Els prejudicis són tan antics
com ho és la humanitat...
Tots acostumem a afirmar que
no en tenim, de prejudicis, cosa que sabem que no és certa.... qui més qui
menys assumeix els seus particulars prejudicis com un fet normal i, de vegades,
els confereix garantia de certesa.
Els prejudicis es reflecteixen
sovint en els tòpics...
I també en les dites populars
i en les frases fetes...
Què és, però, un prejudici?
Si anem a buscar als
diccionaris, hi trobarem que defineixen aquesta paraula de diverses maneres.
Particularment em quedo amb la que diu:
“Opinió o actitud no
fonamentada i intolerant exterioritzada de manera emocional cap a altres
persones, idees, grups, cultures, ètnies, etc., pel fet de ser percebuts com a
diferents.”
D’aquesta manera podem dir que
es un prejudici creure que els homes condueixen més bé que les dones... i això
ens porta a menysprear les dones, si més no com a conductores.
És un prejudici creure que els
estrangers de l'est d'Europa són mafiosos, la qual cosa porta a malfiar-se dels
estrangers...
O malauradament i de
manera molt més recent, que els musulmans són terroristes i això ens porta a
veure tots els musulmans com a sospitosos de no sabem ben bé què.
La meva exposició, però, la vull centrar en uns tipus molt determinat de prejudicis, els prejudicis pel que fa a les llengües,
els anomenats prejudicis lingüístics.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada