El dia que el Tribunal
Constitucional ha declarat inconstitucionals les estructures d’Estat de
Catalunya, m’arriba la notícia de la mort d’Enric Castejon.
Vaig conèixer l’Enric el 2012.
Crec recordar que llavors ell era el coordinador de la territorial en què
sempre ha estat treballant: la de l’Esquerra de l’Eixample. Després, i des de
fora del Secretariat Nacional, va estar col·laborant intensament amb la comissió
d’Incidència Política, que coordinava en Pere Pugès, i era, bàsicament, el
nostre enllaç amb l’ajuntament de Barcelona.
Els companys de la territorial
el coneixien més que no pas jo i segur que en podrien dir moltes més coses.
Personalment el recordo com un gran treballador, d’idees força clares i una
persona amb qui podies confiar plenament.
Durant aquests 5 anys
d’Assemblea hem hagut de patir l’adéu de molts companys i companyes. Persones
entranyables, homes i dones, lluitadors i lluitadores incansables amb qui vam
començar aquest camí junts, però que malauradament no n’han pogut veure el
final.
Ho hem dit massa vegades. I
avui, de nou, amb la veu enrogallada, ho repetim: Ho farem. Ho aconseguirem
també per ells i per elles, També per als qui ja no hi són.
Serveixin aquestes ratlles i
els versos finals de Joan Vinyoli per recordar i homenatjar la figura de l’Enric.
El guerrer fidel al seu poble. Sempre present en el record.
Sovint,
sovint, com per la dreta escala
d'un
campanar, fosca i en runes,
pujo
cercant la inaccessible llum;
ple
de fatiga dono voltes,
palpants
els murs en la tenebra espessa,
graó
rera graó.
Però
de temps en temps,
sento
la veu de les campanes,
clara
i alegre, ressonar,
tocant
a festa allà en l'altura,
i
veig per la finestra en el silenci
de
l'alba els camps estesos, esperant
Des de l'Esquerra de l'Eixample, sempre ens quedarà el seu record com el de una persona amb les idees molt clares i perseverants. Jo vaig tenir la sort de compartir-les al seu costat.
ResponElimina