ha hagut de gestionar la unitat d’un Secretariat Nacional massa sovint dividit, massa sovint indecís, dubtós, per l’excés de responsabilitat que comportava el moment polític i, malauradament, per ingerències més que partidistes.

Jordi Sànchez és un home discret, que mesura les paraules, que és més partidari del discurs argumentatiu que no pas de míting exultant. Coneix molt bé el que significa l’activisme social i polític, però alhora és un expert en gestió d’entitats i en la negociació política.

Partidari, i expert també, del treball en equip, ha hagut de fer front gairebé de manera individual a tres situacions cabdals durant els darrers mesos.

La primera, la de mantenir la unitat de l’ANC en tot moment, especialment en aquests darrers tres mesos tan complicats, quan el silenci de l’Assemblea ha provocat el desconcert i la confusió en bona part dels seus associats.

En segon lloc, Jordi Sànchez va ser un dels elements clau en la assoliment de la candidatura unitària i la consolidació de la candidatura de Junts pel Sí.

I, finalment, ha estat també, per iniciativa pròpia, la persona que va decidir que calia intervenir després de la negativa de la CUP a investir Artur Mas com a president de la Generalitat. Segurament, una de les persones que més han influït en el sorprenent acord de dissabte passat perquè, tal com argumenta La Vanguardia, ha estat ell el que ha facilitat el desllorigador d’una situació política que semblava abocar-nos a unes noves eleccions, amb tot el que això podia comportar.

És del tot necessari reconèixer els mèrits d’aquest altre president que ha demostrat perquè, el 16 de maig de 2015, el Secretariat Nacional de l’ANC el va nomenar. Jordi Sànchez ha afrontat amb notable èxit aquests set mesos del seu mandat, segurament, set dels mesos més complicats que mai ha hagut de viure l’ANC i la societat catalana.

Gràcies, president!