Jaufré Rudel (8 i final)

             Nunca te encontraré porque el encuentro

             habría de ser fuera y estás dentro.

                                                    J..E. Cirlot, La quête de Bronwyn

No he trobat millor final per a aquestes línies sobre el trobador Jaufré Rudel que el de reproduir unes paraules de la professora Victòria Cirlot:

“Les paraules travessen intactes els segles. La seva antiguitat resulta imperceptible en les edicions crítiques que han esborrat les incerteses i els errors dels manuscrits. Són paraules que vénen a instal·lar-se al nostre món, a formar part d’un discurs literari que els és aliè, com si fossin aquí per expressar les nostres idees i aclarir els nostres enigmes. Però de sobte s’allunyen a tota velocitat per, malgrat les modernes edicions i traduccions, convertir-se en signes indesxifrables. I en la seva absoluta alteritat ens reclamen, esperant ser ressuscitades en el respecte al seu món des de la inquietud del nostre. El reclam sol venir de la seva bellesa, que com tota bellesa és un misteri, i en tota una simplicitat que és un autèntic desafiament. Les paraules a què m’estic referint són en concret amor de lonh i es troben en una poesia de títol Lanquan li jorn son lonc en mai.”[1]

---

[1] Cirlot, V. Pròleg de Les cançon de l’amor de lluny de Jaufré Rudel. Columna, Barcelona. 1996.