El procés trontolla?

Article publicat a Tribuna Catalana  

La CUP no retira l’esmena a la totalitat dels pressupostos presentats pel govern. Som de nou, i no és la primera vegada, en un atzucac endimoniat.

El procés trontolla?

Deixo de banda la CUP. Ja s’ho faran. Només remarcar el gran error que vam cometre molts en pensar que el 27-S era el mateix votar uns o altres perquè tots teníem el mateix objectiu.

Després de l’experiència política viscuda (i patida) durant aquests darrers 9 mesos, que van des de la nit mateixa del 27-S al dia d’ahir, sembla que sí, que el procés trontolla. Si més no el procés que es preveia en el full de ruta de JxS aparentment acceptat per la CUP.

El full de ruta ens deia que hi hauria una declaració d’inici del procés d’independència, que es posaria en marxa el Procés Constituent en una primera fase de participació ciutadana i una segona institucional, que es treballaria en les tres lleis principals (Seguretat Social, Hisenda i transitorietat jurídica) i la legislatura acabaria 18 mesos després del seu inici en una convocatòria d’eleccions amb caràcter constituent.

De tot això, en 9 mesos només s’ha fet realitat la declaració del 9-N. El procés trontolla. 

Des de l’independentisme podem fer com si no passés res, amagar el cap sota l’ala, pronunciar les paraules màgiques “il·lusió, convenciment i confiança” i continuar la lenta, però constant, davallada anímica que s’està produint des d’aquell 9 de novembre de 2014.

Tenim un greu problema intern. Si ho voleu, uns quants problemes interns que només nosaltres podem solucionar. Des d’aquell il·lusionant 9 de novembre de 2014, els independentistes no som capaços de posar-nos d’acord en gairebé res. Candidatura unitària al 27-S? Baralla. Candidatura unitària a les eleccions espanyoles? Baralla i per partida doble (20-D i 26-J) Pacte per investir president Artur Mas. Baralla. Aprovació de pressupostos. Baralla.

Veient d’on venim és bastant fàcil augurar o podem anar: Procés constituent. Baralla. Avançament d’eleccions comptant vots. Baralla. Eleccions constituents? Baralla. Referèndum sobre un text constitucional. Baralla.

Cal trobar, doncs, aquella solució que uneixi al màxim l’independentisme i que elimini la confrontació interna, si no, el procés continuarà trontollant amb el perill que això significa.

Quina pot ser, doncs, aquesta solució que, en comptes de separar, faci apropar les diferents sensibilitats del moviment independentista?

Després de l'assemblea de la CUP del mes de maig, en el comunicat posterior l'organització esmenta el referèndum unilateral sobre la independència. Gairebé el mateix dia, Jordi Sànchez, president de l’ANC, veia el referèndum unilateral com una possible sortida exitosa per al procés d’independència.

En aquell moment la meva reacció va ser totalment contrària a la celebració d’un referèndum. Hi veia moltes dificultats gairebé insalvables: com acceptaria el conjunt de l’independentisme aquesta sortida? Quina seria la reacció dels funcionaris davant els preparatius i la celebració del referèndum? Podríem aconseguir una participació superior al 50%? Quina seria la reacció internacional?

La solució “referèndum unilateral” sembla, però, que es reforça més a mesura que passen els dies i que es postula com una proposta cada vegada més real, potser com LA PROPOSTA  que ens permeti avançar definitivament cap a la proclamació de la República catalana. 

En propers articles m’agradaria desenvolupar més aquesta proposta del referèndum analitzant-ne els pros i contres. M’agradaria escriure sobre el paper important i cabdal (com sempre, des del 2012) de l’ANC i de la transcendència, un any més, del proper 11 de setembre.

Aquest 11 de setembre no podem tornar a les grans diades festives i espectaculars, a pensar només en les diades de gran impacte visual. L’ANC ha d’organitzar i estructurar un 11 de setembre que ha de ser l’element que ens catapulti cap a la solució definitiva i cap al nou Estat independent.

El procés trontolla? Doncs, apuntalem-lo, reforcem-lo i endavant!