Cooperativa "La fraternitat" 1879
En aquesta primera part del
sXXI, immersos de ple en la gran crisi del sistema capitalista financer,
accelerada per la mundialització, que ha propiciat la revolució tecnològica en
el camp de la gestió de la informació, la consegüent desregulació dels mercats
i la bombolla immobiliària amb el seu esclat, descobrim que tots els avanços
obtinguts en drets i benestar sota l'empara dels estats democràtics van
desapareixent a una velocitat mai vista.
El retorn a la precarietat en
el treball i l'habitatge, l'escassetat d'ingressos afecta un percentatge molt
alt de la població, condemnada, fins i tot a Europa, a una ampla casuística:
pobresa energètica, desnonaments, precarietat laboral, etc.
¿Pot el cooperativisme i
altres formes d'associacionisme popular, que es donaren a partir de la
revolució industrial, servir-nos de model de cara a trobar alternatives al
capitalisme i al comunisme que, com a sistemes econòmics no han reeixit a
salvar les distàncies entre rics i pobres, a garantir els mínims exigibles per
viure dignament o a facilitar el creixement integral de les persones?
¿O, potser, és que hem tocat
sostre i cal anar a posicionaments de creixement negatiu, control demogràfic,
reducció del benestar assolit, retallada de drets, etc.?
Avui, a La clau de la nostra història, parlarem de les cooperatives de consum, mutualitats, ateneus obrers i
tantes altres iniciatives nascudes amb esperit de cooperació entre els més
desafavorits, en particular els treballadors de la indústria que, a mitjans del
segle XIX, davant la situació de sobreexplotació de la força del treball per
part del capital, les condicions tan dures del treball i la insalubritat dels
barris fabrils, es revoltaren en defensa dels seus drets i, al mateix temps,
s'associaren per defensar les seves lluites i per donar alternatives al sistema.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada