L'anima dels poetes. Un país de suspectes...

Entre els milers de ratlles que configuren els més de 40 articles del llibre “L’ànima dels poetes”, hi podem trobar elements de crítica de la nostra societat catalana, sobretot pel que fa al seu vessant cultural, molt extrapolable també a qualsevol dels àmbits en què, com a catalans, vivim i convivim.

En els articles que parla de Josep Maria de Sagarra, Comadira llença “un dard enverinat al cor dels poderosos”(Àlvar Valls), entenent en aquest cas com a poderosos, les elits culturals catalanes i l’entorn en què es mouen. Referint-se  a “La ruta blava”, que Sagarra va escriure en un viatge als Mars del Sud durant l’any 1936, diu: “ En un país com cal, i Catalunya no ho ha estat gairebé mai, aquest imaginari hauria tingut (els Mars del sud) un poderós component propi (La ruta blava)”. Es queixa, doncs, de l’obscuritat en què viu aquest llibre que, en aquest volgut i desitjat país com cal, hauríem llegit ja de nens, fins i tot a les escoles, com el que hauria d’haver estat “una esplèndida contribució catalana a aquesta mena de literatura confegida d’impossibles.”

El dard de Comadira vol, però, anar molt més enllà i ferir també l’ànima de tants i tantes catalanoparlants, alhora víctimes i inconscients botxins de la pròpia llengua. “La prosa de Josep. M. De Sagarra és un model per a tots aquells que, encara, persistim en aquesta bogeria de voler escriure en una llengua terminal, condemnada irremissiblement no sols per l conjuntura política, sinó també per la mandra congènita dels seus propis parlants, per la facilitat d’enlluernament provincià que tenim, davant de coses que valen molt menys que moltes coses fetes aquí, com, per exemple, La ruta blava.”

Per a Comadira, tres són els escriptors més importants del segle XX, en poesia Jacint Verdaguer, i en prosa Josep Maria de Sagarra i Josep Pla. “Les Memòries de Sagarra i El quadern gris de Josep Pla són les dues columnes que sostenen tot l’edifici de la prosa catalana del segle XX.”

Verdaguer, Pla, Sagarra.... En paraules de Comadira: “ja és ben curiós que la llengua catalana moderna hagi estat forjada bàsicament per tres suspectes.”

Tres suspectes.... Tres escriptors menyspreats per determinats sectors del catalanisme. Pla per col·laboracionista; Verdaguer per capellà i per incòmode; Sagarra per poc intel·lectual...

De fet és la mateixa societat que renega d’Espriu per críptic i pesat, de Foix per medieval i massa culte i de Carner per il·legible....