Enguany més que mai. A punt!

Article publicat a Tribuna Catalana 

Queden pocs dies per a un nou 11 de Setembre, que torna a ser, malgrat ens acusin de reiteratius, decisiu i històric. De fet, tots els 11-S han sigut, en major o menor grau, històrics i, molts, decisius per avançar en el camí de les llibertats nacionals i socials. És bo recordar-ho enguany quan es commemoren 40 anys d’un històric i decisiu 11-S a Sant Boi de Llobregat.

Cada 11-S ens ha apropat una mica més a la independència. I és convenient remarcar-ho avui, quan algunes veus alcen la bandera del pessimisme, d’un pretès cansament i desencís. ’un hipotètic estancament del procés. Quan altres veus es queixen d’un suposat “processisme” que ha estancat el procés, que no avança i que, diuen, ja fa massa anys que dura. Uns i altres creuen que estem perdent posicions i reclamen tirar pel dret de manera urgent i ràpida.

Tot i entendre ambdues posicions, no les comparteixo en absolut.

Tenir memòria històrica sempre és convenient. No us demano que retrocediu gaire en el temps, només que ens situem en el mes d’agost de 2012. L’objectiu polític català era, recordem-ho, el pacte fiscal. El Parlament de Catalunya de l’època va votar-hi favorablement amb només els vots en contra de Ciudadanos i de Solidaritat, per motius ben diferents, és clar.

És bo i saludable recordar la composició d’aquell Parlament de 2012 en què només hi havia 14 diputats independentistes, 10 d’ERC i 4 de SI que representaven poc més d’un  10% de la cambra legislativa.

En només 4 anys hem passat d’aquell tebi objectiu de pacte fiscal a una clara aposta per la independència. En només 4 anys hem passat de 14 diputats independentistes a 72, un 54% que representa la majoria absoluta a la cambra. Ningú, aquell agost de 2012, hauria previst que en 4 anys passessin tantes coses en aquest país i que l’escenari polític canviés tant.

És evident que cal rematar la feina. Com molt bé deia el president de l’ANC, Jordi Sànchez “Cal acabar amb el procés, si no, el procés acabarà amb nosaltres.” No és, doncs, el moment d’abandonaments, ja sigui per cansament o desencís, ja sigui per visions diferents de quina és la millor estratègia per culminar el procés i arribar a la independència.

Enguany és tant o més important que mai. Enguany tenim tants o més motius per manifestar-nos que els altres anys. L’11-S ha de tornar a ser el de sempre: un clam unànime per la independència. Un clam que demostri que la societat civil catalana, amb l’ANC al capdavant, continua al seu lloc disposada a fer el que calgui. Som a punt, sí... A punt pel que calgui.

A punt per a la República, sí, però també a punt per mostrar el suport a les nostres institucions i als nostres representants. Suport i, alhora exigència, per tal que siguin fidels al mandat del 27-S. A punt per fer front a les accions polítiques i judicials que ens puguin venir des de l’Estat espanyol. A punt per defensar el nostre model educatiu i lingüístic. A punt pel referèndum. A punt per proclamar la independència. 

Enguany més que mai.