Castanyada i Halloween, la nit dels morts

Fa un any, per aquestes dates, publicava un article que titulava Castanyada o Halloween? En què mirava d’explicar certes similituds entre ambdues celebracions perquè, més enllà del fet que totes dues tradicions provenen del culte als difunts, hi podíem trobar altres elements que apropen les dues festes.

Entre altres, comentava que així com en el Halloween les ànimes dels morts visiten les seves antigues llars, en la nostra Castanyada, els difunts que fa poc temps que han mort, surten del purgatori per anar a conviure unes hores amb els seus familiars.

Un altre punt de contacte que molts no s’esperarien és el de la tradició del Halloween de col·locar una espelma dins de l’interior d’una carbassa prèviament buidada. Doncs bé... Fa molts anys, en alguns pobles de Catalunya ja era tradició buidar carabasses o pebrots i guarnir-los amb una espelma encesa en el seu interior. Per tal de fer por a la gent, es penjaven dels balcons la nit del 31 d’octubre o bé es col·locaven llocs no gaire il·luminats on se sabia que hi passava gent aquella nit de Tots Sants.

Aquesta darrera coincidència me la confirma l’Assumpció Cantalozella, al Facebook, i m’explica que, al seu poble, Santa Coloma de Farners, a les cases de pagès, buidaven una carbassa, s'hi feien els ulls, boca nas (ben igual com es fa a EE.UU) igual que ara i.la deixaven enmig del camp. Amb una espelma a dins. Al vespre, feia un efecte màgic.

També, segons explica l’Assumpció, hi havia “La carbassa de fer por”, buida, amb ulls i nas, s’hi introduïa una espelma. La canalla es tapava fins al cap amb un llençol. Només els sortia el braç que sostenia la carbassa amb l'espelma encesa. Trucaven a la porta d’una casa i, 1uan els obrien, feien huuuuuuuuuuuuuuu! i els donaven confits.

Si feu una visita al Costumari Català de Joan Amades, hi trobareu més de 50 pàgines que ens expliquen costums i tradicions que es feien als diferents pobles de Catalunya, per la Castanyada. Buscant les similituds amb el Halloween he trobat, per exemple, que els infants de Lleida anaven a captar per les cases i deien que ho feien per a les ànimes del Purgatori. La gent els donava fruits secs i queviures similars. El mateix feien a Berga, anaven per les cases a dir el parenostre per les ànimes. La gent, en agraïment, els tirava cinc cèntims.

A Àger, la mainada celebrava una mena de Caramelles per les ànimes del purgatori. Dividits en grups, anaven de casa en casa, tot cantant els goigs de les ànimes amb veu greu i compungida i s’acompanyaven al ritme del tabal i de la pandereta.

A la Conca de Tremp, els nois jugaven a fer el mort. S’embolicaven amb un llençol, es cobrien el cap amb un barret vell, s’enfarinaven la cara i es tapaven les dents amb talls de poma. Sortien als camps, fanalet en mà, per espantar la gent.

Tots estarem d’acord que la nit del 31 d’octubre a l’1 de novembre està amarada de simbolisme i misticisme. És quan els vius homenatgem els morts i els recordem amb ofrenes florals i cançons. I això, d’una manera o d’una altra, està present (o n’havia estat) tant en el Halloween com en la Castanyada. Totes dues tenen un origen comú en la festa pagana del poble celta, el Samhain que, fa més de 3.000 anys, marcava l’inici de l’any obscur (l'hivern comença a engolir la tardor) en una nit gairebé màgica en què la divisió entre el món dels vius i dels morts es difuminava fins a confondre’s.