Pujaré la tristesa dalt les golfes
amb la nina sense ulls i el paraigua trencat,
el cartipàs vençut, la tarlatana vella.
I baixaré les graus amb vestit d'alegria
que hauran teixit aranyes sense seny.
Hi haurà amor engrunat al fons de les butxaques.
Amb les mans
alçades a la
lluna,
obrim una
finestra
en aquest
cel tancat
Maria Mercè Marçal. Bruixa de dol
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada