Santiago Espot, la xiulada i l'Audiència Nacional

Santiago Espot ha estat citat a declarar, demà, 7 de novembre, davant l’Audiència Nacional com a investigat per l’autoria del “Manifest per la xiulada a l’himne espanyol i al rei FelipVI”. La Fiscalia General de l’Estat espanyol considera el fet com  un delicte d’injúries molt greus a la Corona i també d’ultratge als símbols d’Espanya.

A hores d’ara, em sobta l’escàs ressò, no només a nivell mediàtic, sinó també a nivell polític i ciutadà del que es produirà aquest dilluns. Si no és perquè el mateix Santiago Espot hagi expressat que vol afrontar aquesta situació sense gaire enrenou (cosa que m’estranyaria moltíssim) em costa d’entendre el silenci de la gran majoria de partits polítics i de les entitats de la societat civil. Que jo conegui, ni des de l’ANC ni des d’Òmnium han manifestat cap suport públic a Santiago Espot, si més no, jo mateix com a membre de l’Assemblea no he rebut cap comunicat ni correu en aquest sentit. L’única reacció coneguda és la del col·lectiu #MoltesMercès que ha convocat una concentració davant de la delegació del govern espanyol per al mateix 7 de novembre a les 19h per denunciar aquestes accions obertes arran de la xiulada en la final de copa del 2015.

Ens trobem en la fase final del procés d’independència que es caracteritzarà, en un dels seus múltiples vessants, per l’atac i la repressió constant dels òrgans judicials de l’Estat espanyol, principalment, contra càrrecs electes, però, com es pot veure en el cas de Santiago Espot, no n’estem exempts les persones que no tenim cap suport específic de cap partit parlamentari, ni de cap institució municipal o nacional.   

Santiago Espot és el primer membre de la societat civil cridat a declarar davant l’Audiència Nacional per exercir la seva llibertat d’expressió en favor de la independència del país. Els càrrecs que se li imputen són greus. Constitueixen un delicte tipificat en el codi penal espanyol. Per injúries a  la Corona, es preveuen penes de presó que poden anar de quatre fins a vint-i-quatre mesos. Pel delicte d’ultratges als símbols d’Espanya les penes van des de la multa fins a la presó, de set a dotze mesos.

Per culminar amb èxit aquest procés d’independència ens cal unitat d’acció i una estratègia comuna entre les institucions, els partits i la societat civil organitzada. Ens cal una unitat d’acció i una estratègia comuna, també, en tots els casos que pateixin la repressió judicial espanyola, ja sigui en exercici del seu càrrec electe, ja sigui en exercici de la llibertat d’expressió individual o col·lectiva. Sense diferències de cap mena.