Ampliació de l'article publicat a Tribuna.cat
Som a dos, tres mesos màxim de
les eleccions al Secretariat Nacional (SN) de l’ANC. Un any passa ràpid i, en
el cas dels mandats de l’Assemblea, sembla passar més ràpid encara.
Dins dels àmbits propis, i
també en els pròxims a l’ANC, ja es comencen a entreveure moviments diversos,
destinats a encarar aquestes eleccions d’acord amb l’objectiu o objectius de
cadascun dels interessats. No és endebades que l’Assemblea s’ha convertit al
llarg d’aquests anys en una organització molt important, l’organització clau
per garantir l’èxit del procés d’independència.
La importància de l’ANC
provoca que, políticament parlant, tothom vulgui incidir-hi, tothom vulgui
tenir-hi com més influència millor, per intentar conduir-la en la “bona”
direcció dels seus propis interessos partidistes. La “politització”, en el
sentit partidista del terme, és el principal mal a evitar dins de l’ANC.
Un altre mal important de
l’ANC és que s’ha convertit en un caramel molt dolç per a determinades
persones. Aquelles que poden voler fer servir l’Assemblea com un trampolí per
al seus veritables objectius, que no són altres que el de fer la seva pròpia
carrera política.
Per evitar, d’una banda,
aquestes desviacions en el si de l’ANC i, de l’altra per aconseguir un
funcionament molt millor com a organització, en la propera Assemblea General
s’abordaran, sens dubte, alguns canvis importants en els Estatuts i en el
Reglament de Règim Intern.
Després vindran les eleccions,
que configuraran el SN que haurà de fer front als reptes que sorgeixen el
2016-2017. El nou SN haurà de tenir molt
en compte les experiències viscudes durant els darrers mesos, algunes d’un
regust força amarg, per no caure de nou en els mateixos errors fruit, gairebé
sempre, de la dinàmica partidista de les diferents organitzacions i partits
polítics.
L’ANC continua sent
l’organització clau, decisiva, que ens ha de permetre enfrontar-nos amb
garanties d’èxit a l’Estat espanyol i a tots els seus intents d’acabar amb el
procés d’independència. El paper de l’Assemblea durant els propers mesos haurà
de basar-se en uns punts fonamentals:
Política no partidista i
unitat d’acció. A hores d’ara, L’ANC és l’única organització de la societat
civil que té capacitat per aconseguir aquesta unitat d’acció tan necessària per
fer avançar el procés amb pas ferm i segur. La seva capacitat de lideratge, el
seu poder de convocatòria, la força que li concedeix la seva implantació en el
territori i la confiança que hi diposita moltíssima gent d’ideologies
diferents, l’obliguen a assumir la responsabilitat de ser, com fins ara, el
garant del propi procés.
Per tal que el procés
d’independència tiri endavant de manera ferma, i alhora segura, cal que hi hagi
una direcció nacional del propi procés. A hores d’ara, el perill de divisió
entre Junts x Sí i la CUP i, al mateix temps, dins del propi grup parlamentari
de JxS (només cal llegir les darreres notícies: canvi en la persona que portava
la hisenda pròpia; votacions diferents dins del grup parlamentari; dimissió del
Germà Bel de la direcció de
Tarragona....). Només una direcció nacional, l’antiga Taula de Forces
Polítiques i Socials, on es trobin tots els partits i les principals
organitzacions de la societat civil, pot ser el garant de la seguretat del
procés.
Hi ha una altra organització
imprescindible: l’Assemblea de Càrrecs Electes. L’Assemblea, que ja figurava en
el Full de Ruta 2015-2016 de l’ANC, hauria d’estar integrada pels parlamentaris
i els representants municipals elegits directament i democràtica per tots els
ciutadans. Aquesta Assemblea, mentre duri l’etapa de construcció de la
sobirania nacional, haurà d’assumir la màxima representació legítima i
institucional de Catalunya per completar amb èxit el procés d’independència. A
més, cas de produir-se un buit institucional, seria l’òrgan que donaria
legitimitat democràtica i continuïtat al procés.
Procés constituent i majoria
social. L’ANC, durant els propers mesos, ha de ser un element cabdal també dins
del Procés Constituent, posant totes les seves assemblees territorials,
sectorials i exteriors al servei d’aquest procés de participació. Aquest és
possiblement l’espai que ens ha de permetre ampliar de manera inqüestionable la
majoria social favorable a la República catalana.
Societat civil organitzada i
mobilitzada. L’Assemblea va néixer per aconseguir la independència. Les
estratègies i les tàctiques per arribar-hi són diverses i, evidentment, la
mobilització il·lusionant, festiva, i alhora reivindicativa, en forma part. Ha
arribat, però, el moment d’organitzar com cal la ciutadania, d’estar preparats
per quan calgui defensar o mostrar el nostre suport a les institucions i el
Govern i mobilitzar la societat civil per exercir les accions de sobirania
ciutadana quan sigui necessari.
Intensificar la projecció
internacional. Més enllà del treball que en aquest sentit es pugui desenvolupar
des del Govern i les altres institucions del país, L’ANC haurà d’incrementar
encara més la seva tasca internacional, sobretot en aquells nivells on podem
tenir accés i que són els propis de la societat civil de cada país i els
mitjans de comunicació.
Després de l’Assemblea General
i de les eleccions al Secretariat Nacional, l’ANC estarà a punt, una vegada més, amb les forces i la il·lusió
renovades, per assumir el seu paper capdavanter en el procés d’independència.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada