Jaufré Rudel (5. Intertextualitat Rudel-Peitieu)

El tema de l’amor va ser causa d’especulació i de reflexió en l’ambit poètic dels trobadors. Els poetes es reflectien els uns als altres invertint, en alguns casos, el to ètic mitjançant versos d’un contingut contrari o invers.

Segurament, l’obra poètica que manté una més estreta relació amb la de Jaufré Rudel seria la del trobador Guilhem de Peitieu, duc d’Aquitània (1071-1126). S’ha especulat amb la possibilitat que la cançó Farai un vers de dreit nien de Peitieu fos una paròdia sobre la imatge de l’amor de lonh  rudelià. Per qüestions d’edat, això no sembla del tot viable i més aviat intepretaríem que la intertextualitat que s’observa entre ambdós cançoners, ve donada per la influència que podria haver exercit l’obra del duc d’Aquitània sobre Jaufré Rudel.

Observem, per exemple, la similitud d’imatges i de contingut entre les cobles IV de Farai un vers de dreit nien (Peitieu) i la cobla II de Pro ai del chan essenhadors (Rudel):

IV  Farai un vers de dreit nien                              II Pro ai del chan essenhadors

Malautz soi e cre mi morir                                       Per so m’en crei plus ma dolors

E re no sai mas quan n’aug dir.                              Car non ai llieis en luecs aizitz:

Metge querrai al mieu albir,                                    que tan no fauc sospirs e plors   

E no·m sai tau;                                                        qu’us sols baizars per escaritz

Bos metges er, si·m pot guerir                                lo cor no·m tengues san e sau.

Mor non, si amau.                                                   Bon’es l’amors e molt per vau.

                                                                                E d’aquest mai mi pot guerir

                                                                                Ses gart de metge sapien.

El vers 31 de Farai un vers de dreit també és citat en l’obra de Rudel, concretament en el vers 10 de No sap chantar qui so non di:

Rudel                                                                       Peitieu

Anc no la vi et am la fort    31                               mas de cela qu’ieu anc no vi     10

Spitzer va definir la diferència entre Guilhem de Peitieu i Jaufré Rudel com un “somni de l’amor” i una “poesia d’amor somiada”, respectivament. Segons aquest autor, “l’obra rudeliana constituiria un desenvolupament de les possibilitats latents en el model i al mateix temps una resposta”.

El vers 3 de Pro ai del chan essenhadors de Rudel, es pot comparar amb el vers 2 de Pos vezem de novel florir de Peitieu:

Rudel                                                                       Peitieu

Pratz e vergiers, albres e flors,   3                     pratz e vergiers reverdezir,      2

També en el versos primers de Quan lo rius de la fontana de Jaufré Rudel, en què s’estableix un paral·lelisme entre el cant del rossinyol i el can trobadoresc, hi trobem referència a Guilhem de Peitieu, concretament als primers versos de Pos vezem de novel florir:

Rudel                                                                       Peitieu

Quan lo rius de la fontana                                    Pos vezem de novel florir

S’esclarzis, si cum far sol,                                    pratz e vergiers reverderiz,

E par la flors aiglentina                                         rius e fontanas esclarziz,

E·l rossinholetz el ram                                          auras e vens

Volf e refranh ez aplana       5                               ben deu chascus lo joi jauzir     5

Son dous chantar et afina,                                   don es jauzens.

Dreitz es qu’ieu lo mieu refranha.

Guilhem de Peitieu i el seu vers 29 de Pos de chantar m’es pres talenz, és citat per Rudel en el vers 7 de Belhs m’es l’estius e·l temps floritz:

Rudel                                                                         Peitieu

Qu’om sia plus coindes e guais  7                        Mout ai estat cuendes e gais     29