Si el castellà fos oficial....(4 i últim)

Acabem avui aquest seguit d'articles sobre el que comportaria l'oficialitat del castellà en una república catalana independent. Remarquem que han estat una síntesi del molt bon treball de la professora de Dret Constitucional de la UB, Eva Pons, titulat L’oficialitat lingüística.Declaracions constitucionals i implicacions jurídiques i pràctiques. Us en recomanem la lectura.

Què passaria amb l'acreditació lingüística en l’adquisició derivada de la nacionalitat?

- Per accedir a la nacionalitat catalana serà suficient, com a mostra d’integració social, l’habilitat per comprendre i parlar el castellà per poder comunicar-se.

Sobre el dret d'ús (actiu i passiu) en les relacions públiques i privades:

— Dret d’ús actiu (adreçar-se) i passiu (rebre resposta) en castellà en les relacions dels ciutadans amb el parlament, l’Administració i els tribunals. Prohibició de situar el ciutadà en situació menys avantatjosa per l’ús d’una de les llengües oficials davant dels tribunals.

— Dret de ser informat sobre la llibertat de tria entre castellà i català (oferta activa).

— Dret d’obtenir la traducció de sentències en castellà  si es considera que s’afecten drets, interessos o obligacions (exclòs l’àmbit civil).

— Dret d’obtenir resposta de l’Administració en castellà.

Finalment, quins serien els deures dels ciutadans i/o càrrecs públics de coneixement i/o ús de la llengua oficial:

— Obligació dels tribunals de comprendre el castellà, sense intermediació d’intèrpret.

— Les empreses poden ser eximides de l’obligació de bilingüisme, és a dir, podrien fer servir només el castellà, o bé subjectes a criteris flexibles d’ús en llurs comunicacions internes (segons la composició del personal).

— Etiquetatge i instruccions d’ús dels productes haurà d’estar també en castellà